Dilluns passat TV3 emetia el capítol de Crims La noia de Portbou. Un dels programes més vistos de la Televisió de Catalunya ha tingut per tercer any consecutiu accent empordanès. El figuerenc Francesc Roig Soriano ha encapçalat l’equip encarregat de posar color als guions del programa. Ha estat el director de fotografia de les tres temporades del True Crime per excel·lència del moment.
Quan era adolescent la seva mare va tenir la idea de comprar una càmera de fotos per a la família, en Francesc, que no tenia gaire clar cap on enfocar el seu futur, de seguida es va sentir atret per les imatges. «Vaig començar a retratar els meus amics, els skaters de Figueres, m’enfilava per teulades i llocs elevats i aviat vaig trobar un estil propi, m’agradava molt i hi vaig creure de seguida». A poc a poc es va anar animant i el primer que recorda d’aquells inicis és el premi d’un concurs de fotografia que s’organitzava a Navata. Aquesta va ser l’embranzida que li feia falta per posar tots els esforços cap a la mateixa direcció. «Veia que hi tenia traça i que algun dia m’hi podria guanyar la vida per més difícil que semblés aleshores». Durant aquella època, en Francesc estudiava el batxillerat artístic a l’Institut Alexandre Deulofeu. Allà va ser alumne de l’Empar Rodón, professora del Batxillerat Artístic.
«Ella ens feia classes de fotografia i dibuix tècnic, em va ajudar molt a donar forma a aquesta idea inicial». Va ser al laboratori del Deulofeu on en Francesc, o en Franki, com tots el coneixien a l’institut, va començar a aprendre a fer les primeres tires de revelatge. Va continuar la seva formació a Barcelona, a l’ITES primer i més tard a l’escola de cinema Bande à Part. «Allà s’hi respirava un altre ambient, hi vaig coincidir amb gent que tenia unes idees molt clares del que volien fer, hi vaig conèixer els meus primers companys de feina». Tan bon punt va acabar els estudis es va posar a treballar de valent, sovint lluny de casa. El primer «curro totxo» va ser al Brasil amb el director de fotografia William Sosai –company amb qui havia coincidit a Barcelona en dos llargmetratges fent de foquista. Al cap de poc va fer d’assistent de càmera per a documentals i a poc a poc anava agafant experiència al departament de fotografia. Un rodatge de dos anys sobre un veler va ser una de les primeres feines d’en Francesc; el documental Expedición Oriente - Familia Shurmann, produït per Fox Brasil. Entre mariners i treballadors eren nou companys de feina a alta mar, a Sao Paulo, a terra ferma, l’equip es multiplicava per tres. «El treball en equip en una feina com la meva és primordial. Al veler és on més vaig aprendre sobre política. Dos anys de convivència en un entorn reduït, treballant, dormint, esmorzant, dinant, i sopant amb el teu propi cap s’aprèn a treballar les 24 hores, això per a mi és política».
El 2019 en Francesc es va incorporar com a director de fotografia a Crims. La seva feina i la del seu equip és la de donar credibilitat a uns fets del passat. Treballen molt amb el fora de camp per fugir de la morbositat de les imatges, «la nostra meta és parlar del fet sense veure’l, amb idees i simbolisme, molt simbolisme». El tractament de la imatge del programa està molt definida, són molt clares i fàcils d’identificar. L’equip es coordina en la mateixa direcció per donar forma a una idea que s’ha pensat en conjunt. L’estètica analògica és el recurs que es va triar des de l’inici. Aquí hi té un pes rellevant el realitzador del programa Santi Baró, però en Francesc ens assegura que ho fan així perquè els agrada, «de fet el gènere sobre crims reals es va inventar als Estats Units als anys 70 i els bons true crimes tenen aquest tractament de les imatges i aquest format: la màquina d’escriure, les imatges d’arxiu, la gravadora de veu, tot està pensat per entretenir».
