Empordà

Empordà

Figueres
EL PERFIL Carles Pujol Aupí Director de Tramuntana TV

«La tele local té un agraïment diferent»

El director de Tramuntana TV fa més de deu anys que informa de tot el que succeeix a Figueres i a la comarca. El seu model de mitjà local és pioner a Catalunya, i ha aconseguit consolidar-se com una referència per al sector.

Carles Pujol treballant amb la càmera durant aquests dies de l’Acústica Emporda.info

Si no saps qui és Carles Pujol Aupí, és perquè no has voltat per Figueres. Creador i únic responsable de Tramuntana Tv, no hi ha acte a la ciutat que no es perdi.

Va començar treballant en el món de la ràdio, en informatius, retransmetent partits de futbol, am els quals, assegura: «amb el futbol aprens a anar de pressa a locutar i a improvisar, i tot suma» en termes d'experiència. Però no és el periodisme on havia posat el punt de mira en un primer moment. «Jo sempre he estat una persona que m'ha agradat molt gravar publicitat, locutar publicitat, no només posar la veu, buscar la idea, fer el muntatge...» explica Carles Pujol. «Després vaig anar evolucionant cap al periodisme», i ara descriu: «la meva vocació és periodística, però, publicitaria, com una mescla».

En efecte, el director de Tramuntana TV té recorregut en el món de la publicitat, almenys en certa manera: «a la ràdio, ja experimentaves molt el tema de donar suport a segons quins grups». En el seu cas, a grups de la comarca en els inicis del Rock Català». Un dels moments que destaca és, «abans de treure el seu primer disc, Sangtraït, venien a la ràdio, i els fèiem entrevistes a la nit, fèiem unes cerveses, i ells feien percussió amb les cerveses [...] i quan van treure el disc, vam ser la primera emissora que els va donar suport. Recordo que, vam estrenar el disc, un divendres, per dir alguna cosa, i al cap de setmana, posàvem la cançó cada hora, perquè la discogràfica ens la va donar en exclusiva aquí Figueres, i es va crear el fenomen Sangtraït». Posteriorment, Carles Pujol n'escriuria la biografia, tant del grup, com de la discogràfica de la formació. Recorda també, un important detall: «Martín Rodríguez, el bateria, que es va morir ara farà un any i una mica més, treballava a la pastisseria del Carrer Nou, i nosaltres érem al Carrer Sant Llàtzer. Doncs ell venia al matí, amb croissants, en senyal d'agraïment, perquè els posàvem les cançons».

I d'agraïments tracta la seva feina. «La televisió local et permet parlar de coses minoritàries que potser no captaran l'atenció de mitjans grans», explica. No hi ha el mateix filtre prioritzador en un mitjà local que en un de global. «També té una forma d'informar diferent, i un agraïment diferent, de dir, 'ens han fet cas'».

La proximitat amb l'entrevistat és una de les claus del periodisme local, i per això «la satisfacció que et dona la feina ve d'estar en contacte realment amb la gent», conta Carles Pujol, parlant del seu projecte, Tramuntana TV. Pels volts del 2006, la seva televisió va veure la llum. Quan, com declara el seu creador, va «tenir la sort i la desgràcia de conèixer gent que experimentaven amb fer vídeos per internet». Amb l'aparició de YouTube, aquest tipus de contingut també es va anar desenvolupant, fet que va donar lloc a què Carles Pujol trobés «l'oportunitat de fer informatiu audiovisual de proximitat, local, en càpsules de, en aquell moment 3-4 minuts, ara 2 minuts, cada cop retallant més, i que en aquell moment era la cosa més marciana del món», amb les dificultats tecnològiques del moment.

