Cabanes, un poble de llibre

Antònia Gimbernat, «historiadora d'espardenya», repassa la història del seu municipi en una publicació que ha vist la llum aquest estiu

El llibre d’Antònia Gimbernat és un homenatge al poble de Cabanes i tots els seus convilatans | EDUARD MARTÍ

El llibre d’Antònia Gimbernat és un homenatge al poble de Cabanes i tots els seus convilatans | EDUARD MARTÍ / Eduard Martí

Josep López Navarro

Hi ha persones que estimen les seves arrels, que lluiten per promoure-les. I quan aquest sentiment ve maridat amb la curiositat, amb la necessitat de saber ‘què va passar?’, com vivien els nostres avantpassats, els resultats poden ser suculents. Precisament, aquest és el cas d’Antònia Gimbernat, autora del llibre Cabanes. Casals amb història. Ella, tot i no ser historiadora, ha fet una tasca incessant de recerca de la història del poble, una feina d’investigació popular, feina que ella anomena d’«historiadora d’espardenya».

«Jo vaig néixer a Cabanes, però l’any 1970, quan em vaig casar, vaig anar a viure a Salt. I vaig estar-hi fins al 2010, que és quan vam tornar aquí. Jo treballava a la biblioteca de Salt, i allà vaig conèixer en Jaume Prat, un senyor que està molt interessat amb la història local, i que ha escrit llibres, però no és historiador. I ell es defineix com a ‘historiador d’espardenya’, un ‘aficionat’ que li agrada acostar-se als llocs que estudia i buscar la història local i propera, basada en persones que ho van viure. M’identifico amb aquesta definició».

«Quan em vaig jubilar, i vaig tenir temps, voltant pel poble vaig anar veient els diferents casals, i vaig sentir curiositat per saber-ne la seva història»

I la veritat és que ella és una «historiadora d’espardenya» amb tots els ets i uts, i és que, de fet, una de les llavors de la seva recerca va ser sortir a passejar pel poble de Cabanes. «Primer vaig tenir curiositat per la genealogia familiar, i em vaig començar a interessar en petits detalls de la història. I quan em vaig jubilar, i vaig tenir temps, voltant pel poble vaig anar veient els diferents casals, i vaig anar buscant informació de les famílies importants. I de mica en mica, la curiositat d’anar mirant aquestes cases senyorials que encara queden al poble em van fer pensar: ‘qui era aquella gent?’, i vaig decidir buscar respostes».

I dit i fet. Va ser llavors quan va començar aquesta intensa tasca d’investigació, que al principi semblava poca cosa, i ha acabat sent tot el contrari. «Va arribar un moment que vaig veure que hi havia molt de gruix, i que de fet era important tenir-ho guardat. La meva idea era preparar el treball, i entregar una còpia a l’arxiu de l’Ajuntament i una a l’arxiu del Consell Comarcal, però des de l’Ajuntament, l’alcalde va tenir interès a publicar alguna la història del poble. I gràcies a l’Ajuntament i el suport de la Diputació de Girona ha sortit aquest llibre», explica amb orgull.

Antònia Gimbernat, una "historiadora d'espadenya" nata

Antònia Gimbernat, una "historiadora d'espadenya"

Les fonts: Internet i arxius

Per realitzar la investigació, Gimbernat ha obtingut informació de fonts ben diverses, com arxius digitalitzats o llibres. «El gruix més fort d’informació l’he trobat a Internet, perquè actualment tot el que són els llibres parroquials –que és on es basen les genealogies– i molts protocols notarials es poden trobar per Internet. També alguna vegada he anat directament a un arxiu. Altres vegades, quan d’un document he trobat la descripció, però no està digitalitzat, ho demanava a l’arxiu i me l’enviaven. També amb llibres. No hi ha una gran informació del poble, però en molts documents vas trobant un detallet aquí un detallet allà, i vas estirant el fil», explica Gimbernat.

«No hi ha una gran informació del poble, però en molts documents vas trobant un detallet aquí un detallet allà, i vas estirant el fil»

Aquesta ha estat una tasca que també ha estat possible gràcies a la col·laboració de diverses persones. «He tingut molta ajuda sobretot per la part més recent de descendents d’aquestes cases. Amb alguns no ens coneixem, només hem parlat per correu electrònic, però han estat una font important, sobretot del segle XIX cap aquí».

