Carme Daviu i Batlle, fundadora juntament amb el seu marit, el recentment desaparegut Jordi Riera, de l’entitat Triangle Blau, ha rebut amb una profunda emoció guanyar els premis Figueres Republicana, en la primera edició d’aquests reconeixements. L’empresària figuerenca i administrativa ja jubilada ha estat homenatjada per la seva defensa de la memòria de les persones deportades pel franquisme als camps de concentració i extermini. Ha estat, diu, una tasca i per tant un guardó compartit: «A en Jordi, li hauria fet molt feliç rebre aquest premi» assenyala una de les pioneres de la memòria històrica i de la importància de lluitar perquè no caiguin en l’oblit els horrors de la barbàrie nazi. Al llarg dels anys, de l’entitat ha fet difusió dels fets entre la població en general, però en especial a escoles i instituts.
El premi també reconeix Carme Daviu com la primera dona a ser en una llista municipal d’ERC, a Figueres, el 1979, durant les primeres eleccions de la transició: «El meu home era militant del partit i vaig veure com una cosa normal formar part de la llista», una decisió que reconeix «va ser atrevida en aquell moment, però jo també compartia els valors de la República».
Primer viatge a Mauthausen
El pare de Jordi Riera, Josep Riera Borrell, va morir assassinat al camp de Mauthausen el 1943. «Vam saber de la seva mort arran del llibre de la Montserrat Roig Els catalans als camps nazis» i a partir d’aquí va començar la seva lluita per preservar la memòria històrica en la qual també van fer partícips els seus fills Miquel, Rafel i Jordi.
Jordi Riera i la seva esposa formaven part de l’Amical des de 1978. El primer viatge de la parella al camp de Mauthausen va ser el 1985. «Després en faríem molts més, hem conegut més de 40 camps de concentració». Fins a l’any 2000, van estar vinculats a l’Amical: «L’any 1986 vam promoure el monument que hi ha al cementiri, hem anat fent moltes xerrades als instituts i la Universitat de Girona i viatges també amb els estudiants. Molta gent no entenia per què els espanyols havien anat a parar als camps».
Aquests darrers anys, des del Triangle Blau i l’Amical de Mauthausen, s’han potenciat nombroses activitats de memòria històrica. «És una pena que quan nosaltres érem joves de tot això no se’n parlava, vam ser orfes de saber coses i ja érem grans quan vam començar a fer activitats». Mentre a altres països com França, Alemanya o Àustria ja se’n sentia a parlar, a Espanya, durant la dictadura, es va prohibir i durant la transició es va decidir passar pàgina.
Testimonis colpidors
Oficialment el Triangle Blau es va crear el 2004 i l’associació va ser reconeguda el 2017, amb la Fulla de Figuera de Plata de l’Ajuntament de Figueres. Carme Daviu recorda «tota una vida dedicada a aquesta tasca, l’última cosa que va promoure el meu marit va ser el monument a l’exili». Al llarg de tota aquesta trajectòria «hem conegut molts deportats que han compartit testimonis colpidors, només pel que van patir se’ls ha de recordar, al marge de qualsevol idea política» diu la Carme que als seus vuitanta anys es mostra orgullosa de la feina feta: «Hem conegut a molta gent de tots els països, hem fet molts amics i hem fet moltes coses» diu la Carme que el fet de dominar llengües com el francès i l’alemany, va obrir-se moltes portes per difondre la memòria històrica arreu del món.
La secció local d’ERC va lliurar els Premis Figueres Republicana el passat 18 de maig a Carme Daviu i Batlle i Atenea, Agrupació de Cultura del Casino Menestral Figuerenc, que va rebre el Premi Especial del Jurat per la seva constant aportació cultural.
Carme Daviu: «Vam ser orfes de coneixement a la nostra joventut»
La secció local d’ERCva lliurar els Premis Figueres Republicana el passat 18 de maig a Carme Daviu i Batlle i Atenea, Agrupació de Cultura del Casino Menestral Figuerenc, que va rebre el Premi Especial del Jurat. Aquests darrers anys, des del Triangle Blau i l’Amical de Mauthausen, s’han potenciatnombroses activitats de memòria històrica. «És una pena que quan nosaltres érem joves però vam ser orfes de saber coses, ja érem grans quan vam començar a fer activitats. A Espanya a la transició van decidir passar pàgina.
Al llarg de la seva trajectòria «hem conegut molts deportats que han compartit testimonis colpidors, només pel que van patir se’ls ha de recorda» diu la Carme que als seus vuitanta anys es mostra orgullosa de la feina feta: «Hem conegut a molta gent de molts països i hem fet moltes coses» diu la Carme que gràcies al domini de les llengues, francès i alemany, va obrir-se moltes portes per difondre la memòria històrica arreu del món.