Més dificultats: «a mi em faltava l'aprenentatge tècnic d'agafar una càmera», diu l’ara càmera de Tramuntana TV, però afegeix: «Sempre m'ha agradat això de remenar, la part tècnica, i vaig veure que una sola persona podia fer tot el procés». I va ser això, el que precisament va permetre la creació i el creixement del mitjà, explica el director. «Possiblement, veure que una sola persona podia fer-ho tot, em va permetre tirar endavant el projecte, perquè, si en aquell moment hagués hagut de muntar una infraestructura de dues o tres persones, no hauria aguantat ni els dos primers anys. No hauria estat rendible. Era un camí de picar pedra abans de fer calçada».

No només el temps ens ha demostrat que Tramuntana TV ha aconseguit créixer, en audiència, i com a projecte, sinó que també, un premi, al darrere, ho respatlla: «Em vaig presentar als premis Carles Rahola de Periodisme, la primera edició, i vaig guanyar, amb el projecte de Tramuntana Tv, una manera d'entendre el periodisme de proximitat, i explicant una mica la funció del periodista multifunció». I certament, cada cop hi ha més periodistes autodidactes, «la tendència anava per aquí, i la vaig saber interpretar», afirma Carles Pujol.

Un factor que ha ajudat al projecte, fou l'arribada de les xarxes socials, «abans tenies un vídeo en una web i havies de reconduir a la gent en aquella web, l'havies de publicitar, perquè la gent ha de saber que existeix». Per això, «en el moment en què surten les xarxes socials, la cosa es dispara perquè tu hi poses el contingut, i allò corre i es dispersa».

Però, tot i això, Carles Pujol assegura que no es va deixar portar per la fal·lera dels “m'agrada”: «Jo l'he deixat créixer», permetent que l'audiència es vagi sumant: «en una televisió local, encara que sigui en línia, tot suma, és a dir, no estàs perdent audiència ni l'interès». També n'explica una curiositat: «M'he trobat persones de Barcelona que volen saber el que passa aquí. Ara, se n'assabenten per molts més canals, però abans, era Tramuntana TV, perquè tots els altres mitjans convencionals s'hi van afegir un xic més tard, i això també em va donar la possibilitat de fer el projecte sol».

Altres plans

Però aquest no ha estat sempre el pla: «Una de les idees que sempre he tingut al cap, i abans de la pandèmia, aquesta idea creixia», confessa Carles Pujol. «Potser hauria d'haver fet créixer el projecte, agafar més gent...». Però no en clau de muntar una empresa. Més aviat, «defensant el model cooperativista, és a dir, sumar esforços autònoms. Ja que estem en el sector i som autònoms, ajudar-nos i compartir feines: si jo necessito cobrir un acte en concret, poder dir, 'ei, pots anar-me a cobrir això, i després et pago'?». Però, com en la majoria de projectes, un impertinent contratemps, mal de cap de molts: La Covid-19. «Va arribar la pandèmia i vaig dir: “sort que no tinc una empresa muntada, i que no he de pagar el sou a tres persones” perquè amb la pandèmia hauria estat terrible, que ja ho ha estat, amb ingressos molt baixos.»

Un altre dels plans per Tramuntana TV és incrementar la vessant lúdica i cultural, «això és una cosa que em balla pel cap, reconvertir i tornar als inicis». Perquè, com explica Carles Pujol, aquesta era la idea en un principi. «Però després van venir unes eleccions municipals, i vaig veure hi havia carrer per córrer en un moment en què no hi havia televisió local a Figueres. Una campanya electoral era llaminera per començar». «No me'n penedeixo d'haver-ho fet», aclareix, «però al llarg del temps, em compensa molt més l'altra part». I en aquest impàs és on es troba el director del projecte. Una de les possibilitats és convertir els successos, i aquest tipus d'informació més aviat política en un altre tipus de publicació, amb «menys audiovisual i més foto i més peu de foto, perquè un vídeo és mínim una hora i mitja de mitjana. Si publiques una foto i el peu de foto, 3 minuts. I clar, hi ha coses que compensen i coses que no». I en aquest moment, també intervé la satisfacció personal: «També penso a diferenciar el que m'agrada i el que no, amb el que em sento més a gust», i exemplifica: «A mi, ara, em fan molta mandra les eleccions municipals de l'any que ve». «A nivell cultural i lúdic, tot és molt més agraït, que no pas la política i els successos».

