22 de setembre de 2020
22.09.2020
L'Empordà
Figueres/Madrid

Jaume Gratacós: «S'està bé a Madrid, sobretot si ets jove, però no em veig vivint-hi»

Fa tres anys que viu a Madrid on treballa a Oliver Wyman. Reconeix que els madrilenys tenen una mentalitat molt oberta, però que el clima el va decebre

21.09.2020 | 19:15
Gratacós, en un viatge a Oporto.

Típic: un català que viu a Madrid; típic: un noi a qui li agraden els números que estudia Enginyeria Industrial i treballa de consultor. Aquest és el panorama inicial de la vida de Jaume Gratacós Grau (Figueres, 1993). Efectivament, viu a Madrid, i ja farà tres anys. «Quan vaig acabar el grau vaig veure que la majoria de consultores estratègiques eren a Madrid i no vaig dubtar a aprofitar l'oportunitat de treballar en aquest món. De fet, després de viure bastants anys a Barcelona, em venia molt de gust un canvi d'aires», explica Gratacós.

Va estudiar Enginyeria Industrial, «sempre m'he decantat pels números, motiu pel qual una Enginyeria semblava el camí natural. El cert és que Enginyeria Industrial respon a la dita: 'si no saps de què voldràs treballar, fes Industrials', i té molta part de raó, ja que toques tots els mons», assegura el figuerenc.

I per últim, evidentment, treballa de consultor, en aquest cas a l'empresa Oliver Wyman. «Explicar què és el món de la consultoria és complicat. En el nostre cas, ajudem grans empreses a definir el seu full de ruta i a prendre decisions estratègiques sobre el negoci. El tipus de projecte que podem fer pot anar des d'ajudar un banc a definir el seu pla d'inversió en transformació digital fins a explorar un negoci a l'Amèrica Llatina per una empresa que vol entrar en el mercat», esmenta Gratacós, que viu al barri de Salamanca tot i que quan va arribar vivia a Malasaña.

Ara bé, Jaume Gratacós pot donar una visió del sector més àmplia, ja que va estudiar el grau i el màster d'Industrials entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Escola Arts et Metiers Paris Tech (2011-2017) amb dos anys a França: Bordeus i París (2014-2016). En aquest sentit, el figuerenc explica que «els equips de consultoria són molt petits en comparació amb l'empresa que assessoren, i tot i no tenir l'experiència de viure dins l'empresa, són molt més ràpids en entendre el context o adaptar-se a canvis del mercat. Per aquest motiu, en empreses tan grans es valora molt la visió externa d'un consultor, sobretot per decidir quin camí cal agafar».

La gran pregunta, però, és en quin moment una empresa ha de demanar els serveis d'una consultoria. Gratacós ho divideix en dues ocasions: «Moltes vegades diem que la nostra feina és plantejar idees noves als executius pel seu negoci i que ells mateixos les madurin i vegin com encaixen. Altres vegades es necessiten plans molt més detallats, on l'empresa té una idea inicial però li agradaria estructurar-la amb un equip que pot aportar coneixement addicional».

La feina de consultor és una tasca que agrada i motiva Gratacós, sobretot perquè «intentes ajudar els executius a respondre preguntes molt obertes, i t'enfrontes a reptes molt interessants i de màxima actualitat. Al mateix temps, et permet aprendre models de negoci diferents en poc temps, ja que cada dos o tres mesos sols canviar completament d'indústria. A més, a les consultories, hi solen treballar persones joves i sempre hi ha bon ambient i activitats per fer», assegura. Dit això, sempre hi ha un costat no tan bo de les coses, «i és que és una feina molt exigent que demana contínuament resultats; moltes vegades els dies es fan molt llargs».

Un inici complicat a la capital

L'arribada de Gratacós a Madrid no va ser del tot plàcida, el setembre del 2017. «L'ambient estava tan calent que era impossible que no em preguntessin què en pensava, tú que eres catalán y trabajas en Madrid, i vaig acabar una mica atabalat. Amb el pas del temps, però, t'adones que a Madrid hi ha gent d'arreu d'Espanya i, en general, de mentalitat molt oberta. I quan dius que ets de l'Empordà», comenta. Gratacós també admet que hi ha molts catalans que viuen a Madrid i que fan molta pinya. «Precisament aquest caràcter obert és el que a Catalunya potser no tenim tant (sé que sona a tòpic), però aquí a Madrid no és gens estrany anar a casa d'algú i que tothom convidi un parell d'amics que ningú més coneix», assegura Jaume Gratacós. L'estada a Madrid li ha servit per conèixer molta gent nova i aprofundir en una ciutat molt interessant en tots els sentits. «A més, com que està connectada a tot arreu, et pots plantar a Valladolid, Àvila, Còrdova o Salamanca per molt bon preu i molt ràpid. Són racons d'Espanya que potser no em plantejaria visitar en un altre moment», explica. Madrid té molts encants, però té un hàndicap molt important, el clima: «A l'hivern fa una fred que no vols sortir de casa, mentre que l'estiu és un forn. Pots sortir a 15 graus al matí i estar a 35 el migdia, els contrastos de temperatura són mortals», assegura.

Per últim, el figuerenc té clar que Madrid és una ciutat molt divertida per uns anys, especialment quan ets jove, però no s'imagina vivint-hi. «D'aquí a uns anys m'agradaria anar-hi pensant que vaig passar uns anys brutals i que hi tinc molt bons amics. Però ara se'm fa massa lluny de casa, la família i els amics de sempre per a plantejar-me establir-m'hi de veritat», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook