Tota la vida, que els mercats, com el de la ciutat de Figueres, han suposat un munt d'històries per col·leccionar. Als pobles, n'està ple de gent gran que ha sovintejat entre les diverses activitats que ofereix la capital altempordanesa cada dijous. Anècdotes viscudes pels compradors, però, també, confessions dels marxants que es poden passar hores i hores drets darrere de la parada de productes de l'horta o del camp.
Jordi Prat, nascut a Banyoles l'any 1977, segueix la nissaga que va començar el seu avi, Jeroni Prat, el 1940, quan era, aleshores, a la plaça de l'Ajuntament. «Venia alls i, després, el meu pare, Jaume Prat, s'hi va afegir», comença la conversa d'aquesta tercera generació familiar. «Al negoci actual, hi he volgut posar el nom de J. Prat. El que hem tocat més, sempre, han sigut alls i cargols». Explica que la varietat d'all de Banyoles és mundialment coneguda, perquè és un all que, de dins, és vermell i té unes propietats molt bones. Després, també es dediquen el cargol de tot arreu. «Sempre intentem tocar productes de proximitat i de qualitat», destaca Jordi Prat, de 43 anys.
Va ser el seu pare, argumenta, qui va anar, anys després, a la plaça del Gra. «Jo devia tenir cinc o sis anys i recordo que paraven al mateix lloc d'ara, al costat de l'arbre que tenim a davant nostre, ara», subratlla. Jordi Prat fa 23 anys que es dedica professionalment a això. De petit, a l'estiu, hi venia amb el seu pare per observar el mercat i confessa que era amic de totes les parades.
Ara, Prat té una nena de vuit anys i es mostra satisfet perquè «la nissaga podria continuar. A ella -explica- li agradaria. Cada cop en quedem menys, de marxants com nosaltres, i és una feina a l'aire lliure i complicada». Amb les noves lleis, que tem que sortiran properament, no sap com acabarà això. Però, confessa que tenen clients de tota mena, comptant-hi els immigrants, i també els compren cargols. «Ens anem adaptant als temps que van venint», apunta. A la plaça de Figueres, hi porten oli d'oliva, de Torroella de Montgrí, aixafat amb molí de pedra, de la varietat argudell, que és l'autòctona. Els preus són «ajustats», comenta Prat, el qual afegeix que, també, tenen diferents mels, ceba de Figueres, l'all negre. «Quan compren cargols, obsequiem els clients amb guindilles picants com a detall». La seva dona, Rocío, o Chio, com l'anomena el seu entorn, també s'ha afegit a la funció de marxant. Ara, però, amb la Covid-19, «hem de tenir cura de tot. Ens està afectant molt, perquè s'ha de netejar tot i esperem que s'acabi aviat, això, perquè és molt complicat», remarca J. Prat.
Moltes anècdotes
«Alguna vegada ens ha vingut algun famós a comprar, o algun polític», s'atreveix a afirmar Prat, afegint que «el meu pare és possible que veiés Salvador Dalí», passejant per la plaça del Gra en temps passats.
Mentre explica que «passen coses, com ara que algun client es desmaia», a prop de la seva parada es veu que han de socórrer un senyor que no ha aguantat l'ambient del mig de la majestuosa plaça figuerenca.
«Hem vist moltes coses, aquí al mig», va comentant el banyolí. Això és possible des que arriben a Figueres, cada dijous i cada dissabte, a dos quarts de set del matí, munten la parada i, fins a les dues del migdia, quan desparen per tornar cap al Pla de l'Estany.
Els dimecres són al mercat de Banyoles, i els divendres, a la Bisbal d'Empordà. «Tenim molts clients de restaurants i som força coneguts amb els cargols. L'antiguitat, la constància i el bon servei són claus. Ens estem adonant que la gent vol les coses com es feien abans», admet Prat.
Als seus clients, manifesta que els tracta com si fossin amics. Tots li donen la mà, quan arriben i xerren una estona. Ara, aquests contactes es veuen alterats, a causa de la Covid. De records, però, no li'n falten i els té tots ben emmagatzemats. «A casa, hi tinc unes etiquetes del meu avi», diu mentre fa un parèntesi en la seva jornada laboral. Després saludarà algun client que volteja l'espai, coneixedor que, allà, s'hi trobarà una amistat com Déu mana en l'argot del nostre company de la plaça del Gra de Figueres. Tots els camins porten a un bon punt final, per satisfer els records.