I parlant de visió al futur, és essencial preguntar per les noves xarxes socials que estan creixent últimament. «Si abans Facebook manava, i Twitter anava després, i Instagram començava, doncs ara va diferent», comenta Carles Pujol: «ara ens hem d'anar adaptant».

«TikTok és un tipus de públic molt més jove, però no descarto entrar-hi amb algun contingut concret, però no amb tot, perquè crec que a cada xarxa li toca un contingut [...] per exemple, a l'Acústica, tindria possibilitat d'aquest tipus de contingut, però amb la manifestació independentista d'ahir a la plaça de l'Ajuntament, doncs potser no, perquè potser no em surt a compte».

«Després hi ha Twitch, que, per fer coses en directe, molt bé, però a mi, per exemple, el directe sempre m'ha costat, [...] en directe pateixes molt, estressa molt, i després no compensa», comenta el director de Tramuntana TV, quan parla sobre la plataforma d'streaming. «A la carta tu veus un contingut quan vols, i donar-li la possibilitat de veure una cosa quan vol, compensa més que tots els esforços que comporta fer un directe. Sí que vaig fer directes durant la pandèmia, [...] en aquell moment, la gent estava a casa i s'ho havia d'empassar tot. Però jo torno a què, la carta m'agrada més que el directe».

També de cara al futur, Carles Pujol comenta la problemàtica dels vídeos fets per la gent, amb els seus dispositius mòbils, i que després envien als mitjans, i aquests els utilitzen en informatius, o en els seus programes: «El periodisme s'està nodrint molt dels vídeos que fa la gent, que està molt bé, però també sap greu que, com a periodista, t'aprofites del que ha fet una persona, que, d'acord que no és la seva feina i l'ha fet, i d'acord que molts t'envien el vídeo, però, ostres, una persona que ha estat al lloc, al moment, per casualitat i ha fet el vídeo, se l'hauria de pagar. «I potser Tramuntana TV no pot, perquè és un mitjà molt petit, però els mitjans grans? Oi que si tu haguessis enviat un reporter teu aquí, l'hauries pagat?»

De la mateixa manera, els mitjans grans també demanen vídeos a Tramuntana TV, i es repeteix la mateixa tònica: «Comencen a aparèixer mails d'Antena 3, Tele 5, la Cuatro, RTVE que diuen: "ens cediries les teves imatges per passar-les en el nostre informatiu?"

Com si et fessin un favor, perquè pensen: jo soc autònom, jo em guanyo la vida fent això, jo et cedeixo les meves imatges, a canvi de posar, no durant un segon, sinó durant tot el vídeo, el meu nom i el del mitjà, i així jo guanyo audiència i seguidors». «T'adones de la precarietat de la professió», conclou Carles Pujol, però també descobreixes que «la informació local té seguidors i té sentit, i que, des de fora et venen a buscar quan passen desgràcies o necessiten imatges».

Una cosa semblant passa amb els concerts en què només deixen gravar, per exemple, les tres primeres cançons: «Dius, ostres, com pot ser que no deixis filmar als mitjans, que acabaran traient un vídeo "cutre" que s'ha fet amb el mòbil, i que es veu molt malament». I el director de Tramuntana TV aclareix: «trobo molt bé les normes, però clar, després les xarxes s'inunden de vídeos del moment fort del concert, que sol ser cap al final. Com pot ser que ho tingui tothom i no els mitjans?». I la conclusió, «queda filmat per milions d'ulls, però posen el problema per l'ull professional». Perquè els temps canvien molt de pressa: «Ara tothom és periodista, tothom és crític i "influencer", i abans "l'influencer" era el cantant que s'havia fet una cresta i després es posava de moda». A això, afegeix: «jo ho accepto, perquè els temps estan canviant, i són possibilitats obertes al periodisme, i, no s'ha acabat, i hi ha més coses per venir. Però jo ara crec que estem en un moment de sobresaturació d'informació, i que no l'assimilem, i, hem d'acabar triant el que volem», donant pas al debat de la multiplicitat de mitjans que difonen notícies. «A les xarxes socials, hi ha l'oportunitat de conèixer mil versions d'una cosa, però possiblement te l'explicarà millor un professional, i jo crec que és això el que s'ha d'anar a buscar, qui t'ho explicarà millor, els professionals», conclou Carles Pujol.

