El figuerenc Ricard Pey, de 81 anys, ha publicat una col·lecció de llibrets en què recull informació històrica sobre oficis, cançons i temes que són del seu interès i que vetlla perquè perdurin en la memòria col·lectiva.
Enginys, eines i utensilis dels lampistes i els llauners, desconeguts avui dia per molta gent, perduraran en la memòria col·lectiva gràcies al treball documental que ha fet el lampista jubilat Ricard Pey Bosch, figuerenc de 81 anys. Mentre la seva dona, Roser, passa les estones pintant, ell es posa davant l’ordinador i investiga. «La intenció d’aquest relat és fer palès el mot llauner, evidenciant la rellevància mantinguda durant segles. I ho he fet des de les meves vivències, com a executor del seu significat, canviat en aquests últims cent anys». Amb aquesta introducció obre el primer dels dos blocs que ha publicat sobre l’ofici.
Ricard Pey assegura que s’ha divertit molt treballant i que ara que porta un temps jubilat vol preservar contra l’oblit tot allò que els avenços tecnològics van desplaçant camí de la desaparició. Es refereix als oficis tradicionals. Ell va aprendre a fer de lampista i llauner sent un nen, d’uns 8 o 9 anys. Recorda que les tardes que no hi havia escola el més habitual era sortir a jugar al carrer amb altres nens, però que el seu pare el va «espetegar» de seguida perquè se n’oblidés i perquè anés amb ell a la feina.
Tothom sap, qui més qui menys, què fa el lampista, però de ben segur que pocs saben què fa el llauner. Ricard Pey afirma que ha volgut donar protagonisme a aquest professional, especialitzat, principalment, en reparar estris malmesos i olles escantellades, perquè era un manetes amb unes habilitats molt àmplies.
De tota una vida envoltat d’eines i reparacions, hi ha un cúmul d’experiències que el figuerenc vol compartir deixant-ne constància a través dels seus escrits. Parla, per exemple, sobre cataules, espiells, forrellats, baldes o llisquets, que formen part de la diversitat de pestells per a portes o finestres. Tots aquests estris figuren en una pàgina d’una de les seves publicacions, on també es descriu amb exactitud, entre moltes altres coses, el funcionament dels llums de carbur. Interessant ha estat saber on es podien emprar: «Es feien servir entre altres per reganar, que és pescar a l’encesa, però per les roques a peu. Per fer aquesta feina, s’ha de portar el llum en una mà i la fitora en l’altra». I, arribat a a aquest punt, l’autor explica com va sorgir la pesca de reganar.
La seva memòria i les recerques han donat lloc a una infinitat de definicions, descripcions, dibuixos i fotografies que ell plasma en els seus llibrets, en lletra grossa i imatges grans, per tal que les persones de més edat no tinguin dificultat en la seva lectura. Ho diu per experiència, somriu.
Ricard Pey sap que amb aquest treball desperta la curiositat de les persones de la seva generació i, fins i tot, d’aquells una mica més joves. Són persones que han conviscut amb «les guitzes per evitar que la paiella es tombi o amb «els cremalls o clemàstecs per penjar el perol a la llar de foc». Un vocabulari ric que, ara per ara, recull i edita fent fotocòpies en una copisteria de Figueres.
Ricard Pey és conegut a la ciutat i a la comarca per la seva dedicació de molts anys a la lampisteria, des de la seva botiga del carrer Muralla, on oferia treballs de calefacció, electricitat, fontaneria i gas propà. Diu que una de les seves assignatures pendents, ara mateix, és documentar totes les cases d’aquest carrer figuerenc.
El testimoni d’uns oficis artesanals que, a poc a poc, avancen cap a l’extinció
A l’ordinador de Ricard Pey, els projectes van en augment. Sempre té idees per recollir informació i, a banda del seu estudi exhaustiu sobre lampistes i llauners, una de les publicacions més exitoses que té és la que ha dedicat a les modistes. Per a ell, aquestes professionals són «unes protagonistes que han treballat sempre a l’ombra» i ha volgut posar-los llum amb una homenatge.
El figuerenc jubilat diu que és un enamorat de la música, els oficis, el teatre i la cultura. Es defineix com a optimista de mena, perquè li agrada «quedar-se» amb les coses bones de la vida. Fa un temps es va marcar l’objectiu de posar en valor una àmplia selecció d’oficis artesanals i d’indústries de Figueres que, de mica en mica, han avançat cap a l’extinció. Té quaranta carpetes obertes al seu ordinador només per a aquest projecte i algunes de les activitats sobre les quals vol aprofundir són aquestes: adoberia, cereria, serraria, esclopers, fusters, abellaires, apotecaris, basters, boters, fàbrica de bots i botelles de cuir, cadiraires, indústria del suro, fàbrica de llantes, enllustradors de sabates, carboners, carreters, cistellers, esmolets, espardenyers, sastres, ferrers, flequers, granaires, indústria mecànica, matalassers, mecànics, mestres d’aixa, mestre d’obres, pastissers, pesca salada, picapedrers, sabaters, terrissaires, traginers, cotillaires i perolers.
Alguns d’aquests oficis, encara subsisteixen, però la intenció de Ricard Pey és recordar d’on venen, com van començar i de quina forma es treballava ja fa temps a Figueres. Altres artesans, d’aquest llistat, ja no existeixen, per això el lampista jubilat escriu sobre ells, perquè perdurin en la memòria col·lectiva.
