El referèndum de l'1 d'octubre (1-O) de 2017 sens dubte va marcar un abans i un després en la vida política catalana. També en la vida personal de molta gent. Així ho ha viscut la rosinca Olga Morente Iglesias (Romania, 1990). Llicenciada en Ciències Polítiques i amb la carrera d'Economia (no va presentar el TFG). Sense una militància de base, ni un bagatge polític familiar, ni un entorn activista, recorda que va ser l'1-O el moment en què va prendre consciència política i va definir la seva ideologia. «Em vaig adonar que havia de triar un camí, que és el dels drets civils». És a partir de llavors quan es planteja acostar-se a la política institucional -«fins que no he definit bé la meva ideologia no m'he volgut involucrar amb cap partit»- i comença a simpatitzar amb ERC. La seva implicació amb els republicans s'incrementa a partir de les eleccions municipals de 2019.

Un any després, des de la federació local de Roses, li proposen ser la secretària de la Dona i la Igualtat i assegura que «no ho vaig dubtar ni un segon». La seva tasca és continuista respecte a la feina que ja s'estava fent d'assessorament i acompanyament a la corporació municipal. Remarca, però, que es plantegen que quan «la pandèmia es calmi una mica» reprendran les campanyes de pressió sobre l'IVA en els productes d'higiene femenina, la bretxa salarial, o la conciliació laboral, entre altres.

El que l'Olga defensa fermament és que «des d'ERC tenim clar que fins que no hi hagi una igualtat efectiva i real, queda molta feina per fer».

Ella es considera feminista «des de sempre» i reconeix que «és un tema que em fa saltar molt més que qualsevol altre». Així, pot tenir amistats de qualsevol espectre ideològic i «mantenir l'amistat», però no li passa el mateix quan el que es plantegen són qüestions masclistes. «El feminisme és una lluita que ha d'anar de la mà de la política, però crec que va molt més enllà», manifesta.

De la capacitat d'entendre's amb el diferent i d'arribar a acords ho defensa com una gran qualitat: «La política és un art, no tothom serveix». Modestament s'atreveix a dir que ella es veu amb aquesta habilitat, «crec que hi tinc traça perquè m'agrada i la visc amb molta passió». Amb aquesta il·lusió, té grans aspiracions polítiques i somia a créixer dins de la formació: «M'agradaria ser diputada al Congrés [riu], però és un altre nivell». Pensant en l'àmbit local, admet que a Roses «li dec molt» i li agradaria poder ser regidora per «formar part d'una millora, encara que sigui mínima, del meu poble».

Respecte al feminisme, reconeix que «la política institucional molt feminista no és», però té clar que «s'ha de canviar des de dins». Una mostra que «les coses estan canviant» és la presència de la joventut. Morente veu que cada vegada la gent jove s'està involucrant més en la política i que els partits també s'adonen de la importància de les «idees fresques» que tenen. En aquest sentit, diu que «arriba un moment en què ja no pots aportar res més, és quan has d'apartar-te a un costat per deixar que passin les noves generacions i aportin frescor».

Dona, amb trenta anys, dues carreres, un màster i opositant per a Hisenda, l'Olga Morente confia en la política institucional per a canviar les coses. Aposta per fer «petites accions» que reverteixin en grans canvis i considera que l'administració més propera a la ciutadania «és la base», perquè «si això es trenca, la política no serveix de res».