Entrem a les instal·lacions de l’autoescola Tramuntana de Roses. Hem quedat amb dues persones que no ens esperen. La nostra presència periodística és una sorpresa preparada pels seus treballadors i companys de feina. Ens han proposat que expliquem la trajectòria de dos professionals de l’ensenyament de la conducció que ara es jubilen.
Kety Motas Valls (Sant Feliu de Guixols, 1951) i Pere Bagué Carré (Girona, 1957) viuen a Roses i Castelló d’Empúries, respectivament, des de fa anys. Van ser els fundadors, el 1985, de l’autoescola Tramuntana. Tots dos acumulaven experiència en el sector en uns anys importants en el canvi d’hàbits de la societat. Kety formava part d’una de les primeres generacions de dones professores, seguint el camí de la pionera a Girona, Maria Dolors Godoy Rotllens (Figueres, 1929). Va començar a l’autoescola Empordà de Palamós i, després, va passar a la Bahia de Roses. «El cuc em va picar quan vaig acompanyar la meva mare a examinar-se i allà hi havia una dona, em va cridar l’atenció i em vaig dir que aquella feina també estava feta per a mi».
En Pere va començar a l’autoescola Figueres de la família Mension quan va acabar la mili «que vaig fer de voluntari a la Creu Roja. Quan m’estava traient el carnet de conduir, el professor que tenia em va dir que jo tenia fusta per fer aquesta feina i ha estat un no parar fins ara».
Casualment, tots dos van començar fent classes amb el mateix model de cotxe, un Seat 133.
L’any 1985 van creuar les seves vides professionals per a fundar plegats l’autoescola Tramuntana de Roses, que posteriorment també va arribar a Castelló d’Empúries i Empuriabrava. «Ensenyar a conduir a la gent genera moltes satisfaccions. La gran majoria d’alumnes et veuen com algú a qui estàs ajudant per a millorar la seva vida», diuen convençuts.
Mentre parlem, milers d’ulls ens vigilen. Són els de les fotos dels aspirants a conductors i conductores que han passat pel seu centre i que estan emmarcades en quadres que no s’acaben mai... «En tots aquests anys hem tractat uns 9.300 alumnes a Roses, uns 3.600 a Castelló i 1.800 més a Empuriabrava». Entre aquest nombrós grup hi ha de tot, des del pilot de MotoGP Maverick Viñales fins a diversos membres de l’equip de cuina d’elBulli, passant per personatges singulars com ara «un alumne que va examinar-se vint-i-cinc vegades quan s’havia de fer teòrica, pistes i circulació, perquè quan no fallava una cosa, era l’altra», explica la Kety o, «aquell altre noi que amb setze anys va anar nou cops a l’examen de teòrica per a la moto perquè era un passota», recorda en Pere.
Però les alegries i els bons moments han superat tots els entrebancs de la seva carrera professional. Kety revela un moment dolç, quan «una vegada un noi em va dir que era el segon cop que feia pràctiques amb mi. Que ja havia vingut molts anys abans. Primer, no el vaig entendre, fins que em va recordar que la seva mare feia pràctiques estant embarassada...».
Els problemes amb la falta de personal del col·lectiu d’examinadors de Trànsit han estat «una pedra grossa en el camí i encara ho és a hores d’ara», destaca en Pere Bagué. Tots dos han compartit moltes hores de treball i han viscut l’evolució de les respectives famílies. La neta de la Kety forma part ara de l’equip de l’autoescola. Ambdós reconeixen que «els temps han canviat molt» i que si han de destacar alguna cosa d’aquest canvi «és que la gent, abans, apreciava més l’esforç que feies per a ajudar-los a ser conductors». A ells, ara, la vida els condueix per altres rodals.
