Donar sang és una acció altruista que té lloc quan a una persona, de manera voluntària, se li extreu sang per garantir el subministrament de components sanguinis a tots els hospitals. D'això se n'encarrega el Banc de Sang i Texits, que depèn de departament de Salut, però els dies que hi ha donació de sang a un municipi, també hi tenen un paper molt important els voluntaris de l'Associació de Donants de Sang, que té com a principals objectius formar i informar la població, captar donants, potenciar la figura del donant de sang com un exemple de comportament cívic i sobretot acompanyar la persona que dona sang. A Figueres, la majoria de gent que alguna vegada s'ha acostat a donar sang haurà conegut Joan Colomé (Sant Martí de Llémena, 1934), que va ser dels primers donants i dels primers voluntaris que hi va haver i ho va ser una quarantena d'anys. Actualment, Colomé té 86 anys i ho va deixar als 76, i ho recorda amb molt d'amor.
Els inicis de les donacions
«Jo vaig donar sang per primer cop quan ja feia dos anys que es feia a Figueres», explica Colomé. Va ser més tard quan els que duien a terme la donació van proposar si algú els volia ajudar i ell va acceptar perquè «si sé fer una cosa és donar un cop de mà», i des d'aquell moment va anar continuant. No vol que passi per alt que, quan ell va començar, «els primers que van ser-hi eren Antoni Ferrer i Sebastià Delclòs, i més endavant també s'hi van sumar Ramon Garriga, Narcís Pou, Josep Mallolas i Nuri Trias. Tots fèiem el que podíem perquè tot anés bé»
Destaca que «es va començar a donar sang primer a l'Alt Empordà que a Girona». La Creu Roja era la responsable de l'extracció de sang a la comarca. Joan Colomé detalla que «aleshores costava molts diners poder-ho fer, i des de Girona ens van dir que, si volíem, enlloc de la Creu Roja vindrien ells i es farien càrrec de les despeses, i vam dir ràpidament que sí». Fins aquell moment, per poder pagar les donacions s'havia d'anar a demanar diners a l'Ajuntament, la Diputació, etc.
Al principi era molt diferent de com ho coneixem era. Per començar no es deia Associació de Donants de Sang, sinó Germandat de Donants de Sang. Un fet que ara queda com una anècdota és que, en aquells anys, es donava garnatxa i cafè després de donar sang a la zona de refrigeri «fins que el metge ens va dir que no podíem fer això, que no era gens bo».
Segurament molts infants que van acompanyar els seus pares i mares a les donacions recorden el senyor Colomé perquè els donava brunyols; actualment ja no se'n reparteixen.
Voluntariat
«Jo el que volia era que vingués el màxim de gent possible a donar sang, ho feia amb molta afició i il·lusió i no m'importava tenir molta feina», explica Joan Colomé. Els dies previs a la donació eren dies en què el treball no faltava. Aquest home voluntari tan entregat a aquesta causa expressa que «dues persones anàvem per tots els carrers de Figueres, des del Rally fins al barri de Sant Joan; ens passàvem un dia mig enganxant i repartint cartells». Al principi, la Creu Roja enviava unes cartes que els voluntaris s'encarregaven de portar a l'impremta, de posar-les dins un sobre i enviar-les , «els donava a Garangou, el repartidor, i li deia que les cartes havien d'arribar al donant entre el dimarts i el dimecres de la mateixa setmana que hi havia donació, perquè així la gent es recordava que el divendres i el dissabte havien de venir a donar», afirma Colomé.
Una altra de les feines dels voluntaris és el mateix dia de donació: estar a la zona de refrigeri i, sobretot, fer que «el donant estigui content i se senti a gust perquè torni a venir», destaca Colomé.
Joan Colomé dona especial importància al dissabte al vespre: «Era el moment que més m'agrada, ja que fèiem el recompte. Sempre passàvem dels 400 donants, però recordo la vegada que més en vam tenir, en què vam arribar a fer 438 donacions». Malauradament, aquelles xifres queden enrere i ara les xifres estan entre 200 i 300.
Colomé explica que «hi vaig ser molts anys per amor propi. Amb tot aquest temps vaig aprendre un munt de coses, n'estic molt satisfet, ho feia amb afició i voluntàriament per salvar vides».
