Allò bo que tenen els dibuixos és que per molt que passin els anys no envelleixen, i per això Mafalda pot i podrà sempre seguir sent aquesta nena rebel que va voler canviar el món amb grans dosis d'ironia, malgrat que va néixer el 1964 i aquest dimecres va quedar orfa a causa de la mort de Quino, el seu creador.
Molts adjectius s'ajusten a la personalitat de Mafalda: rebel, inconformista i curiosa, encara que entre aquestes qualitats destaca la seva senzillesa i domini de la paraula, sota de la qual sempre hi ha un missatge subjacent, amb alta càrrega moral, que va impregnar a diverses generacions amb el seu desig de construir una realitat millor, i és que com ella deia: "Pareu el món que em vull baixar".
La seva primera aparició va ser a la revista Primera Plana el 1964, encara que el seu creador, Joaquín Salvador Lavado, més conegut com a Quino, la va pensar inicialment per a una campanya d'electrodomèstics que mai es va llançar. El seu èxit va ser immediat i les seves aventures i reflexions van passar per les pàgines de diaris com El Mundo, fins a la seva última publicació al setmanari Siete días ilustrados, el 1973.
Símbol etern
Símbol eternEls nou anys en què es van publicar les seves històries li van valer per esdevenir un símbol etern, intergeneracional, i els seus llibres van ser traduïts a 26 idiomes i només a l'Argentina es van vendre més de 20 milions d'exemplars. El seu missatge es va traduir fins i tot al guaraní, un dels últims idiomes que Mafalda va aprendre i que va presentar el 2017 a la fira del llibre d'Asunción. Un any abans, a Cuba, va ser editada per primera vegada en braile.
La història de Mafalda, que sempre tindrà 6 anys, no es pot explicar sense els seus inseparables companys de fatigues. Tot i que al principi el seu debut va ser en solitari, no van trigar a aparèixer Susanita, Manolito, Felipe, Miguelito i Libertad, cada un amb personalitats molt diferents i amb els quals la protagonista sempre va dialogar en pro de defensar les seves creences.
Mafalda estima els Beatles, la democràcia, els drets dels infants, la lectura, la pau i els pancakes. Odia James Bond, les armes, la guerra i prendre sopa. Somia en arreglar el món, un món que mentre Quino la dibuixava vivia temps convulsos, amb la Guerra del Vietnam (1955-1975) com a teló de fons, davant del qual sempre va expressar un missatge a favor dels drets humans i antibel·licista.
També va reflectir el progressisme de la seva època amb comentaris feministes que mostren el seu suport a les conquestes socials de la dona i contra els rols establerts, com quan va preguntar a una atrafegada mare: "Mama, si visquessis que t'agradaria ser?".
Líder del grup
Líder del grupEls seus amics no sempre pensaven igual que ella, molts fins i tot tenien creences diametralment oposades, i és que cada un està inspirat en un tòpic diferent. Així, Manolito representa el capitalisme, amb una actitud ambiciosa i materialista, Susanita és la mestressa de casa empedreïda, Felipe -el més gran del grup amb 7 anys- és el somiador, tímid i mandrós, Miguelito és narcisista i egòlatra i Libertad representa els valors anarquistes.
La relació amb els seus pares tampoc és senzilla, i és que la seva mare, Raquel, representa moltes de les coses que Mafalda avorreix, ja que va deixar els seus estudis per formar una família -cosa que sempre li retreu la seva filla- i la seva preocupació més gran és tenir el menjar a punt, mentre que el seu pare, el qual no té ni nom, és un agent d'assegurances que va aconseguir com a major victòria comprar un televisor.
No obstant això la relació familiar no és tan senzilla com sembla, i així ho va dir Mafalda en una de les seves cèlebres vinyetes a un venedor que va tocar la porta de casa a la recerca del "cap de la família": "En aquesta família no hi ha caps, som una cooperativa ".
Patrimoni mundial
Patrimoni mundialEl recorregut de les seves històries van convertir Mafalda en patrimoni cultural de tots, sense importar edat o nacionalitat, encara que Argentina la idolatra amb l'orgull de qui va veure néixer les seves aventures, al barri de San Telmo, on es troba el passeig de la Historieta, homenatge a diverses il·lustracions on la creació de Quino és la joia de la corona.
Qualsevol diumenge o dia festiu és normal veure una llarga filera de gent en aquest barri esperant per fer-se una foto al famós bàndol on sempre estan Mafalda, Manolito i Susanita, possiblement parlant sobre els problemes d'un món amb els quals ella mai es va sentir d'acord.
A Oviedo hi ha una figura de Mafalda de 80 centímetres, realitzada en argila recoberta amb resina i fibra de vidre per protegir-la del sol o la pluja. A la inauguració, va assistir Quino en 2014.
La figura més gran de Mafalda es troba a l'Argentina, però no a Buenos Aires, sinó a Mendoza, província del nord de país on va néixer Quino. L'estàtua fa tres metres d'altura, va ser realitzada per l'artista Juan Valdivia i mostra la nena asseguda sobre tres llibres: 'Les venes obertes d'Amèrica Llatina', d'Eduardo Galeano; 'Rayuela', de Julio Cortázar; i 'Martín Fierro', de José Hernández.
Avui el món plora la mort de Quino, encara que el seu llegat és i serà etern a través d'aquest personatge, que mai es cansarà de lluitar pels seus ideals i seguirà buscant la manera d'evitar el plat de sopa.
