«Investigar és una passió, molt forta», diu David Garcia Algilaga,i els fets, les obres publicades, així ho demostren. Figuerenc i historiador, empordanès i pilot privat d’aviació. Dues dicotomies que l’acompanyen des de fa temps per donar vida a la recerca històrica de dos fets cabdals d’aquesta comarca: l’arribada de l’aviació i els fets més cruels de la Guerra Civil Espanyola. Ara acaba de publicar la segona edició revisada i ampliada d’un llibre que ja era una referència en el sector i que ara referma la seva rellevància: Ales negres i xampinyons. Bombardeigs i refugis. Figueres, 1936-1939 (Gorbs).
David Garcia Algilaga ha girat i regirat arxius de mitja Europa per a trobar documents, dades i fotografies que detallen l’horror que van viure la capital empordanesa i altres pobles de l’Empordà, com Colera, Portbou, el Port de la Selva o Roses durant els atacs per mar i aire de les tropes revoltades el 1936 i els seus aliats feixistes d’Alemanya i Itàlia.
En el llibre detalla amb xifres contundents tot aquell vessament de sang i la gran destrossa urbana provocada pels avions que deixaven anar les seves bombes i que procedien de Mallorca.
«Aquesta segona edició complementa la primera, editada el 2015. Des d’aleshores he anat recollint i ampliant molts temes, corregint-ne d’altres i descobrint nous fets», que ell mateix s’ha encarregat d’anar avançant, de manera periòdica, des d’aquestes pàgines de l’Empordà.
«Més de tres-centes persones van morir a Figueres i el seu entorn durant els vint-i-vuit atacs aeris que hi va haver en dinou dies diferents. El primer va tenir lloc el 20 de gener de 1938 i, el darrer, el 7 de febrer de 1939», detallava dimecres de la setmana passada a la sala Adela Riera, de la biblioteca Fages de Climent, plena a vessar. Just davant seu, Roberto Pla, a qui reconeix com a principal culpable de la seva carrera investigadora, retratava a mà la seva intervenció en un quadern de dibuix.
«Soc tossut», afegeix Garcia, i ho és perquè entre els seus objectius investigadors hi ha hagut la lloable intenció de crear rutes divulgatives per a explicar la Guerra Civil des dels llocs dels fets, com l’aeròdrom de Garriguella i Vilajuïga o els refugis de Figueres, alguns dels quals han estat localitzats i documentats gràcies a la seva feina. Malgrat l’èxit de la proposta, batejada com a Itinerari ANiX, i complicitats d’entitats com el Casino Menestral o el celler Mas Llunes, no han acabat de reeixir com ell hauria volgut. «Estic decebut, sí, però molt satisfet de la feina feta. Potser el punt culminant d’aquesta etapa el va protagonitzar el refugi de l’estació, el (re)descobriment del qual em va omplir de satisfacció i orgull i, a la vegada, em va acabar de frustrar i obrir els ulls».
«Més de tres-centes persones van morir a Figueres i el seu entorn durant els vint-i-vuit atacs aeris que hi va haver»
També té paraules de reconeixement cap a la gent que forma part del grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG), amb David Gersalí al capdavant i per a historiadors de referència, com Pere Gifre.
Les «ales negres» del títol són la imatge metafòrica d’estornells sobrevolant el cel empordanès, com si fossis els maleïts avions de la Legió Còndor o de l’Aviazione Italiana. Els «xampinyons» representen el profit que la societat figuerenca va fer dels molts refugis construïts a la ciutat per a cultivar-hi bolets d’estar per casa durant la dura postguerra.
«Bombardejar és un menyspreu a la vida», diu referint-se a la tragèdia d’una guerra que és menys desconeguda gràcies a la seva tossuderia.
