30 de maig de 2020
30.05.2020
L'Empordà
EL PERFIL

Cesca Carbonell: «Parlar de la mort ens pot fer viure amb més consciència»

Psicòloga especialitzada en dol i final de vida, compagina la feina a la consulta amb cerimònies de comiat en tanatoris i com a psicòloga del SEM

30.05.2020 | 09:47
La psicòloga Cesca Carbonell.

Cesca Carbonell i Sabartés (Cantallops, 27 de març del 1967) és psicòloga especialitzada en dol i final de vida. Des de ben petita, sempre li ha interessat «escoltar» i ha sabut treure profit a aquesta qualitat fent allò que més li agrada: «El contacte amb la gent, participar del seu procés de canvi, veure com afronta les seves dificultats encara que a vegades puguin ser dures». L'opció de ser psicòloga va ser fruit d'un procés personal, quan va decidir donar un nou rumb a la seva vida. Va canviar el treball d'administrativa per formar-se en una professió que l'omplís «a un nivell més profund», que la fes créixer com a persona i com a professional.

Cesca Carbonell resideix a Sant Climent Sescebes i té consultes pròpies a Figueres, on va els dilluns i els dimarts, i a Girona, els dimecres. La tasca a la consulta la compagina amb cerimònies de comiat en diferents tanatoris i com a psicòloga del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). «Són serveis que no es poden programar. Amb els comiats ho saps d'un dia per a un altre normalment, i, en el cas del SEM, és immediat, et truquen quan hi ha l'emergència i ja et poses en marxa», comenta.

La pandèmia per coronavirus li ha fet viure experiències professionals especialment «complicades». Explica com, en un mateix nucli familiar, hi ha hagut diversos morts i al mateix temps han hagut de passar la quarantena, per si més familiars estaven contagiats. «Tot això amb el neguit que comporta exposar-se també a la mort i no poder estar en contacte amb els fills petits, o bé sentir que els morts no són persones sinó números, i la manca d'informació de què disposen les famílies sobre els moments finals, i si va patir o si estava sol quan va morir, molts 'i si'», exposa la psicòloga, alhora que fa la següent reflexió: «Ens hem trobat davant d'un virus que ens ha alterat la nostra quotidianitat. No ens ha donat temps per a preparar-nos emocionalment i psicològicament, ni per al confinament ni per a la mort de tantes persones alhora. Estem sota els efectes del xoc que ens ha portat aquesta emergència sanitària».

A la pregunta sobre per què la mort segueix sent un tema tabú, Cesca Carbonell raona: «Estem en una societat que vivim d'esquena a la mort, fins i tot busquem eufemismes per a ni tan sols anomenar-la. Venim d'una època en què la mort estava molt present, però alhora vista amb molta foscor, molt densa. Vivim amb rapidesa, amb l'exigència que s'ha d'estar bé, que la tristesa no està massa ben vista. I fa por, molta por. Hi ha la creença que com menys en parlem, millor». El seu consell és intentar «naturalitzar la mort en el dia a dia per integrar-la com a part de la vida».
Fa un any i mig, la psicòloga va tenir la iniciativa d'organitzar un Death Cafè a Figueres, unes tertúlies que es fan arreu del món amb l'objectiu de naturalitzar la mort com a part de la vida. «Parlar de la mort ens pot portar a viure la vida amb més consciència», afirma l'experta, i també hi afegeix: «La mort és un tema que no ha estat mai fàcil, però vaig veure que hi havia més gent que també tenia ganes de parlar-ne i que la conversa fluïa amb molta naturalitat».

Cesca Carbonell, a banda de la seva feina a la consulta i com a psicòloga d'emergències, també exerceix com a formadora de cursos de diferents àmbits referits al món de la psicologia, el Mindfulness i el dol. A més, d'un temps ençà, ha desenvolupat un servei de consultoria psicològica en situacions de crisi, pèrdues i dol per a empreses, en l'entorn laboral, com la mort de treballadors o de familiars, accidents laborals, morts de companys, reduccions de plantilles. «Es tracta d'oferir recursos per a gestionar aquestes emocions que afectaran, sens dubte, el rendiment dels treballadors», anota.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook