Pedro Martínez treballa de policia local a Roses, la seva població de residència. Aquests dies d'estat d'alarma pel coronavirus han centrat tots els esforços per fer entendre a la població que hem d'estar confinats.

És complicat denunciar als veïns que incompleixen el confinament?

És el què ens passa sempre, no només amb l'estat d'alarma. Els policies que som de Roses, quan treballem i hem de denunciar una persona del poble, la solem conèixer. És cert que ara costa una mica més d'entendre'ns perquè les restriccions són més dures i a la gent li costa més complir-les. La sort és que els que no ho respecten són una minoria.

Han tramitat moltes denúncies des de l'inici de l'estat d'alarma?

Hi ha gent que utilitza la picaresca per saltar-se el confinament, però les denúncies són una minoria. La majoria de vegades fem avisos, perquè sabem que es despisten i no ho fan amb mala fe. En total, fins a setmana santa vam tramitar 230 denúncies, per una població de 20.000 habitants, volem pensar que és una minoria. A més, cal tenir en compte que moltes d'aquestes són de persones reincidents, amb problemàtiques prèvies o gent jove que no es prenen res seriosament, amb l'acumulació de cinc o sis denúncies.

Han utilitzat EPI des del primer dia?

No. Ens va passar com a tothom. Ens va agafar desprevinguts. Jo, precisament, vaig ser un dels afectats en un servei d'una persona ferida a Canyelles dies abans que es decretés l'estat d'alarma. Ens van trucar de l'hospital de Girona perquè el pacient podria tenir la Covid, hi havíem estat en contacte, i ens van fer confinar. A partir d'aquest espant ja hem tingut tot el material de protecció, fins i tot pantalles per cobrir la cara, que és un regal d'un voluntari de Roses.

Percebeu que els ciutadans us veuen com un instrument controlador més que de protecció i suport?

La nostra voluntat és d'ajudar a prendre consciència. Fem moltíssims controls dissuasius on informem pel bé de tots, i en realitat ens veuen com qui els prohibeix sortir al carrer lliurement. Però senzillament seguim les indicacions de les autoritats sanitàries. Ja sabem que sortir a caminar per la muntanya no posarà en risc a ningú, però, què passaria si sortíssim tots? Si no ho complim tots, el confinament no serveix per res.

Us ha canviat el dia a dia?

Com a tothom, després de la feina, cap a casa. A més, nosaltres, per la nostra feina, encara hem de donar més exemple. I en termes laborals, els serveis rutinaris ja no els fem, i ara tots van relacionats amb l'estat d'alarma: bàsicament fem controls al matí, controls a la tarda i controls a la nit. A més, no fem vacances, ni agafem dies lliures o d'assumptes personals mentre duri l'estat d'alarma.

Teniu més feina?

No tenim més feina, sinó que la feina ha canviat. Per exemple, els accidents de trànsit dins el nucli urbà, que és la nostra competència principal, s'han reduït -podria dir- fins a un 90%! Només hem tingut un parell d'accidents en tot l'estat d'alarma. També s'han reduït els serveis de nit per sorolls o pels locals d'oci. De tot això ja no tenim res.