El coneixement de les plantes del nostre entorn és un llegat que ha passat de generació en generació. Normalment de mares a filles o d’àvies a netes. Però aquest no és el cas d’Alícia Herrera, empordanesa de Portbou i llicenciada en Ciències Biològiques i experta en cosmetologia i dermofarmàcia. «Jo no soc la típica que té una àvia remeiera. Sí que la meva àvia feia servir moltes herbes per cuinar, com la farigola que també la utilitzava per alleujar o curar petites molèsties, i jo sempre pensava: ostres, són màgiques! I suposo que a partir d’això i perquè m’agrada molt la natura vaig anar interessant-me sobre aquest tema».
Arran dels seus estudis va treballar vint anys en un laboratori de cosmètica natural on va ser directora de Qualitat i va aprendre molt sobre els olis essencials, fets amb «l’ànima de la planta», tal com ho defineix ella. Explica que en aquests anys va descobrir un món ampli i va aprendre molt. Quan aquesta etapa va acabar, va voler continuar investigant i indagant sobre la flora i posa en relleu que va aprendre molt de les remeieres de Vilabertran. Ara en el seu temps lliure fa remeis casolans per ajudar les persones del seu entorn. «M’interessa el medi ambient en general. No estudio exclusivament les plantes, també observo l’entorn, quina funció tenen en l’ecosistema, per què hi ha un tipus de flora a la tardor i a la primavera no. Tots aquests temes més de la branca de la biologia també m’agraden. Tot això ajuda a comprendre què passa al lloc on vius», considera Herrera. I afirma que «la vegetació silvestre amb propietats medicinals també té un altre component i és que és gratuïta. Les pots anar a recollir al bosc igual que les comestibles que s’han deixat de fer servir perquè com que estan a l’abast de tothom no els donem valor monetari i sembla que no valen res. I tenen els mateixos nutrients que les verdures que comprem. També a aquests vegetals els diem males herbes que per mi és un terme despectiu. Per mi les males herbes no existeixen».
Per altra banda, puntualitza que ella coneix la flora de l’Empordà, «si vaig al Pirineu, no tinc tan clar quines puc agafar. Cada zona té les plantes que necessita i no cal anar a buscar-les fora. Per exemple, molta gent em pregunta si faig servir àrnica i jo no en tinc, perquè aquí no creix. Faig servir l’hipèric, que té les mateixes propietats i creix a la nostra zona».
Laboralment, l’Alícia Herrera sempre ha estat lligada a temes mediambientals a la comarca i gràcies a les passejades que fa pel bosc i als tallers que imparteix, de recol·lecció de plantes, ha observat que: «Aquesta tardor que ha fet calor i no ha plogut el cicle s’ha alterat. Penso que la flora ha interpretat que era primavera i ha tornat a florir. A la tardor, la vegetació rebrota, però aquest any hem trobat les plantes molt ufanoses i això no és propi d’aquesta època».
En aquest sentit, subratlla que des de fa uns tres anys ha d’avançar la data dels tallers que fa de recollida d’herbes per fer ratafia, perquè a causa del clima broten abans. «Normalment, fèiem la recol·lecció en ple juny i, des de fa uns anys ,hi anem a finals de maig principis de juny».
Alícia Herrera recalca la importància d’aquests canvis: «Els humans formem part de la natura, però com que tenim feina i anem estressats, no ens adonem d’aquestes petites alteracions. Però el canvi climàtic ens afecta i a vegades en parlem com si no tingués impacte en nosaltres. Potser ara no ho veiem perquè estem al principi, però hi és i s’accelera».
