Tres anys va trigar Aitor Palazuelo Aurich (Figueres, 2003) a pujar a un escenari, i setze a fer-ho amb el seu propi repertori. Actualment, en té 18 i està a punt de publicar la seva primera cançó gravada en un estudi. Tot i cremar etapes, la humilitat segueix sent un dels trets distintius de la personalitat de l’Aitor, que de moment fuig de la fama per poder gaudir de la música sense l’obligació de crear contingut periòdicament.
De fet, va començar a fer-se popular a TikTok, on té vídeos de més de cent vuit mil visites. No obstant això, davant la sensació «que havia de penjar un vídeo cada dia» va decidir prendre’s el seu temps i penjar contingut quan a ell li «sortís de dins» encara que això li fes perdre visualitzacions.
Quan tenia tres anys, va marxar de Sant Miquel de Fluvià per anar a viure a Zamora, i vuit anys més tard va tornar a l’Empordà. Aquest cop, però, va anar més al nord i es va establir a Empuriabrava. Durant l’estada a Zamora, va debutar als escenaris, sent un petit infant, en una gala benèfica, i va continuar fent actuacions durant tots els anys que va residir a Castella.
Tot i això, considera que els seus inicis van ser als Arcs d’Empuriabrava. I és per aquesta raó que sempre té present la Lili, que va ser qui li va permetre actuar per primera vegada en un lloc tan especial i en Fredy, que està recuperant aquest espai on han actuat grups del nivell de Bonnie M.
En aquest indret va començar a actuar amb setze anys, amb el seu repertori de flamenco fusion. Ell mateix defineix el gènere com que «el que jo faig no és flamenc tradicional, ni jondo, però generalment porto cançons que no són flamenques al meu estil, i cançons molt flamenques les faig més pop».
Entre els seus referents musicals, es troben clàssics flamencs com Camarón de la Isla o El Cigala, però també figures del panorama flamenc actual com Israel Fernández, a qui admira molt «perquè li està donant la volta al que vindria a ser el flamenc com es coneix avui en dia».
La humilitat per bandera
Aitor Palazuelo desprèn modèstia i senzillesa, molt sinceres, i quan parla de les persones que l’han ajudat a arribar fins on es troba avui es desfà en elogis cap a altres músics, com Tobias Stein, el saxofonista que col·labora amb ell, o el grup figuerenc Jarapa. També es mostra agraït amb les persones que li han donat les oportunitats per començar, com en Fredy i la Lili, i la seva família que, per a ell, «és un pilar fonamental». Dedica unes paraules, amb especial afecte, al seu pare: «M’acompanya a tot arreu».
És una persona que viu per i per a la música. Confessa que pràcticament només parla de música, i el seu somni, a part d’omplir escenaris com el WiZinc Center, és que la gent canti i sobretot senti les seves cançons. «No vull que les sentin com jo, sinó que se les facin seves, les sentin diferent de la resta, i les cantin amb mi».
En termes de futur, espera poder viure de la música per poder dedicar-li encara més temps i no haver de tenir altres feines. I tot i que encara li queda lluny aquest objectiu, d’aquí poc farà una petita gira per Zamora. A més, el mes que ve traurà el seu primer single d’estudi, Ángel y Demonio, que es podrà trobar a Spotify, YouTube, Instagram (@aitor_voice) i TikTok.
De moment, els seus temes són introspectius, i tracten més la tristor que l’alegria o com ell mateix diu «tracto més el desamor que l’amor en si». Per aquest motiu ara està intentant compondre alguna rumba per «donar-li més equilibri i alegria al repertori i, si algun dia tinc l’oportunitat de gravar un disc, que sigui més equilibrat».
A més, ha treballat, en àmbit amateur, de tècnic de so a teatres i actuacions, i es fa tot l’apartat tècnic dels seus propis concerts.
