Fill de l’Emília Romanya, italiana. Geòleg de formació i empresari de turisme rural i restauració a Sant Climent Sescebes. Desborda simpatia. Enamorat de les pedres del cap de Creus i del paisatge megalític de l’Albera.

Roberto Capelli va néixer a Bolonya el 1961. El seu recorregut vital el va portar a estudiar geologia i per casualitats de la vida, li va tocar exercir el seu ofici a l’àrea metropolitana de Barcelona mentre es preparaven els Jocs Olímpics del 1992. Aquell primer contacte amb Catalunya el va marcar. «Mediterrani, sol, contrast mar i muntanya, gastronomia... una mica com a l’Emília Romanya», relata.

El 2008 va entrar a formar part de l’equip d’Igeotest de Figueres. «Aleshores les connexions amb la meva terra des de l’aeroport de Girona eren genials, constants. Durant aquella època viatjava molt i residia a Sant Pere Pescador, en una casa a prop del càmping l’Àmfora. Em vaig enamorar de l’Empordà», diu.

Pels volts de la cinquantena, va decidir que volia «canviar de vida, moure’m menys». Després de buscar i rebuscar, va adquirir un establiment de turisme rural a Sant Climent Sescebes. «Era d’uns suïssos, estava ben ubicat, amb bones condicions. No coneixia res del poble, però quan vaig veure com era i quin era el seu entorn, ho vaig tenir clar». El 2013 va obrir El Pati de l’Albera, una casa turística molt acollidora que, amb el parèntesi de la pandèmia, ha rebut gent de tot el món. «Hem tingut nord-americans, brasilers, israelites i europeus de totes les nacionalitats. També gent del país, sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona. Els de lluny venen per fer excursions, visitar paisatges i patrimoni. Els catalans són més de fer vida familiar a la casa, gaudir-la, encara que també surten i fan excursions. A l’Empordà tenim de tot i en poc temps pots estar a tocar mar o a dalt d’una muntanya, és meravellós».

Reconeix que «els clients de lluny acaben venint perquè ens han trobat a Internet. Alguns venen per pocs dies sense saber ben bé que trobaran aquí i quan s’adonen de la gran oferta de la comarca, repeteixen per a conèixer-la més a fons».

Com a geòleg se sent «fascinat pel cap de Creus, és un món extraordinari» i valora «amb la nota més alta la biodiversitat de l’Albera amb l’afegit impagable del megalitisme».

Parla nombroses llengües, entre les quals no falta un català ben ordenat i de to simpàtic. «Soc un italià empordanitzat», diu rient. Ha establert lligams amb molta gent de Sant Climent i amb la dels pobles veïns, arribant a formar part d’una agrupació de turisme rural dels Aspres. També ha estat vocal de l’Associació Empordà Turisme.

La seva vena emprenedora el va dur, a finals de 2019, a obrir la RestoPizza El Gecko a la plaça Carles Cusí. La pandèmia, com a totes les empreses d’hostaleria, el va afectar de ple. Està agraït a l’Ajuntament «perquè quan vam poder reobrir l’estiu passat, ens va facilitar les coses per tenir la terrassa a la plaça». Com que fan menjar per emportar, el negoci ha aguantat prou bé les estocades dels darrers mesos, fins al punt que s’ha convertit en un referent per als pobles de la zona. «A l’Albera també es pot fer bona pizza i bona pasta», afirma sense oblidar que «fem servir productes d’aquí, com l’oli d’oliva o els vins de la DO Empordà, que són la meitat de la nostra carta. La resta, és clar, són italians. Els caps de setmana rebem molts clients i esperem reactivar-nos els laborables als vespres».

Té les idees molt clares sobre com és l’Empordà i quins són els seus punts forts: «mireu, és una comarca extraordinària. La primavera és genial, però el millor moment són els mesos de setembre i octubre, pel clima, per la tranquil·litat. Tots hauríem d’apostar fort per la carta de la desetacionalització amb aquests avantatges».