Més de 14.200 dies són els que, aproximadament, ha viscut Salvador Navarra i Canet al Cos Policial de Castelló d’Empúries. Es diu aviat, però són moltes les hores, els minuts i els segons viscuts, els serveis de matins, de tardes, de nits, els festius treballats, les jornades extraordinàries... Instants que sempre restaran presents en la memòria d’un castelloní que ha passat quatre dècades vestint l’uniforme de la Policia Local i lluint l’escut del seu poble. I és que, com reconeix ell mateix, tota una vida dedicada a la vigilància, no s’oblida fàcilment.
Salvador Navarra és fill de Castelló d’Empúries i ha estat vinculat al municipi, personalment i professionalment, tota la vida. Tal com explica, «vaig néixer aquí i sempre he viscut aquí, és la meva terra». Però, curiosament, ell no era el típic nen que de petit volia ser policia. De fet, quan va acabar l’escola, va entrar en l’ofici de fuster, però un malaurat accident va fer que hagués de deixar aquesta feina.
Malgrat aquesta circumstància, va reprendre els estudis i, un cop va acabar 3r de Batxillerat d’aquella època, va entrar a treballar a una empresa de seguretat d’Empuriabrava. Aquesta va ser la llavor del seu futur. «Va ser allà on em vaig adonar que el que m’agradava era la vigilància. I més tard, van sortir unes places per la policia local, em vaig presentar i vaig aconseguir incorporar-me a la plantilla», explica amb nostàlgia.
De fet, Salvador Navarra recorda perfectament el dia que va entrar al cos policial: «Tenia només uns 20 anyets... Va ser el 2 de juny de 1982. En aquell moment era tot diferent. Era una policia molt nova. Quan jo vaig arribar només feia tres o quatre anys que estava formada la policia. Fins aleshores no hi havia policia a Castelló, hi havia un agutzil», detalla fent un repàs mental a aquells primers dies de serveis policials.
«Recordo que anàvem amb un Renault 4L. No hi havia calefacció i a les nits patrullàvem amb una manta per abrigar-nos»
Salvador Navarra reconeix que en els seus inicis com a agent de la Policia Local també era tot «molt més modest», si bé amb el pas del temps tot s’ha anat sofisticant. «Recordo que anàvem amb un Renault 4L. No hi havia calefacció i a les nits patrullàvem amb una manta per abrigar-nos». Són anècdotes que són veritables mostres del pas de temps i de com ha evolucionat la policia.
El fet d’haver viscut gairebé quaranta anys vetllant pel benestar dels castellonins, ha permès a Salvador Navarra viure de primera mà la transformació del cos policial. «Recordo que els primers anys plegàvem a les 3 de la matinada, no hi havia servei de nit. I com que jo i un altre company, que érem els joves, fèiem molts serveis de nit i plegàvem a les 3. Al cap de dos anys sí que ja hi va haver servei de 24 hores de policia». Tal com explica Navarra, durant aquell temps, tothom feia una mica de tot, «des de permisos d’obres, citacions judicials... I després es van establir els torns: matí, tarda, i nit». Però després la cosa va anar canviant, i com a tots els municipis, es van anar ampliant les plantilles.
Gràcies a aquesta ampliació, l’any 2000 Salvador Navarra accedí a un departament del qual ha format part fins a la seva jubilació. «Em van oferir formar part de la Policia de Medi Ambient, la Policia Verda, ja que a mi sempre m’havien agradat els animals, la natura... I vaig ser caporal i vaig portar aquest grup».
La Policia Verda va néixer, recorda l’emblemàtic policia, perquè, «a Empuriabrava, del 1995 al 2000, hi va haver un boom d’edificació, i no es deixaven les coses ordenades. I va néixer per "ordenar" el poble». I és que la seva tasca ha estat incessant: des de controlar les granges i el medi ambient... a l’hivern, fins a vigilar les platges a l’estiu, i, per cert, d’una forma ben curiosa... «Primer ho fèiem a cavall, durant dos o tres anys. Era molt maco, però no era pràctic. I després es va optar per agafar uns quads, i encara es fa així», explica.
«En el moment del comiat, vaig recordar la gent que havia estat amb mi i que ara ja no hi són»
Ara, quatre dècades després d’aquell 2 de juny de 1982, tot s’acaba: en Salvador Navarra es jubila. «Jo quan tenia 40 anys deia: ‘a veure si em puc jubilar’, i ara que em toca, la veritat, no estic gaire convençut», detalla. En aquest sentit, acomiadar un company generós, emblemàtic, destacat per la seva forma afable de treballar, no és fàcil.
Un comiat molt emotiu
En Salvador Navarra és estimat pel cos policial de Castelló d'Empúries. Això ho demostra l’emotiu comiat que li van fer el seu darrer dia de feina, el 24 de juliol: tots els seus companys li van dedicar un fort aplaudiment a la sortida de les dependències policials d’Empuriabrava. «En aquell moment se’m van creuar les emocions. Jo vaig entrar molt jove, tenia vint anyets, i en aquell moment vaig recordar la gent que havia estat amb mi i que ja no hi són, com una persona que va ser la que em va animar a apuntar-me i ja no està amb nosaltres... Se t’ajunten un cúmul de sensacions... Pel cap et passen mil coses...». Això sí, Navarra deixa clara una cosa: «Mai perdré la vinculació amb el cos. Jo soc d’aquí». És la seva segona família i, de ben segur, ni ell ni els seus companys mai oblidaran els moments viscuts.
