Quan era petit, passava moltes estones entre les converses dels més grans, les dels pares i les dels avis, i aquest fet l’ha portat a publicar un llibre titulat Vocabulari maçanetenc, juntament amb el filòleg Pep Vila, molts anys després d’aquelles xerrades. L’obra ha estat editada per l’Ajuntament.

Pere Roura es descriu com a «caçaire de paraules» i explica que la seva passió pels mots ve pel tarannà familiar, per l’amor per explicar històries i per la fixació en les maneres de parlar de les persones del seu voltant.

Una altra de les seves passions és el seu poble natal: Maçanet de Cabrenys que, al llarg de la seva vida, l’ha fet descobrir que no tothom parla igual i que, segurament per la seva situació geogràfica, el parlar dels maçanetencs els diferencia de la resta de la població. «A l’escola, a l’institut, tothom parlava de la mateixa manera, amb les mateixes paraules», afirma convençut.

Després d’acabar el COU a Girona, i d’anar a la mili, va tornar a la capital de província per treballar en un banc, de cara al públic. «Va ser allà quan vaig veure que la gent que venia a l’oficina no utilitzava exactament les paraules que jo feia servir», diu.

A partir d’aquell moment, fins i tot potser una mica abans, va començar a guardar a la memòria i apuntar, en qualsevol paper en forma de nota, els mots que creia que algun dia es perdrien.

Així, a poc a poc, va anar construint programes de reculls de paraules. Ara fa 20 anys, en va agrupar 200, que es poden consultar al web de l’Ajuntament de Maçanet.

Encara que no ho va deixar mai del tot, la pandèmia, i sobretot el confinament, va fer que Roura volgués recuperar «i posar ordre» a totes les que havia guardat. Per això, va contactar amb Vila, filòleg, perquè l’ajudés a «fer més seriosa la proposta» i per tal de deixar-la en mans d’un especialista. El contingut del llibre, que ha publicat recentment, ha sorgit de converses informals. No hi ha cap paraula, ni dita, ni frase feta que hagi sorgit en una entrevista. La gent amb què s’ha anat creuant Roura ha estat qui ha fet la llista de mots sense saber-ho.

Tot i que fa anys que viu a Girona, la relació que té amb la gent del poble és innegable. «Crec que aquest llibre genera expectació entre els veïns, és clar. Els més grans volen veure-s’hi reflectits i els més joves hi volen llegir les paraules dels seus avis», comenta.

D’ells destaca que tenen quelcom diferent en comparació amb la gent de ciutat: «si fa dies que no plou, els notes preocupats per la relació que tenen amb la natura. A Girona, en canvi, la pluja és mal vista». Insisteix en la connexió dels maçanetencs amb el paisatge que, segons ell, és un altre dels elements que ha marcat la seva parla, pel fet de ser un poble aïllat per les muntanyes. «Una mica com passa a Cadaqués», exemplifica.

A més dels programes de paraules, Roura també organitza visites guiades per Maçanet i fa de guia en múltiples excursions pels entorns del poble. Això fa que sigui conegut com a «historiador local». Per a ell, aquest fet és el que l’emmarca com a «maçanetenc de soca arrel». Si el fan triar quin és el seu lloc preferit del poble, diu que li és molt difícil, perquè li agraden tots, però coincideix amb els veïns de tota la vida: «aquí n’hi ha dos de bàsics: la barra d’en Rotlan i la muntanya de la Frausa».

Encara que aquests espais sí que són específics de Maçanet, l’historiador confessa que el seu és un llibre que va molt més enllà del seu poble natal. També reconeix que, tot i que ha recollit 800 entrades, se n’hi podrien afegir.