En aquest sentit, Antònia Gimbernat explica que les fonts orals també han estat importants. «La gent gran del poble recorda fets sobretot del segle XX. Per exemple, diverses persones em van parlar del senyor Romaguera, el Jaume Burgot. Ell va morir sense descendència, i la seva propietat es va vendre als anys ‘40 a diverses persones del poble. Segons diu la gent gran del poble, això va fer que millorés molt Cabanes», detalla Antònia Gimbernat.

La part humana i les xafarderies

El fet que aquesta cerca hagi estat ‘popular’, ha fet que la part humana prengui protagonisme. «Com que no soc historiadora i no estic capacitada per extreure segons quines conclusions, m’interessen els detalls. Amb els testaments, els capítols matrimonials o els inventaris d’una casa del segle XVII, pots saber com vivien, els seus costums... Per exemple, en una casa important s’explica que a totes les habitacions, a part del llit, la taula... hi havia un sac amb grana o alls. Per tant, gràcies a això sabem que les habitacions eren magatzems de la casa».

«Cabanes té una història plena de premsa rosa, de crònica negra i d'engimes»

Ara bé, en el llibre no tot són costums i tradicions, també hi trobem el que Antònia Gimbernat denomina «crònica negra i premsa rosa». Aquestes històries més de safareig també han permès descobrir com era el passat de Cabanes. «Passa com a tots els pobles, són tants anys i tantes famílies que hi ha xafarderies. Ara bé, quan investigues no trobes mai una informació directa, sinó que ho intueixes». I, per exemple, una de les històries que Antònia Gimbernat explica al llibre va ser la de la venda d’un mas amb una escena digna de telenovel·la. «A finals de 1600 quan es va vendre una finca, que era de Palau-saverdera, però que era propietat d’una família de Cabanes. Hi ha els papers d’aquesta venda, però també hi ha un document que una senyora va escriure al segle XX on recollia la memòria històrica i explicava, amb les mateixes dades de venda i comprador del document original, que aquesta venda la va fer una senyora forçada a punta de pistola pel seu marit. No hi ha una documentació d’aquest fet, però se suposa que aquesta anècdota es va anar transmetent en la memòria familiar», detalla amb emoció.

Enigmes pendents de resoldre

«Els Vanover són clarament un enigma», sentencia amb fermesa Gimbernat. I és que aquesta família és una de les que més li cridaven l’atenció, però el seu origen continua essent un misteri. «Joan Vanover va construir la casa el 1604, i els registres parroquials comencen el 1613. Llavors vaig pensar, seria fàcil, si més no, trobar la defunció d’ell, d’algun fill... Però no he aconseguit trobar res. No sé si és que vivia fora i va fer aquest casal al municipi per alguna cosa, o que fos un notari de Castelló o Peralada i que s’hagués fet una casa aquí... Potser amb el temps ho sabrem», detalla. També hi ha altres misteris, com el fet que sembla que Cabanes havia tingut un castell. I és que tal com diu Gimbernat, «hi ha molta més història de la que jo sospitava en un primer moment».

«Els Vanover són clarament un enigma... Encara queda informació per descobrir, i es podria fer un nou llibre clarament»

En aquest sentit explica que en el treball hi ha molta informació, basada sempre en documents, però no és exhaustiu. Entre d’altres, «encara hi ha 500 pergamins que encara no estan descrits. Aquí hi ha informació del poble i les famílies que es van anar ajuntant... O sigui que aquí hi podria haver molta cosa i es podria fer un nou llibre clarament», suggereix Gimbernat.

En qualsevol cas, l’exuberant investigació ha permès descobrir la història dels seus avantpassats a molts cabanencs, i és que el llibre és accessible a tothom. «El dia de la presentació es va regalar el llibre a totes les persones que van anar a la presentació. De fet, qualsevol família del poble que li interessi, tot i no haver anat a la presentació, el pot anar a buscar a l’ajuntament. I mentre hi hagi llibres, les persones interessades el poden anar a buscar, ja que aquest llibre no està a la venda. És una publicació especial». I és que aquest llibre es podria considerar un regal d’Antònia Gimbernat i del poble de Cabanes a tots els seus convilatans.