Radio Cassette Night

Carles Pujol, a més, combina Tramuntana TV amb Radio Cassette Night,  un projecte en el qual es converteix en discjòquei amb el seu amic, Josep Serra

Junts formen la parella de DJ que es poden escoltar en festes majors i a La Sonora, un cop al mes. «És un hobbie, on em paguen, però és un hobbie. I el dia que no ens ho passem bé plegarem», assegura Carles Pujol.

Tot va sorgir en l'època d'institut, segons explica el director de Tramuntana TV. «Vam “descobrir la música" que provenia del boom de finals dels anys 70 quan hi va haver un trencament amb el Punk, i la moguda New Waves, els neoromàntics i la música disco».

«En aquella època d'estudiants muntàvem la típica festeta de colla» a casa de Carles Pujol, conta ell mateix, «i allà, començava a punxar, seleccionava les músiques que posava». I arran d'això, i juntament amb Sebastià Roig, escriptor i periodista figuerenc, es van presentar «a un concurs de Discjòqueis al Charlie, de Figueres, amb un mix de Police. «I vam guanyar», afegeix. «El premi era començar a punxar a la discoteca, quan el discjòquei principal descansava. A vegades et deixava posar les lentes, alguna coseta més, i a partir d'aquí comences a entrar al món de DJ». A partir d'això, Carles Pujol va passar pel Charlie, pel Sèptimum i a l'Octopussi d'Empuriabrava, «amb en Josep Serra, que era qui hi treballava. Jo hi anava en sortir de la ràdio, carregat amb els discos. «Nosaltres punxàvem música Rock al Pub, que era a dalt, i a la discoteca d'a baix era música disco». «A vegades hi havia més gent a dalt que a baix», comenta divertit, el discjòquei, «precisament pel bum de què parlava abans».

Tot i això, puntualitza: «Jo no em considero discjòquei, no ser fer mescles, no tinc paciència, no m'agrada tampoc, a mi m'agrada triar cançons amb bon rotllo, i que la gent s'ho passi bé». A més, «Jo hi anava sempre a temporades». Va ser, «farà 10 anys, perquè faran una festa per celebrar la dècada, quan es va celebrar una Festa Revival a l'Octopussi, conjuntament amb el Bananas, ens van contactar a en Josep Serra i a mi perquè punxéssim en el pub», i això «va ser l'embrió perquè féssim Radio Cassette Night». Perquè, arran d'aquell Revival, el Music hall de la plaça del Sol va contactar amb Carles Pujol i li van proposar: «escolta, oi que vàreu fer el revival? És que volem fer unes sessions així, de música “remember”. T'interessaria venir? Jo, en aquell moment estava passant per un mal moment en la meva vida privada, i vaig trucar a en Josep Serra, i li dic: “Si vens tu, ho fem. Si hi he d'anar jo sol, no hi aniré, perquè no en tinc ganes”». I Josep Serra li va dir que si. «I el que va començar com una broma, s'havia posat seriós», comenta el director de Tramuntana TV. I clar, els dos discjòqueis van haver de posar un nom al seu projecte: «no ens podem dir, DJ Serra i DJ Pujol, o en Serra i en Pujol posen discos». I com que els dos havien treballat junts a la ràdio, «la música que posàvem era dels temps del cassette» i punxaven de nit. Radio Cassette Night. I del Music Hall, el projecte va saltar a la Serradora, a festes majors, i a La Sonora un cop al mes.

Compartir l'article

stats