La figuerenca Elisabet Padrosa Arnau (Figueres, 1985) ha bastit un pont de solidaritat entre els més d’onze mil quilòmetres que separen Sud-àfrica de l’Alt Empordà per ser la veu de la Fundació Amandla a Catalunya i a Girona, on l’ONG ha obert recentment la seva seu per difondre la tasca que fa al nord del país sud-africà. L’objectiu és continuar lluitant contra les desigualtats i ajudar els infants que viuen en situació de vulnerabilitat.

Padrosa és enginyera per la Universitat de Girona, amb mestratges en Energies Renovables (Heriot Watt University) i Desenvolupament internacional i Política (University of Manchester). Va descobrir la Fundació, els seus valors i les seves famílies durant l’any que va viure a Manchester on va estudiar el màster amb el fundador d’Amandla, que és xilè, i gràcies a ell va aprendre que el projecte de la Fundació era molt humà. El 2018 va decidir embarcar-se en «aquesta màgica aventura, on no existeixen les fronteres i es brinden noves oportunitats als infants de Xitlhelani i Rhulani a través d’una educació de qualitat». Per trencar el cercle de la pobresa, Amandla ofereix ajuts per a transport i beques d’educació a 24 nens i nenes en escoles amb les millores qualificacions acadèmiques: «Sud-àfrica té onze idiomes oficials, sent l’anglès l’idioma comú. Sense anglès no hi ha futur».

L’any següent l’Elisabet Padrosa decidia implicar-se en el projecte a full time com a voluntària. Va passar el mes de maig a sud-africà: «Coneixes la gent, et sents part de la comunitat i et cuiden tant que et sents com a casa». El març del 2020 tenia el bitllet per tornar-hi, però «amb la pandèmia em vaig haver de quedar a casa i fins al febrer d’enguany no he pogut marxar».

Ara treballa molt de prop amb els infants becats i les seves famílies, vetllant per la seva educació i també en dos nous projectes per continuar ajudant en el desenvolupament dels infants. Per trencar la bretxa digital impulsen un centre digital comunitari. Es tracta de dues sales d’ordinadors per a l’escola pública de primària i de secundària a Xitlhelani i un centre digital per a la comunitat que contribueixi a reduir la bretxa digital per a nens i nenes, però també per als adults, basat en un sistema d’economia circular. La pobresa tecnològica posa en risc l’educació, com s’ha vist arran la pandèmia, però mentre aquí tenim eines per combatre aquesta situació, a Sud-àfrica, l’educació s’ha parat. «L’accés a la tecnologia, el seu aprenentatge i ús s’ha de considerar ja com un dret global com fem amb l’educació perquè, si no, fem que l’educació, que era un dret, sigui un privilegi» remarca Padrosa.

Al poblat sud-africà cap dia és igual. Treballa per reforçar el vincle que existeix entre la Fundació i els padrins i padrines dels nens i nenes becats i les escoles del poblat on estan becats. «La majoria d’infants del poblat un cop surten de l’escola, passen moltes hores al carrer per això ara també treballem en un projecte de desenvolupament per a joves a través del futbol». Amandla els vol donar un espai «on puguin jugar, aprendre els valors de la comunitat, i ja s’hi han apuntat cap a 200 nens i nenes.

L’objectiu de l’Elisabet és ara trobar una feina en la qual pugui treballar a distància a Sud- àfrica i que li permeti seguir amb els projectes de la Fundació. «M’he adaptat a la filosofia sud-africana de viure el dia a dia. Estic bé aquí, i per ara és on he d’estar, el que faig és un intercanvi del qual estic aprenent molt» conclou. Per ajudar a finançar els projectes d’Amandla, es poden adquirir totebags solidàries al preu de 8 euros, al restaurant La Tartana de Vilafant.