Sempre des d'un segon pla, per voluntat pròpia, sense aparèixer gaire a la fotografia, però present en una llista gairebé inacabable de situacions, entitats i projectes. Pere Cantenys Murrolla (Vila-sacra, 1960) es considera «inversor compulsiu», amant de la formació i apassionat del futbol. La seva agenda actual ve marcada per la seva activitat com a gerent i propietari de l'empresa CESI Informàtica i Comunicacions, president d'una cooperativa dedicada a la formació amb centres com el Lycée anglo-français de Figueres i la seva tasca dins la direcció esportiva del CF Peralada. Posant la vista enrere, però, és inevitable trobar una infinitat d'anècdotes d'una vida plena d'aventures, com per exemple el viatge a Estrasburg en la dècada dels setanta: «Quan es va començar a gestar el tema europeu i Espanya vol entrar a la Unió, van dir que podien enviar representants amb veu però sense vot», explica Cantenys. Formant part de les joventuts d'UCD, el vila-sacrenc, amb divuit anys, va ser un dels primers representants de l'estat espanyol que van assistir a la Comissió Europea. Aviat és dit.
Després de superar el Batxillerat Superior, Cantenys va passar a treballar en el negoci familiar basat en l'agricultura i la ramaderia a l'Empordà. «Un amic que li agradava la música es va comprar un Spectrum a Andorra i me'l va vendre. Vaig començar a jugar-hi i em va picar la curiositat», explica Cantenys sobre la seva primera experiència en el món de la informàtica. I és que l'interès per aquesta novetat va animar-lo a començar a formar-se en la matèria a l'Escola de Camins, Canals i Ports de Catalunya gràcies a un Màster, ja que en aquella època «encara no hi havia ni carrera, no existia l'enginyeria informàtica». Amb vint-i-cinc anys, Cantenys va obrir CESI amb un creixement exponencial en poc més de tres anys de vida: «No hi havia ningú que ho fes encara». La formació del vila-sacrenc no va acabar aquí, ja que és expert en administració d'empreses per la UPC. «Com que no tenia cap llicenciatura en aquest tema, no podia ser Màster. Em van posar expert. Cap problema», comenta Cantenys, i és que reconeix que el més important no és el títol en qüestió, sinó el coneixement que va aconseguir cursant-lo. «Un dels problemes que tenim és la titulitis. És més important el que aprens que no pas el que posi en un paper», comenta sobre la percepció dels títols i la seva utilitat.
El valor de la formació
La seva primera empresa va començar a oferir cursos de formació, una de les passions de Cantenys. «M'encanta donar classes, suposo que ve d'una frustració de quan era jove. Em vaig adonar que si el professor t'enganxa a una assignatura, l'aprens», valora el protagonista sobre el seu punt de vista respecte a la formació. I és que encara conserva una frase gravada a foc com a principi fonamental de la seva metodologia: «La motivació és el motor de l'aprenentatge». La importància de fer el que a un li agrada i donar la importància que mereix el coneixement i les ganes d'aprendre són les bases com a formador de Cantenys, una metodologia que va més enllà de l'acadèmia formativa del CESI.
La passió del protagonista per la formació de qualitat va de la mà amb el futbol, i en concret el creixement i l'evolució dels més petits sobre la gespa. Després d'estructurar les bases de clubs com La Salle Figueres, Llançà o Navata, Cantenys s'ha incorporat aquesta temporada a l'organigrama esportiu del Peralada. «Ara mateix estic centrat a articular l'acadèmia de futbol del Peralada i ajudar la base del club», exposa Cantenys sobre la seva tasca al club xampanyer. De la mà de Nitus Santos, el vila-sacrenc forma tàndem juntament amb Sergi Barco i Borja Garcia per revifar el futbol formatiu a Peralada i convertir-lo en una referència, prioritzant la formació dels més petits com a jugadors i persones.
El poder de la inversió i el temps
Descobrir el món de la borsa i la renda variable va convertir Cantenys en un «inversor compulsiu». Tenint en compte que «la borsa no és un joc», la tranquil·litat i la rendibilitat de la inversió representa un atractiu que poca gent coneix, en part pel tabú sobre els diners: «He detectat que molta gent evita parlar de diners». Més enllà d'això, reconeix que «no hi ha res més poderós en aquest món que l'interès compost», un consell per a qualsevol que llegeixi aquestes línies i estigui interessat en el món de la inversió.
Malauradament, les inacabables històries i anècdotes de la mili o sobre futbol, el submarinisme, el parapent, la vela o la fàbrica del Nepal «han de quedar pendents per a més endavant». Invertir el temps i no perdre'l.
