A la paret imaginària del museu dels oficis perduts, Roses hi haurà d'afegir la pala del forner Domingo Cusí Gener. El 31 de maig apagarà el foc del seu obrador del carrer Doctor Barraquer, des d'on ha elaborat tota mena de pa i brioixeria des de fa anys. Nascut el 1952 al carrer de Davant, Domingo Cusí agafa «una jubilació merescuda i ben suada. He treballat tres-cents seixanta-quatre dies a l'any, des de cada matinada».

Amb ell s'acaba una nissaga de forners que durava des de feia tres generacions i que sempre han tingut com a objectiu «fer el millor producte artesà possible». Domingo Cusí, marit de l'exalcaldessa Magda Casamitjana, és taxatiu quan explica que mai va voler relleu familiar: «Tenim dos fills, noi i noia, i per a ells mai vaig desitjar que fossin forners, una feina massa esclava».

Domingo Cusí Trull i Ramona Coll Suquet, fundadors del Forn Cusí.

Com tots els joves de la seva època, de ben petit va ajudar el pare a l'obrador i quan va deixar els estudis va dedicar-se plenament a pastar farina. «El pare sempre va ser un home avançat. El 1958, quan començava el boom del turisme, va adquirir un dels primers forns giratoris per a fer més lleugera la feina, encara el conservo». Un turisme que sempre ha condicionat la seva feina: «A l'hivern, començava a treballar a dos quarts de quatre, però a l'estiu ja hi era a mitjanit. Hi havia dies que estava catorze hores a l'obrador». El pare i ell van fer societat amb dos empresaris, el 1977, a Empuriabrava. «Vam obrir una panificadora, però els vam deixar al cap de ben poc, nosaltres treballàvem i ells només volien manar. Del pare vaig aprendre molt. Mai pa congelat i sempre hem confiat molt en les dones, grans treballadores».

Habitualment fan entre 150 i 200 quilos de pa artesà «una feina que en un estiu normal es multiplica per cinc. La setmana passada, amb dos dies festius a França, hauríem triplicat la producció, però el maleït coronavirus ho va impedir». I ara? «Sempre havia dit a un amic que quan em veiés amb una canya i una galleda de cucs, és que m'hauria jubilat...».

«D'aquí deu o quinze anys no en quedarà cap»

Domingo Cusí ha complert la doble missió de treballar a casa i aportar hores al bé comú. Ha estat president del Gremi de Flequers i regidor en diferents etapes a l'Ajuntament de Roses, entre elles la del sonat Ple dels mexicans de 1989. Va ser un dels fundadors del Grup de Defensa de les Platges: «Érem joves, demòcrates i ecologistes. Volíem evitar que es fes malbé el front de mar on ara hi ha aquest cementiri de vaixells que és el port esportiu», recorda.

Quan parla de la feina no amaga «la tristesa de pensar que d'aquí a deu anys no en quedarà cap, de forner artesà. Ningú vol treballar de nits». Confessa, però, «haver estat i ser un privilegiat de la vida. Treballo molt, però tinc una gran família al costat i quan puc, a les dues, em banyo a la platja del segon moll, just davant de casa». Si li preguntem com ha fet fins ara el bon pa, ho té clar: «Amb un vint per cent de farina de sègol i molt d'ofici».

Francesc Cusí Coll i Carme Gener Trull, segons generació de l'empresa.

Tres generacions amb un apunt tràgic durant la Guerra Civil

El Forn Cusí va ser fundat per l'avi Domingo Cusí Trull, tràgicament assassinat el 1937 a Montcada. L'àvia Ramona Coll Suquet, Ramoneta, es va fer càrrec d'un negoci que van seguir Francisco Cusí Coll i Maria del Carme Gener Trull, pares de Domingo i la seva germana Carmela.