La figuerenca Laura Vàzquez Martínez irradia optimisme i alegria. És una persona vital, una ànima inquieta, amant dels esports, de la bona lectura, dels viatges. Des de l'abril de 2019 és Coordinadora de projectes de la Fundación José Ramón de la Morena, una organització sense ànim de lucre creada amb l'objectiu de reivindicar i dinamitzar tots els valors positius que representa el món de l'esport amb l'objectiu de donar suport als col·lectius més necessitats. «En aquest temps de pandèmia hem hagut de posar a prova la nostra imaginació per reinventar-nos» assenyala. Els Torneos La Liga Promises, que fa més de vint anys que se celebren, representen la principal font d'ingressos de la Fundació. El que es realitza anualment a Nova York s'ha anul·lat i el que es fa a Villarreal s'ha ajornat fins a mitjans de novembre. El tercer està previst a Las Palmas, a finals de desembre.

Laura Vàzquez, de 39 anys, viu actualment a Brunete (Madrid). Es troba en un dels moments més pletòrics de la seva vida. Serà mare l'any que ve i està desenvolupant una de les facetes que més l'omplen: la solidaritat. Recorda que als 20 anys va viatjar un mes a Nicaragua per participar en un projecte solidari amb una ONG, i allà va descobrir que «el lloc on neixis, inevitablement, marcarà el teu destí. El món és molt més que una ciutat, una regió, un país i que conèixer tot el que hi ha allà fora, és sinònim d'expansió i coneixement en la teva vida». Des de llavors sempre ha volgut ajudar aquells que es troben en situacions més desfavorides.

Enamorada de l'Empordà, molts anys de la seva vida han estat lligats a la ciutat de Figueres on va arribar de Barcelona quan en tenia dotze. Volia ser reportera de guerra però va estudiar Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment cursa el darrer curs del Grau de Dret a la Universitat Alfonso X El Sabio. En acabar la carrera va aprovar unes oposicions a la Generalitat de Catalunya. Va treballar d'administrativa a la Comissaria de Mossos d'Esquadra de Figueres i després com a tècnic superior al Servei Català de Trànsit a Barcelona. «Tot i ser funcionària durant 13 anys, mai he descuidat la meva atracció per conèixer món, sempre vaig tenir clar que, si vols que et passin coses, has de sortir fora de la zona de confort, quan ho fas, la vida et recompensa sempre».

Instal·lada en els trenta va decidir fer un gir vital per atrapar els somnis que anhelava: «Volia viure més aventures. Quan deixes de tenir por i t'atreveixes, obtens grans recompenses» diu. El seu esperit inquiet i curiós l'ha portat a viatjar per més de 50 països del món (Colòmbia, Perú, Bolívia, Iran, Egipte, Marroc, l'Índia, les Maldives, Pakistan, Tailàndia, Cambodja?), la majoria d'ells en solitari i amb una petita motxilla a l'esquena. «Tenir experiències diverses, posar-te davant situacions atípiques t'ensenya a viure i a no jutjar». Des de principis del 2020 escriu un blog de viatges (La Mirada de Laura) incorporat a la web de la Fundació JRM.

En el seu vessant esportiu, la Fundació organitza curses solidàries per recaptar fons per a millorar la qualitat de vida de les persones afectades per la malaltia del càncer i la investigació de la mateixa i col·labora amb entitats que organitzen tornejos per recaptar fons en favor de malalties com la fibrosi quística i l'esclerosi lateral amiotròfica. A l'Alt Empordà, aquest any ha patrocinat un dels equips que participa en l'Oncotrail que s'ha ajornat fins al 2021 a causa de la Covid-19.

També duu a terme una important i encara poc coneguda funció social a través de diversos projectes que Vàzquez s'encarrega de potenciar i de visualitzar. Entre els més destacats hi ha el treball amb la Fundació Sarabastall per l'escolarització dels nens pakistanesos del poble de Hushé, situat a 3.000 metres d'altitud, a les faldilles del Karakorum. També col·labora amb la Fundació Miguel Litton que operar a malalts sense recursos econòmics a països desfavorits i en la construcció d'un orfenat a la selva de Puerto Maldonado, al Perú.

«Amb el pas del temps t'adones de la quantitat d'herois que hi ha repartits pel món, fent el bé, amb l'únic objectiu de millorar la vida dels altres». Des de la Fundació es posa èmfasi en l'educació dels més petits, «conscients que l'educació és l'arma més potent per canviar el món». Vàzquez se sent tremendament afortunada: «Ajudar la gent amb petits gestos és molt gratificant, no ho visc com una feina, tot el que fem m'omple i té un sentit molt important».