Quan l’esport i l’art comparteixen escenari

Quan el patinador artístic David Canyet surt a la pista, esport i art comparteixen escenari. «El que més m’agrada d’aquesta disciplina és que em permet expressar-me i això em fa sentir lliure».

El figuerenc s’ha passat pràcticament tota la seva vida sobre uns patins. Tenia quatre anys quan es va iniciar en aquest món i mai ho ha deixat. Tot va començar perquè la seva germana també practicava aquest esport i ell anava a veure els entrenaments. «Quan escoltava la música em venien ganes de calçar-me els patins. Un dia ho vaig fer i em va encantar, i ja no me’ls he tret».

Aquest és un esport feminitzat, però David Canyet mai va donar importància al fet que no hi hagués cap més nen patinant. «Quan vaig ser més gran, vaig provar el futbol, suposo que per pressió, però no vaig durar ni un any. De fet, combinava els dos esports, però vaig decidir que el que jo realment volia fer era patinatge». Competia en les modalitats Lliure individual i Xou. L’any 2019 va provar un estil nou i per primera vegada va competir en Solo Dance i durant aquell any les va compaginar totes tres, però quan va arribar la pandèmia va abandonar el Lliure Individual. Actualment competeix en Solo Dance i Show.

Destaca que aquest esport li ha ensenyat disciplina i compromís. Aquests dos elements més la passió que té pel patinatge l’han fet arribar lluny. Només aquest 2022 en la categoria Solo Dance ha estat subcampió de Catalunya i Espanya i ha quedat entre els deu primers d’Europa.

Pel que fa a l’estil Xou, forma part del quartet Vortex, format íntegrament per nois. L’equip aquest any ha estat campió de Catalunya, Espanya i Europa i subcampió del Món. Canyet destaca que la gran diferència en aquesta modalitat és que «no estàs sol a la pista. T’has d’entendre molt bé amb els companys, a part és un estil on es barreja expressivitat i teatralitat que és el que m’agrada i si, a més, ho puc compartir amb els altres, encara és millor».

Al darrere de tots aquests èxits hi ha moltes hores d’entrenament, pràctica i constant formació «per exemple, invertim molt temps a visualitzar vídeos que gravem en els entrenaments o les competicions per veure els aspectes que es poden millorar. El camí fins que no t’acaba sortint tot bé és llarg i hi ha molta formació entremig que no es veu». Sobre com gestiona la frustració explica que ho encara com un aprenentatge. «Sí que és veritat que, quan alguna competició no va bé, t’afecta perquè has treballat molts mesos per allò i costa de veure què hi ha per endavant, però sobretot has d’analitzar quin és l’error i intentar-ho arreglar per la següent».

Tot i les hores dedicades entre entrenaments i competicions, David Canyet no ha deixat els estudis de banda i en aquests moments està cursant l’últim any de química. «Jo he crescut amb el patinatge i m’ha ensenyat la disciplina i el compromís que cal tenir, i això ho aplico als altres aspectes de la vida».

La seva prioritat, però, és el patinatge i s’hi vol dedicar professionalment. «Evidentment, he de tenir un pla alternatiu, perquè és molt complicat viure d’això. Com que és minoritari, no rep gaires ajudes ni té una gran repercussió en els mitjans. A més, és una disciplina cara, així que moltes coses han de sortir de la teva butxaca».

El seu objectiu és millorar cada dia i encararà la nova temporada pensant en el que pot millorar respecte a l’any anterior i «així pots arribar al màxim de les teves capacitats». El seu somni i objectiu diu que és el de tot esportista, «veure el teu nom en la llista de participants d’una competició internacional».