L’esport impregna el dia a dia de Francesc Pous Dunjó (Figueres, 07/03/1977), també ara que viu i treballa a més de mil quatre-cents quilòmetres de casa seva. Des de fa uns mesos, el figuerenc és broker a Dublín per a una gestora de fons d’inversió internacional, una ocupació que no ha deixat de banda, per exemple, la seva figura com a director de cursa de la Mitja Marató de Figueres. «Va ser una mica bogeria, vaig arribar a Barcelona el divendres al vespre i vaig tornar a Dublín el mateix diumenge. És d’aquelles coses que fas per gust, perquè ho vius i sents», recorda, afegint que «soc dels que pensa que has de fer coses per sentir-te realitzat, per ser feliç». Seguint aquesta mateixa línia, Pous es troba cursant una altra especialització allunyada del sector financer, un màster en coaching i psicologia per a esportistes d’alt rendiment.
«El fet d’estar parat em representa un esforç. Sempre he intentat teixir sinergies positives i xarxes de col·laboració. Estem en una situació postpandèmica complicada, amb una societat molt grisa i hem de fer un pas endavant, la gent ha de tenir incentius per recuperar la il·lusió i l’alegria», explica en referència a la Mitja Marató de Figueres, que enguany ha arribat a la seva cinquena edició, celebrant un èxit rotund tenint en compte el context actual. «Per a nosaltres és una obligació social, intentar fomentar l’esport, aportar als atletes de la ciutat i el territori. A l’Alt Empordà, tenim una riquesa esportiva excepcional», diu. El seu «modus vivendi» passa per l’esport, ja que considera que «ens fa millors com a persones i societat» gràcies als seus valors, uns aprenentatges que ha volgut fer extensibles a la seva vida professional i personal. Inevitablement, recorda la fotografia prèvia de l’edició d’enguany, que va omplir la imatge principal sota l’arc de sortida de la Torre Galatea amb les dones participants. «Volem que sigui la imatge de l’any que ve, una imatge amb les dones a davant per normalitzar situacions que haurien de ser normals en la nostra societat. Va ser una pensada de la Montse, la meva dona, i n’estic molt orgullós», explica.
Les petites coses
«La vida passa molt de pressa i hem de fer el que ens agrada. No concebo la feina o una activitat sense passió», així defineix el figuerenc un dels pilars fonamentals de la seva consciència, ja que, segons ell mateix, «agafem experiència i coneixements com a font de riquesa i aplicació immediata». Ara, per exemple, Pous es troba assessorant diferents esportistes de manera desinteressada arran dels seus nous estudis en el món de la psicologia esportiva, una activitat que, a més, serveix com a aprenentatge respecte a la gestió de la Mitja de Figueres i el món esportiu.
«Penso que la vida és com una cursa de fons, on hem de buscar tot allò que ens omple i volem, la recerca de la felicitat. Arriba un punt que hem d’intentar gaudir, viure el dia a dia amb la màxima intensitat i saber que potser demà no hi som», explica, remarcant les bases de la seva manera d’entendre la vida. Sense aturar-se de fer coses, amb la ment focalitzada constantment en allò o allò altre, Francesc Pous és a Dublín assegurant que «ja estem treballant per la pròxima edició de la Mitja de Figueres».
Somiant o creant, però sempre perseverant, el figuerenc considera que la felicitat es troba en «les petites coses». A vegades no ens aturem a pensar-hi, perquè no ens aturem en cap moment, perquè el camí continua, i val més fer-ho amb passió i intensitat. Fent el que un vol, sabent que la satisfacció no només és la meta, sinó que forma part del camí, de les petites coses que ens hi trobem i la gent que ens envolta i acompanya.
