Judit Albert i Vinagre té 19 anys i acaba de publicar el seu primer conte 'En Tim i la Lluna', amb il·lustracions de Neus Macias Palacios, una publicació adreçada als infants  que pretén ser una eina per abordar el procés del dol amb la màxima naturalitat. 

La mort és difícil d’abordar amb els nens i nenes, per això la jove Judit Albert i Vinagre (2002), de Riumors, ha trobat en l’escriptura la manera d’oferir una visió sincera i transparent, més tendra que dolorosa de com parlar sobre aquest tema. La Judit estudia Dret a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i acaba de publicar En Tim i la Lluna, un conte que fa servir paraules senzilles per explicar als infants la pèrdua d’un ésser estimat. Aquest Nadal, el text que va escriure, acompanyat de les il·lustracions de Neus Macias Palacios, ha vist la llum amb l’edició de 50 exemplars repartits per diferents llibreries de Figueres. «Els protagonistes són en Tim i la Lluna, que són dos cosins que van a l’escola, juguen i van a casa els avis junts fins al dia que la Lluna es posa molt malalta i ha de deixar de fer moltes de les activitats que feia amb en Tim».

L’origen del conte és de fa dos anys «quan havia de decidir el tema del meu Treball de Recerca, aconsellada per un bon professional i amic de la família, vaig investigar sobre la paraula resiliència i em vaig enfocar en la part que tractava la mort». El seu treball, Educant per a la mort els ajudarem per a la vida, tenia l’objectiu d’investigar com afecta la mort als nens, sentimentalment parlant, com ho transmeten els mestres a les aules i com es fa mitjançant els contes. «D’una banda, vaig parlar de tota la part teòrica i, per altra banda, hi vaig incloure una part pràctica que constava d’una anàlisi de contes i creació d’un conte. A partir d’aquí vaig començar a pensar i em vaig adonar que un tema tan poc tractat com aquest arriba a ser molt important pel creixement de les persones i afecta sobretot als nens». La Judit ha constatat que «la mort continua sent un tabú per la nostra societat, ens costa parlar-ne perquè generalment igualem aquesta paraula a un adjectiu dolent. D’aquesta manera fem que encara ens sigui més difícil abordar-ho amb els més petits».

«El tabú que ha generat la societat entorn del procés de la mort no és el més adequat per a l’educació. Ni per a la intel·ligència emocional de la persona», remarca l’autora: «Amagar que la mort forma part de la vida, perquè és com el tancament, crea problemes a l’hora de créixer emocionalment parlant». Es produeix aquest comportament perquè «d’una banda, pot ser que hi hagi una sobreprotecció dels pares sobre els infants, que tendeixin a ocultar-los la veritat de tot allò que creuen que és dolorós per a ells, com pot ser la mort. D’altra banda, hi ha pares que els costa molt posar paraules al succés de la mort. Un altre motiu podria ser que no saben com explicar-ho provocant el mínim dolor possible, llavors ve quan distorsionen la realitat, com per exemple dient: la mare ha anat de viatge i no tornarà». De la mateixa manera, «a la majoria de les escoles, tampoc s’aprofundeix en aquest tema. Val a dir que són molts els professionals especialitzats en la matèria que aconsellen informar els infants adequadament del succés de la mort, tal com ho fem amb els adults.»

Per tot això ara «m’he decidit a editar aquest conte pensant que potser el meu granet de sorra pot contribuir a començar un canvi que tots necessitem per ajudar als més petits de la casa». Per finalitzar, definitivament la conclusió és que la mort s’ha d’explicar de manera clara i precisa als infants per així no crear-los més desconcert del que ja podrien tenir. El conte es pot trobar a Grup Iris, les llibreries la Ploma, Bookman i Edison o contactar per instagram a: @tim_i_lluna.

La Judit es troba ara immersa en els seus estudis a la universitat, però li agradaria presentar el seu conte, per fer que el seu missatge arribés, per exemple, a les escoles.