La màxima activitat de les Llàgrimes de Sant Llorenç està prevista per aquest dijous 12 d'agost entre les 21 i les 23:59 hores. Per tant, el millor moment per observar els Perseids serà la nit del 12 al 13 d'agost, un cop que el cel estigui fosc, després que el creixent de la Lluna s'oculti per l'horitzó. Els Perseids, també coneguts amb el nom popular de «Llàgrimes de Sant Llorenç» per la proximitat del màxim de pluja de meteors el 10 d'agost, dia de la festivitat del màrtir espanyol del mateix nom, es produeixen cada any cap al 12 d'agost. Aquest 2021 serà un any «excel·lent» per observar els Perseids, perquè succeirà pocs dies després de la lluna nova del 8 d'agost, segons informa l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN).
Aquesta pluja de meteors és visible des de tot l'hemisferi nord en ple estiu. Les velocitats d'aquests meteors poden superar els 50 quilòmetres i la seva taxa d'activitat pot arribar als 200 meteors per hora. Tot i que el moment de màxima activitat té lloc en les nits de l'11 al 13 d'agost, els Perseids comencen habitualment a veure's cap al 17 de juliol i acaben cap al 24 d'agost. Segons destaca l'OAN, la seva alta activitat, juntament amb les condicions atmosfèriques favorables per a l'observació durant l'estiu boreal, fa de les Llàgrimes de Sant Llorenç la pluja de meteors més popular, i la més fàcilment observable, de les que tenen lloc durant l'any. L’Associació Astrònomica de Girona instal·larà el seu camp d’observació a Can Pere Tià, a Palamós, on a partir de les 21:00 del dia 12 d’agost muntarem guàrdia per observar si es compleixen les previsions, i també és clar altres astres que aquella nit tinguin la delicadesa de deixar-se espiar, com Júpiter i Saturn! No cal dir que tothom hi està convidat, l’observació telescòpica i meteòrica serà de franc! Per temes d'aforament, cal contactar amb l'Ajuntament de Palamós per inscriure-us a l'activitat.
Què podem esperar de la pluja d’enguany? Quan serà el màxim?
Els Perseids són una de les pluges i dinàmica de meteors més emocionants, visible als mesos de juliol i agost (17 de juliol al 24 d’agost). Basant-nos en les observacions de l’International Meteor Organization dels últims anys, esperem que el màxim d’activitat d’aproximadament 110 meteors per hora es produeixi entre les 21:00 i les 23:59 del dia 12 d’agost. Però hi ha possibilitats que el màxim s’estengui en horari, anant des de les 16:00 del dia 12, fins a les 05:00 del dia 13 d’agost. Això passa perquè els Perseids han anat generant una forta activitat des d’un màxim primari al llarg dels anys noranta. Les observacions millorades des de 2016 mostren pics addicionals a causa de passatges de la Terra a través de núvols de pols cometari secundari. Per exemple, s’ha recuperat un encreuament amb filaments secundaris a partir de les dades del 2018. Es creu que el filament secundari principal és una acumulació de meteoroides en una ressonància de moviment mitjana. I per al 2021 NO es preveu una trobada amb aquest filament, però sí amb un filament més feble, cap a les 17:30 +- 5 hores del dia 12 d’agost.
La lluna nova del dia 8 d’agost ens permetrà unes condicions d’observació òptimes aquest 2021. La nit ideal per observar aquesta pluja serà la de dijous 12 a divendres 13 d’agost, esperant poder gaudir respectivament de l’increment i la minva d’activitat del màxim. De tota manera, aquests dies ja podem estar ben atents al cel perquè fins el dia 10 podem esperar veure fins a 15 meteors/hora. El dia 11 i 12 serà fàcil observar-ne entre 50 i 80 per hora, i passat el màxim el ritme decaurà fins a 10 meteors/hora. Per aconseguir observar alguns meteors caldrà buscar un lloc d’observació el més fosc possible, fora dels nuclis urbans.
Per què succeeixen?
Els cometes, segons descriuen les seves òrbites al voltant del Sol, van llançant a l'espai una reguera de gasos, pols i runes (materials rocosos) que es manté en una òrbita molt semblant a la del cometa progenitor. Cada cometa va formant així un anell en el qual es troben distribuïts nombrosos fragments cometaris. Quan la Terra, en el seu moviment al voltant del Sol, troba un d'aquests anells, alguns dels fragments rocosos (meteoroides) són atrapats pel seu camp gravitatori i cauen a gran velocitat mitjançant l'atmosfera formant una pluja de meteors. La fricció amb els gasos atmosfèrics calcinen i vaporitzen els meteors que apareixen brillants durant una fracció de segon formant el que popularment anomenem estrelles fugaces. No es tracta per tant d'una estrella sinó d'una partícula de pols incandescent. L'altura a la qual un meteor es fa brillant depèn de la velocitat de penetració en l'atmosfera, però sol estar al voltant dels 100 quilòmetres. Però, l'alta brillantor i la gran velocitat transversal d'alguns meteors ocasionen un efecte espectacular, causant la il·lusió en l'observador que estan molt pròxims.
