Orfe de pare i mare des de ben petit, Bartomeu Noguer i Mención ha superat tots els entrebancs de la vida. DE cobrador de lletres va arribar a director de banc. Va patir la guerra i, amb noranta anys, aprofita les noves tecnologies per estar al dia.

Bartomeu Noguer i Mención acaba de celebrar el seu norantè aniversari en companyia de la família. Nascut a Figueres el 18 de setembre de 1931, està casat amb Montserrat Brugat Vidal, filla de Vila-sacra. Té dos fills, dues joves i tres nets. La seva és la història d’un empordanès que va viure moltes vicissituds personals a l’arrencada de la vida. La seva mare, Margarita Mención, va perdre el marit, Bartomeu, quan el nen encara havia de néixer. «El pare va morir d’una peritonitis a la clínica del doctor Vila. Havia estat casat en primeres núpcies i va enviduar jove. Tenia una filla, Paquita, que va ser la meva germanastra, quinze anys més gran que jo i amb la qual sempre ens vam portar molt bé».

El pare va treballar a Can Clarà de la plaça de l’Ajuntament i va fer de confiter a Can Serra del carrer de la Jonquera. La seva mare va haver de treballar de valent per pujar el seu fill. Vivien a dalt de can Dalfó del carrer Vilallonga. «De la guerra recordo el primer bombardeig sobre l’Estació. Estàvem amagats sota una escala i sentíem els barrabums de les bombes... Eren els temps de la República. Jo era molt petit i encara em sembla veure els revolucionaris llençant les imatges dels sants des de les finestres de l’Asil».

Mare i fill van marxar a casa d’uns parents de Cabanes. Ella va emmalaltir i va acabar morint quan el vailet tenia poc més de sis anys. Orfe de pare i mare, Paquita se’l va emportar a Siurana, d’on era el noi amb el qual festejava. Una germana soltera de la mare que servia a França el va recollir per anar a viure a Esponellà, on va romandre vuit anys, anant a l’escola del poble. «Les feines agrícoles no m’agradaven gaire», confessa. De retorn a Figueres, el comerciant Enric Barceló del carrer de Peralada, company del pare, li va donar feina i una llar per viure. «Després de la guerra havia obert un magatzem d’alimentació a l’engròs, el negoci anava molt bé. Jo feia una mica de tot, repartia amb una Vespa i una Guzzi, despatxava, una mica de tot. De dies treballava i, de nits, estudiava. Primer a les classes dels Pares Paüls a l’Asil Vilallonga i, després, amb el mestre Pey. Fèiem allò que se’n deia la Teneduría de libros». L’experiència laboral i els estudis comptables li van permetre prosperar: «En aquesta vida t’has d’espavilar si no vols que t’espavilin», diu.

L’any 1958, un cobrador de lletres del Banc Central li va dir si volia agafar la seva feina. «Era de Mora d’Ebre i volia tornar a la seva terra. Vaig pensar que era una oportunitat, em vaig dir ‘si et portes bé, pot ser una feina per tota la vida’». Va anar a fer unes oposicions a Barcelona i se’n va sortir. «Anava a cobrar pertot arreu, quan tornava del Pertús no et pots imaginar el dineral que portava», diu somrient. Amb el temps va passar a ser auxiliar de caixa, caixer, i anava pujant. El 1973 va participar en l’obertura de la nova sucursal del Banc Central a Roses com a interventor i, després de vuit anys, va estrenar l’oficina de la Jonquera com a director, fins a la seva jubilació, el 1992.

Toca parlar-ne. «Abans, als treballadors dels bancs ens collaven per buscar passiu, trobar i tractar bé els clients. Quan era a la caixa, em deien ‘sobretot, que la gent no s’hagi d’esperar’ i ja veus ara com tracten els clients a conseqüència de la tecnificació i la informatització».

De la joventut en recorda «els balls al Casino, amb la pinyata que em va permetre guanyar una nevera. També les tardes de diumenge, anant Rambla amunt i Rambla avall en sortir del ball o del cinema, i les partides amb els amics a l’Exprés. A l’estiu, el ball es feia al pati de l’Erato». Fa anys que col·labora amb la parròquia de la Sagrada Família de l’Eixample i va ser, durant temps, un actiu membre de l’Associació de Veïns del seu barri.

Ah, i el seu consell d’espavilar-se no era banal. Amb noranta anys, és actiu amb el Facebook, Instagram i WhatsApp. De fet, vam saber del seu aniversari en veure la celebració a les xarxes. Per molts anys, Bartolomé.