Anna Gratacós (Roses, 1984), coneguda artísticament com a Madamme Mustash, és cantant, vocal coach, compositora i lletrista, però també pinta i fa teatre. És el que en diríem una artista completa. Ha treballat en un grup d'animació infantil i ha viscut el món dels escenaris des de diferents vessants «m'hi sento com a casa, podria viure-hi».
De fet, més enllà de les seves pròpies cançons, Gratacós puja sovint als escenaris amb el seu repertori de versions, tot i que «és una part que, si no em calgués fer-ho, no tindria problema en deixar-ho». Diu que aquest vessant «no és tan personal, però és per poder treballar. I abans d'haver de treballar en una altra cosa, prefereixo cantar el Paquito Chocolatero». A més de les versions, Anna Gratacós és professora de música, una sortida que compensa la disminució de bolos a l'hivern.
De petita, s'havia interessat per la música, era feliç quan cantava i ballava. En la seva adolescència, amb 15 anys, «feia cançonetes», reconeix. Va ser l'any 2003 quan «va néixer Aurania. Fèiem alguns bolos, però no era el nostre modus vivendi. Tots els components tenien els seus estudis i les seves feines, era un grup de caps de setmana». Acabava l'institut i havia d'escollir el seu camí professional. Clarament es decantava cap al món artístic, i va optar per la pintura. Però no va ser fins que va anar a estudiar a Olot que es va adonar que havia de girar cap a un altre art «estudiava pintura i vaig adonar-me que dedicava més temps a cantar i compondre que a pintar». Per això no va cursar el darrer any i va emprendre un nou camí; estudiar a l'aula de música moderna i jazz del Liceu de Barcelona. Tot i que confessa que la pintura segueix sent un dels seus divertimentos.
Gratacós recorda que a Aurania «vam començar molt joves, i en deu anys la vida et canvia molt. No ets el mateix als vint anys que als trenta, i després cadascú ja feia la seva vida». Els darrers temps del grup rosinc, havent viscut una parada musical en què ja es veia venir la dissolució, els components van agrupar-se per treure un disc, el segon d'Aurania, «perquè ja teníem les cançons compostes». Unes cançons que després d'escoltar-se en el comiat del grup al Teatre Municipal de Roses, mai més s'han tornat a tocar.
Tres anys i mig estudiant música moderna i jazz al Liceu, a Barcelona, però «tampoc vaig acabar el curs!». Admet que allà va conèixer molta gent i va fer molta música. «Tot i no tenir l'últim any acabat, sí que tenia un camí musical força adreçat». Va estar un temps component i tocant sola, i uns anys després naixia Madamme Mustash «amb unes idees clares i treballs amb una línia molt bèstia».
Potser el nom artístic d'Anna Gratacós sorprèn. Explica que «va sorgir quan estava parlant amb uns amics. Té el seu rotllo, és graciós». La cantautora afirma que «Madamme i mustash té un joc androgen que m'escau molt». Tot i això, volia diferenciar-se de la dona barbuda, la dona barbudaMadame Moustache, i va modificar-ne l'escriptura.
El primer disc que publicava amb el nou nom artístic era una evidència de les arrels i influències d'Aurania, mantenia les cançons amb diferents idiomes i en conservava l'essència, però amb un grau més de maduresa en la composició i la lletra. El segon i tercer discs, Batecs i Neurones, confessa que «va ser un projecte molt més pensat, amb una història, una línia i tot en català». Actualment encara la presentació d'aquest tercer disc, Neurones, que podrem escoltar el 25 juliol a les festes de Salt, el 8 agost, a l'Ateneu 24 de juny de Girona, i el 13 d'agost, al Celler Mas Vida de Cistella. En tots aquests concerts, tindrà al costat David Turró, el seu pianista incondicional.
Madamme Mustash té nous plans. Un treball en castellà, més acústic, i un altre, a l'horitzó, amb la revisió dels temes d'Aurania, d'aquells que malgrat no tornar a sonar, segueixen en el record de l'Anna.
