Claudia Bolte: «Tot el que tinc ho he aconseguit lluitant»

Hi ha persones que porten l’art a la sang, però aquesta qualitat innata, si no va maridada amb esforç, dedicació i passió, no porta enlloc. El clar exemple és el de la història de Claudia Bolte, actriu, directora, guionista i cantant. Ella va néixer a Barcelona el 4 d’abril de 1993. Filla de pare francès i mare catalana, sempre havia viscut a l’Estartit, terra natal de la seva família materna. Va ser allà quan, amb 10 anys, va descobrir la seva vertadera vocació: el món de l’actuació. «Vaig fer una obra a l’Escola de Torroella de Montgrí, i va ser llavors quan em vaig adonar que allò era el que volia». Però, per vicissituds de la vida, va anar a viure a Figueres, i és aquí, a la capital altempordanesa, on va començar una carrera que poc s’imaginava ningú. «Em vaig inscriure a l’Escola de Teatre de Figueres. Assajàvem al Teatre El Jardí, fèiem obres de teatre... M’encantava», detalla amb nostàlgia. I després, quan va ser el moment d’estudiar batxillerat, ho va tenir clar: havia d’estudiar el d’arts escèniques a l’Institut Alexandre Deulofeu.

Els anys passaven, i va arribar el moment d’anar a la universitat. «Vaig anar a Girona, on vaig fer la meva primera carrera de Multimèdia Audiovisual, a l’ERAM, on em vaig especialitzar en direcció, guió i muntatge». Això sí, mai va abandonar la interpretació, sempre anava fent curts i llargmetratges. I quan va acabar els estudis, com que diuen que a la vida s’ha de ser valent, no s’ho va pensar dues vegades: es va arriscar, i al cap d’un mes, va anar a Barcelona a provar sort. «Em vaig buscar la vida. Vaig començar a fer cursos de teatre, després vaig començar la segona carrera a Eòlia, el Centre Superior d’Art Dramàtic, vaig començar a conèixer més gent, vaig fer curts, llargmetratges... I a Barcelona m’he quedat, on he anat fent i dirigint obres», detalla. I és que aquest és el clar exemple que, amb esforç i valentia, tot és possible. «Com que no tenia opcions, i tampoc veia que era fàcil que la gent donés oportunitats de l’acting, vaig dir: ‘si no em donen feina, me la faré jo’. Em buscava la vida per trobar recursos, i després em donava un paper per poder fer el meu acting». Tot i això, a poc a poc també ha fet algunes aparicions a sèries: Com si fos ahir, de TV3, o Parot, d’Amazon Prime i Centro Médico, de TVE.

I ara Bolte, amb 28 anys, presenta la seva òpera prima: Difer3nte. Aquesta és una obra que posa sobre la taula els prejudicis de la societat. «Vol fer una reflexió sobre que si tu t’acceptes tal com ets, acceptaràs als altres. Si tu tens un prejudici cap a tu mateix, faràs judicis cap als altres». Malgrat tot, deixa clar que no és una crítica. «No vull ser la nena que ve a donar lliçons. Jo vull que hi hagi un procés mental en la gent. No pretenc ser crítica. Vull que hi hagi un target de gent que empatitzi amb allò». El film ha tingut una rebuda excel·lent, i és que ha obtingut tres premis en el Festival Internacional de Cinema en Llengua de Signes de Tolosa, i el tercer premi Festival de Cine de l’Alfàs del Pi. «En primer lloc, va quedar un curtmetratge produït per Movistar i protagonitzat per Carmen Machi... És un honor poder haver quedat en tercer lloc, i més sent l’única premiada femenina. A part, cal tenir en compte que aquesta ha estat una producció modesta. He tingut ajudes econòmiques, però de gent pròxima. Estic molt agraïda».

Això sí, si Bolte deixa clar que no vol ser crítica, sí que vol ser reivindicativa amb la desigualtat de gènere en el món audiovisual. «Les dones hem d’estar més a dins, i tenir més visibilitat i ajudes», sentencia amb fermesa.

Però, tot això, l’esperona a continuar endavant. Els projectes no frenen, i ja està preparant la seva pròxima producció, que, si tot va bé ,«estarà protagonitzada per un actor bastant conegut a Espanya i Argentina, i el seu fill». També està pendent de publicar dos llibres. Claudia Bolte té al seu davant una carrera, de ben segur, plena d’èxits. Una trajectòria que, recordem, existeix perquè hi ha un esforç incessant al seu darrere: «Estic aquí i he aconseguit tot el que tinc lluitant».