El maquillatge, el nas vermell i la vestimenta de pallasso converteixen Rolando Gutiérrez en Rondin. Des que tenia 12 anys porta el circ al cor i mai s’ha desvinculat de la seva disfressa. Resideix i treballa a Roses, on es guanya la vida com a pescador.

La vida de Rolando Gutiérrez no ha estat una bassa d’oli. Nascut al nord del Perú, a la ciutat de Trujillo, fa 44 anys, de ben petit va marxar de casa escapant d’un ambient familiar que li feia mal. Va conèixer la duresa de viure al carrer quan només tenia deu anys, però assegura que preferia aquest malviure que estar a casa seva. «Són coses que m’han tocat passar», repeteix sovint quan recorda la infantesa.

Tenia dotze anys quan va veure arribar un circ a la seva ciutat i va pensar que intentar enrolar-se amb tot aquell món d’artistes podria ser una oportunitat per allunyar-se de la família, i també de Trujillo. «Amb aquell circ petit, que es deia American Circus, vaig marxar a Lima, però no van ser flors i violes, precisament, perquè mentre la gent del circ s’allotjava a les seves cases, a la capital, a mi em deixaven de vigilant a les carpes. A més, em deien que, si intentava marxar, em denunciarien a la policia, perquè jo no tenia cap documentació, i em portarien a un reformatori de menors», diu.

Rolando Gutiérrez diu que no se sentia còmode estant constantment amenaçat i va anar a trucar a la porta d’un artista que actuava al teatre amb espectacles circenses i acompanyat sempre de la seva família. «Al principi, no em va voler rebre, però quan va saber on estava, i com ho estava passant, em va donar una oportunitat i, per sort, al seu costat vaig aprendre molt», comenta.

La trajectòria de Rolando Gutiérrez, que té com a nom artístic Pallasso Rondin, ha estat una escalada constant. Quan tenia 14 anys, va unir-se a un altre circ que marxava a actuar a Xile i, de mica en mica, es va anar fent un nom. «Anava aprenent i escalant, passant de circs petits a circs cada vegada més grans, invertint els meus dinerets en vestuari i amb eines per a les meves rutines circenses. Veia clar que el circ era el món al qual em volia dedicar», relata el pallasso, que, en tornar a Lima, amb 17 anys, va poder treballar en un altre circ, en el qual va conèixer la dona que actualment és la seva esposa.

«Els nostres dos fills, de 15 i 19 anys, Leonardo Johan i Ángelo Jesús, també són pallassos. Un d’ells toca la trompeta i l’altre el saxo. El 2018, vam crear el nostre propi circ, Circo Los Rondines, que té la seu en una ciutat molt turística del Perú, Arequipa. Els nostres fills ja són molt coneguts allà», explica Rolando Gutiérrez, i hi afegeix que aquest projecte propi el va tirar endavant per treballar-hi temporalment.

La feina al mar

La seva vida ha donat moltes voltes i el destí el va portar, l’agost del 2007, a Roses, on resideix i treballa de pescador. «Aquí no tinc feina circense, però per sort em puc dedicar a la pesca», anota. Precisament, la feina al mar li permet agafar-se un mes de vacances que ell aprofita per evadir-se i fer allò que més li agrada: actuar. Diu que li hauria agradat anar a Arequipa més sovint, a muntar els espectacles de Los Rondines, un circ que treu a cartell artistes de tot el món, però la pandèmia ha alterat els seus plans.

Tot i que es guanya la vida com a pescador, mai s’ha desvinculat de la seva gran passió i, de fet, a l’Alt Empordà, és conegut pels seus números en festes particulars i en locals. Quan existia el Fodi, a Figueres, un espai de joc per a infants, ell hi presentava els seus espectacles. També ha estat un assidu a Las Américas, un local de la comunitat llatina de Figueres, on l’han contractat en nombroses ocasions.

«El món del pallasso és la meva vida. Si pogués dedicar-me plenament al circ, seria l’home més feliç del món», assegura el Pallasso Rondin, i conclou: «Les rialles del públic són una emoció. Per als artistes, els aplaudiments ens motiven a fer les coses millor».