Hi ha històries que ens demostren que amb esforç i il·lusió, tot és possible en aquesta vida. La de José Carlos Nieto (Figueres, 1973), més conegut com a Jepi, és una d’aquestes.
Ara fa deu anys, el 2012, aquest artista va fundar el seu taller de pintura, però per conèixer l’embrió de la història ens hem de remuntar temps enrere, quan ell era un nen i ja sentia atracció pel dibuix. «Ja de petit m’encantava agafar els tebeos i intentar copiar els ninots. Em fixava en les portades de Mortadelo y Filemón, i intentava dibuixar-les», recorda. I en Jepi anava creixent, i aquella afició no dequeia; ans al contrari, anava a l’auge. Però tot i aquesta fal·lera, mai va poder apuntar-se a cap escola d’art: «Jo vinc d’una família humil. Els meus pares no podrien haver pagat cap escola d’art», detalla.
Malgrat tot, ell volia treure’s l’espina clavada. És per això que, quan tenia setze anys, va aconseguir la seva primera feina, i aquell sou el destinà a pagar-se classes de pintura. «Vaig decidir apuntar-me a una acadèmia d’art de Figueres. Però allà dibuixava i pintava en un racó, com feia a casa, i no m’ensenyaven. Per això vaig desapuntar-me».
Però la passió encara era viva; sempre continuava creant obres d’art a casa. Més endavant, quan tenia trenta anys, decideix apuntar-se a un taller de pintura de la Fundació Clerch i Nicolau. «Ho vaig fer perquè tenia ganes d’anar a pintar amb més persones, conèixer gent amb inquietuds semblants». És allà que els seus companys el fan adonar que, a part de la de pintor, tenia una altra faceta: la de professor. «Molts alumnes m’animaven a muntar el meu propi taller, però no m’atrevia», recorda.
L’any 2012 la vida li va fer un gir de 360°. «Jo treballava de delineant, i durant la crisi de la construcció, de cop, em quedo sense feina. I aquí comença una etapa dura, on et replanteges moltes coses. És com si hagués sortit disparat d’un tren, sense maletes i sense res. Passa de llarg, i dius: ‘I ara què?’». Però, com diu la dita, es va tancar una porta, i es va obrir una finestra. «Vaig veure que aquell era el moment. Vaig dir: o ara, o mai». I així comença el projecte del Taller d’en Jepi. «La Fundació on jo rebia classes em va oferir la possibilitat de fer de professor, perquè un altre que hi havia es va jubilar. I d’això ja fa deu anys».
I dit i fet. Ben aviat es posa l’engranatge en marxa i, amb tan sols quatre alumnes, neix aquesta singular escola de pintura i dibuix, que amb el temps ha crescut, i molt. «Pel Taller han passat més de cent persones durant aquests deu anys», diu, content, el pintor.
I el cert és que el Taller d’en Jepi és un col·lectiu únic. Una amalgama de persones ben diverses i d’edats variades, però que conformen una família, sobretot gràcies a la passió per la pintura transmesa per l’artista figuerenc. «El taller està obert a tothom. Des dels inicis, accepto persones de totes les edats perquè crec que tots aprenem de tots».
Tanmateix, el Taller va fer un pas important en la seva història quan en Jepi va decidir independitzar-se, el setembre de 2019. Llavors va establir-se en un nou espai, a la carretera Besalú, 31, a Vilafant, a sobre de la botiga Pintures l’Albera. Fins aquell moment les classes es feien als Caputxins de Figueres.
Però al cap de pocs mesos d’estrenar el local, arribà la pandèmia i tot s’estroncà. «Fou una època dura. Molts alumnes tenien el desig de tornar com més aviat millor». Va costar, però, per sort, i després de gairebé dos anys, el setembre passat el taller va tornar a obrir les portes, i ho va fer amb més força que mai. A poc a poc, els membres del taller han anat tornant per continuar escrivint aquesta bonica història plena de passió.
I és que la vida de José Carlos Nieto, en Jepi, segueix aquesta filosofia. La d’intentar trobar claus per obrir portes, la de lluitar per aconseguir somnis juntament amb els seus alumnes, la seva segona família. Com bé diu l’artista: «Al Taller, la passió per la pintura crec que no morirà mai. La flama encara està ben viva».
