Aquest dimecres, dia 22, a les 21.21 hores, comença la tardor astronòmica de 2021, si bé el climatològic ja va començar el passat dia 1 de setembre. Per què comença la nova estació? Tot és degut a la inclinació de la Terra i la calor que rep des del Sol. A partir d'ara, l'hemisferi nord del planeta es ‘aparta’ notablement del Sol i, en canvi, és l'hemisferi sud el que queda més exposat a l'astre rei i, per tant, passa a rebre més radiació. Això es tradueix en un descens de la temperatura als països de la nostra zona del planeta.
No és l'única conseqüència. La baixada de les temperatures es deu al fet que el Sol el veurem ara una mica més baix que a l'estiu, degut també a aquest canvi en la inclinació de la Terra, amb la qual cosa ens escalfarà menys del que ho fa a l'estiu, quan presideix el cel des de gran altura al llarg del dia. Per la mateixa raó, les nits seran més llargues i els dies més curts.
Els canvis en la naturalesa
Veurem canvis en la naturalesa. El brillant verd de l'estiu dóna pas ara a una explosió de colors grocs, marrons i fins i tot violacis, la qual cosa és signe d'una menor activitat vegetal. Per què? Els arbres de fulla caduca, per a preservar els seus nutrients en aquesta època, tanquen el passo a la circulació dels seus fluids en cada fulla impedint que aquesta s'alimenti i realitzi correctament la fotosíntesi. L'objectiu és la que fulla no ‘robi’ aliment a l'arbre.
El que es produeix és un fenomen conegut com «clorosis». La clorofil·la que proporciona el color verd desapareix i revela l'autèntic color de la resta de teixits i pigments que conté la fulla, que solen ser grocs o vermellosos.
En desprendre's la fulla, l'arbre preserva millor l'aigua i els nutrients durant l'hivern, quan el seu rendiment és molt menor, que d'una altra forma anirien a parar a la fulla. Com aquest procés s'accelera amb les baixes temperatures i menor insolació, és freqüent veure-ho començar en cotes altes de les serres i anar descendint amb el pas de les setmanes, donant lloc a un contrast de colors molt espectacular, explica el portal Meteored.
Però també hi ha canvis en els animals de les nostres muntanyes i camps. I és que la fauna es despereza després d'un llarg estiu tractant de sobreposar-se a les altes temperatures i a l'escassetat d'aigua que han sofert durant mesos. L'activitat, per tant, torna a ser frenètica, en uns casos amb intenció de preparar-se per al llarg i dur hivern que s'acosta, i en uns altres perquè és ara quan es desencadena el ritual de la reproducció.
Un dels esdeveniments més espectaculars quant a això últim és la crida ‘brama’, el ritual del festeig amorós del cérvol. Ocorre entre mitjans de setembre i octubre, avançant-se o endarrerint-se depenent de la latitud.
El més impressionant d'aquest fenomen són els combats entre mascles i el potent i ronc bramit que ressona a grans distàncies en les àrees boscoses en les quals habiten.
La potència i freqüència del gutural so, mostra la corpulència i salut de l'exemplar que l'emet, indicant així a les femelles si val la pena acostar-se o no a triar, i a la resta de mascles si pot resultar un difícil contrincant.
També és l'època en què els ocells que han passat l'estiu en latituds del nord, comencen a migrar per a fugir del dur hivern que s'aveïna. Volen durant milers de quilòmetres per a buscar una llar més al sud, on els fruits de tardor, com els esbarzers, aranyons, majoletas, escaramujos, s'engalanen amb tonalitats vermelles o estatges que mostren la seva maduresa. Sense aquestes nutritives drupes, molts dels animals que recalen en els nostres territoris, moririen exhaustos al no poder recuperar l'energia perduda durant el seu costós viatge.
És també a la tardor quan l'emblemàtic linx es cobreix d'un espès pelatge que li permetrà passar l'hivern més protegit enfront del fred.
L'esquirol, igual que altres petits mamífers, guarda tots els fruits que troba i llavors dins del seu rebost, disposada a passar l'hivern ben proveïda.
Igualment, els óssos es tanquen en els seus oseras per a sortir a la primavera, quan neixin els cadells d'ós.
Els rèptils, per part seva, després d'un estiu replet d'activitat, es «aletargan» i passen l'hivern totalment adormides.
Quin temps hi haurà aquesta tardor a Espanya?
Segons la previsió del servei britànic Met Office, els pròxims tres mesos probablement presentaran pluges per sota de la mitjana a l'interior i en el sud-oest peninsular. En la resta del país podrien situar-se dins dels valors habituals.
Es tracta d'un escenari negatiu per a comunitats com Castella-la Manxa o Extremadura, que sofreixen una alarmant aridesa. Met Office preveu a més una tardor una mica més càlid del normal, un extrem que tampoc ajudaria a la seva recuperació, informa Meteored.
L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), per part seva, coincideix amb el pronòstic. Segons l'agència espanyola, existeix una alta probabilitat que els termòmetres es mantinguin per sobre dels valors normals almenys fins a novembre. Quant a les pluges, AEMET discrepa dels seus col·legues britànics i considera que estaran dins dels valors mitjans.
Dels tres mesos que comprenen la tardor climatològica (setembre, octubre i novembre), novembre és el mes amb diferència més plujós en mitjana a Espanya (encara que depèn de les zones) i les temperatures més agradables i càlides es donen al setembre.
Els llocs on més sol ploure en els mesos tardorencs solen estar en el nord d'Espanya, sud de València i nord d'Alacant, nord de Balears i algunes zones de Cadis i del Sistema Central. Al setembre plou més en el sud-est peninsular i nord de Catalunya.
La tardor més càlida registrat al nostre país va ser el de l'any 2014 mentre que el més fred va ser el de 1976. D'aquest segle, l'any més plujós va ser el 2003 i el més sec 1978,1981 i 2007.
