09 de juny de 2020
09.06.2020
L'Empordà
Vilabertran

«Em va sobtar que Joaquim Clos visqués al meu mateix carrer»

Cristina Bassols Ayala va dedicar a Joaquim Clos el treball de recerca de batxillerat de l'institut Cendrassos

08.06.2020 | 19:19
«Em va sobtar que Joaquim Clos visqués al meu mateix carrer»

Tot va començar amb un projecte de la classe d'Història del Món Contemporani de l'institut Cendrassos de Figueres, on els alumnes havien de descobrir la història de deportats de l'Alt Empordà que havien patit l'horror nazi. L'alumna Cristina Bassols, que feia Primer de Batxillerat, va escollir, en el 75è aniversari de l'alliberament de Mauthausen, la figura de Joaquim Clos i Reig, l'únic del seu poble, Vilabertran, que estava a la llista donada. Li va sortir un bon treball, de set pàgines de contingut. Clos va néixer a Vilabertran el 7 d'abril del 1889, el que ara és el carrer Empordà, número 2.

«Primer vaig investigar per internet», confessa la Cristina, però les seves primeres fonts de treball van ser l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, el municipal de l'Ajuntament de Figueres, el de Vilabertran i altres arxius en línia. «Però notava que em faltava alguna cosa, la part humana de la història d'en Joaquim. Fins que el 31 de juliol del 2019 va passar la casualitat que li canvià la vida, quan va trobar a la besneta de la mitja germana del personatge, la Nadine Gallego. «En una pàgina mig perduda d'internet, vaig trobar un comentari seu: ella també investigava en Joaquim», manifesta Bassols, que diu que «em va agradar moltíssim i em va il·lusionar. Mai m'hauria plantejat que una persona del meu poble fos a la llista que ens van donar a l'institut i em va sobtar que visqués al mateix carrer que jo».

De seguida, la Cristina es va posar en contacte amb la Nadine i van intercanviar informació. «Jo li vaig donar les dades més objectives i ella em va compartir la part més humana que em faltava, el record familiar. A més de totes les fotografies personals que jo no havia sigut capaç de trobar», assegura.

Detingut a França

Sent de família benestant, cap al 1920, Joaquim Clos i Reig es va traslladar a viure a Figueres, al carrer Sant Josep, número 3, juntament amb la seva esposa, Lluïsa Garriga Sueix i la seva filla, Enriqueta Clos Garriga. Quan va esclatar la Guerra Civil, mentre tenia l'ofici de xofer, va ser regidor de l'Ajuntament de Figueres, primer en el PSUC i, després, a la CNT, sent alcalde accidental un cop el juny del 1938.

Tot i això, es va haver d'exiliar a França a finals del gener del 1939 amb la seva família i, després de deixar-los en un lloc segur i estar poc temps al camp d'Argelers de la Marenda, va fugir per tota França. En saber-se buscat i perseguit, Clos fou detingut a París el mes de juny del 1944 per la SIPO i traslladat al camp de trànsit de Royallieu, a Compiègne. Llavors, fou traslladat amb un tren de la mort al camp de concentració de Dachau, on va trobar a dos altempordanesos més, com eren Joan Rigall (de Darnius) i Rosend Capellades (de Figueres).

«En Joaquim va tenir el número de presoner 74.169. El 26 de gener del 1945 va començar l'ordre d'evacuació del camp, però, com que era massa gran, no va poder marxar. Malauradament, dos dies després, va morir al mateix camp, amb 56 anys».

Cristina Bassols qualifica de «gran oportunitat» poder trobar una familiar del personatge del grup de treball de Batxillerat. Titlla la Nadine Gallego d'«encantadora i superdolça» i, entre elles, es parlaven en francès. «Després de rebre el primer correu electrònic, em vaig posar a plorar», confessa, emocionada, la jove estudiant del municipi de Vilabertran.

Ara que ha acabat la seva etapa de l'institut, Cristina Bassols Ayala ha d'emprendre el camí d'estudis universitaris. Ella es mou per la branca de les Humanitats, però, també, li agradaria realitzar un doble grau de literatura catalana i espanyola a Girona, ja que li agradaria molt continuar escrivint.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook