18 de agost de 2020
18.08.2020
L'Empordà
Viladamat

«Un símptoma no és un enemic, sinó un aliat que et posa en marxa»

17.08.2020 | 18:56
Josep M. Torres Ros té consulta pròpia i també visita en altres centres.

Josep M. Torres es dedica a l'espinologia, l'osteopatia i l'harmonització energètica. La seva feina es basa en el despertar de la consciència i en la dimensió de l'autoconeixement

Als 14 anys, Josep M. Torres Ros (Alella, 1960) ja treballava de mecànic de cotxes, fins que va anar al servei militar. En tornar de la mili, va decidir marxar del seu poble i el destí el va portar a la Bisbal d'Empordà. Allà va descobrir el món de la terrissa i es va formar a l'escola de ceràmica de Dolors Ros. Va ser així com es va dedicar professionalment a aquest món. Pel tipus de feina que feia, sentia forts dolors a l'esquena que no el deixaven ni dormir.

«A la ràdio, feien un programa titulat La salut és cosa teva i cada setmana hi parlava Josep Maria Llagostera, que feia, entre altres coses, osteopatia sacrocranial. El vaig anar a veure per tractar-me i al cap d'un temps em va dir si m'havia plantejat mai canviar d'ofici. La meva resposta va ser: «per fer això que vostè fa, que he de fer?». I, d'aquesta manera, Josep M. Torres Ros explica que va ficar-se de ple en una formació rere una altra, «seguint un recorregut del cos físic al cos subtil, que és en allò que s'enfoca l'harmonització energètica».

S'ha especialitzat en espinologia, que treballa directament la columna i és l'art dels ajustaments vertebrals; en osteopatia craniosacra, centrada en l'alliberament de les emocions i els traumes afectius, i també en harmonització energètica. «Aquesta última m'ha anat portant a entendre que no tots els traumes pertanyen al pla físic, sinó que poden tenir a veure amb l'ànima», indica Josep M. To-res Ros, i hi afegeix: «Aquestes tres disciplines semblen distants d'entrada, però es complementen en la síntesi de la meva experiència i de la meva praxi».

Beneficis de les tres disciplines


Tal com explica, els beneficis d'aquestes tres disciplines poden ser puntuals, poden alliberar nusos emocionals i també poden repercutir en una presa de consciència que porti a decisions i canvis necessaris i saludables. «Això depèn de cada persona i fins allà on vulgui aprofundir», anota.

Josep M. Torres Ros té consulta pròpia i també visita en altres centres. Actualment està a Viladamat i a Barcelona. També organitza jornades i tallers de cap de setmana. El proper que farà l'ha titulat «Cultivar la confiança», perquè, segons ell, en aquests moments convé enfortir molt la confiança en la vida.

En preguntar-li si ha viscut alguna situació curiosa o sorprenent davant d'un pacient, comenta: «N'he viscut moltes i no sabria quina triar... Esmentaré que, en una sessió, una vegada la persona es va espantar molt, de sobte, perquè li va venir la imatge d'un gall gran com un cavall mentre jo tenia les mans al tòrax. No sabia de què anava i li vaig preguntar quina relació hi podia haver. Que fos tan gran em va suggerir que podia tenir a veure amb la seva infantesa. Però la persona no sabia quina relació hi podia haver i ho va preguntar a la mare. Va resultar que a la granja dels padrins, quan era molt petita, el gall li va saltar al pit i per poc no la mata. Això demostra que existeix una memòria corporal i que és convenient facilitar el seu alliberament per recuperar l'energia vital retinguda pel trauma. I en harmonització energètica he constatat que la persona connecta amb espais de pau, de llum, de serenor i que això regenera molt».

Com el llum d'un cotxe


Josep M. Torres Ros aconsella a aquelles persones que no han provat mai aquesta pràctica que ho intentin i, en aquest sentit, assenyala: «Quan algú em comenta algun símptoma li dic que això és un senyal del cos, que aquest símptoma en qüestió no és un enemic, sinó un aliat perquè et posa en marxa. És com si s'encengués una llum al cotxe que avisa que cal ocupar-se del circuit».

Tot i dedicar-se professionalment a l'espinologia, l'osteopatia i l'harmonització energètica, la seva faceta de ceramista i escultor no l'ha abandonat mai. «Encara, a hores d'ara, m'agrada modelar i, a més, sento que tocar la terra és un molt bon recurs per exercir la meva feina. En alguns tallers que organitzo, incorporo el fang com una eina de creativitat i terapèutica».

De fet, el seu primer professor d'osteopatia el va acceptar en el seu curs pel fet que era escultor. Ell, sorprès, li va preguntar per què: «Em va contestar que el que havia estat el seu professor li va dir que tot osteòpata havia d'haver modelat fang i escultura. En aquest sentit és veritat que el tacte del fang ajuda al tacte del cos. I considero que això és un fonament per a mi».

Josep M. Torres Ros reflexiona sobre la seva trajectòria i observa que, vist en perspectiva, s'ha adonat que tot el seu itinerari professional l'ha anat conduint a «consolidar la tècnica i a escoltar el llenguatge de l'ànima».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook