Probablement poca gent de Figueres sàpiga qui era Remei Bosch i Salamó ni que fins i tot té una plaça amb el seu nom a la Creu de la Mà. Precisament «perquè no caigui en l'oblit» va ser el motiu que va impulsar l'Èlia Torrent Ragolta (Figueres, 2002) a fer el seu treball de recerca de Batxillerat sobre aquesta figuerenca del segle passat. «No la coneixia i tampoc sabia que hi havia una plaça dedicada a ella», reconeix l'estudiant de l'institut Cendrassos. «Al principi em va costar molt obtenir informació, però a mesura de trobar quatre coses, vaig tibar del fil i va quedar una biografia molt plena», explica. El tutor del seu treball li va donar a conèixer la feina que estava fent la Fundació Josep Irla sobre les regidores de diferents municipis catalans, «vaig veure que Figueres no hi era, i vaig començar a buscar informació i a interessar-me».
Així va arribar a conèixer Remei Bosch i Salamó, la primera regidora a l'Ajuntament de Figueres entre els anys 1927-1930, durant la dictadura de Primo de Rivera. «En realitat van ser dues que van entrar juntes, però com que la Remei tenia trajectòria professional com a mestra, hi ha més informació», explica l'Èlia. Així i tot, cercar detalls sobre la vida de Bosch no ha estat fàcil, la jove estudiant ha hagut d'estar nou mesos agrupant la documentació estreta de diferents arxius municipals de la demarcació i de diaris.
L'Èlia explica amb orgull la feina feta, però lamenta que «el treball de recerca m'ha portat més feina que algunes assignatures». Tot i que diu haver après molt amb aquest treball, perquè «descobreixo coses de la meva ciutat que no sabia, m'agradava anar investigant de la Remei i em feia il·lusió», és conscient que és una actitud poc freqüent entre els seus companys del Batxillerat, «trobo que és interessant fer els treballs de recerca, però l'any que ens el fan fer potser no és l'adequat».
En el seu cas, ha estat una feina «important» i és que «acabar de fer una biografia completa, emplena molt i que es doni a conèixer encara més perquè així Remei Bosch no caurà en l'oblit, com dic en el treball», apunta l'Èlia. Amb aquest objectiu, va decidir presentar-se al Premi Argó 2020 de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de l'àmbit de Ciències Socials, on va ser guardonada amb el primer premi al millor treball de recerca de Batxillerat. Aspecte que l'enorgulleix, «si fas el treball i després no el presentes és com que passa desapercebut, i la figura de Remei no s'hauria conegut».
Autoaprenentatge
L'entrega de premis, però, haurà d'esperar a la tardor, «amb això de la Covid, es farà a l'octubre», diu amb resignació l'Èlia. Com a estudiant, ha viscut l'etapa més atípica coneguda fins ara, passant els últims mesos preuniversitaris a distància. Ella ho ha viscut amb positivisme, però el fet de no tenir a prop professors i companys semblava que «t'havies d'educar a tu mateix» i lamenta que hagi sigut com «un curs que s'ha quedat penjat».
El que més li preocupa, però, és què passarà a partir del curs vinent, «m'hauria agradat viure la vida universitària que diuen». La seva intenció és estudiar comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cosa que li fa «il·lusió», però pateix per com anirà «això de la Covid». Les bones notes del Batxillerat la fan anar amb calma a les Proves d'Accés a la Universitat, que es fan aquests dies. El que té clar és el que vol estudiar, un dilema que a la seva edat xoca frontalment amb la pressió social de «sortides professionals» o «vocació». Converses molt freqüents amb els seus companys, «ens fa por fer una carrera que no tingui sortida, però després no volem fer alguna cosa que no ens agradi».
Treballant la biografia de la Remei reconeix que fa uns dies va pensar a fer-ne la pel·lícula, però a ella el que li agrada és escriure històries, «sobretot la branca guionista, però sé que és complicat». L'Èlia és prudent quan parla, conscient de la dificultat de perseguir el «somni americà» però sabent que la feina ben feta té recompensa, mostra les ganes de poder fer un Erasmus al cim del cinema internacional.
