Natàlia Carreño fa quinze anys que treballa a la benzinera BP de la Jonquera. El volum de feina ha caigut en picat i no millorarà si no s'obre la frontera, assenyala. Les hores es fan eternes i els clients venen amb comptagotes a cuasa dels efectes de la pandèmia pel coronavirus.

Com és el vostre dia a dia des de fa ja unes setmanes?

És molt tranquil perquè el volum de feina ha baixat dràsticament, més d'un noranta per cent, i tenim només transportistes, però no treballen tots, i algun turisme, però pocs. L'impacte ha estat molt gran. Hi ha gent del poble que ve a comprar perquè tenim diaris. L'estanc també ha reduït l'horari. Les tardes es fan eternes, de vegades t'estàs una hora i mitja que no entra ningú.

Davant d'una davallada tan important de feina, com us organitzeu?

Nosaltres seguim fent el nostre horari i fem les nostres hores, però si això s'allarga en el temps, no sabem què passarà. Teníem els magatzems plens de gènere perquè venia la campanya de Setmana Santa. Els mesos d'abril i maig hi ha molta gent i molts francesos, de fet representen un 90 per cent de la nostra clientela i ens hem quedat amb tot preparat i res surt. Si no obren la frontera, dubto que això pugui millorar.

Com s'ha anat adaptant el negoci a l'estat d'alerta?

Ara només som un treballador per torn, i només en moments puntuals som dues persones. L'horari de la botiga també s'ha reduït i a les vuit del vespre abaixem les persianes, abans era a les onze de la nit. Tot i que el personal treballa les mateixes hores, hem reduït les hores d'atenció al públic i tenim una mampara protectora davant. L'estació de servei sí que està oberta les 24 hores. Els treballadors portem guants i mascareta tot el dia, excepte quan no entra gent. Com a empresa ens va costar molt trobar mascaretes i encara ara no ens en serveixen, les tenim demanades, però fa un mes que esperem. De gel, en tenim, i de guants, anem justos. Per al personal tenim guants d'un sol ús i per als clients de moment n'hi ha, però no massa, encara no n'hi ha per comprar.

Com netegeu el local?

La responsable de la neteja ve cada matí a netejar i desinfecta els punts que toquem més, com ara les màquines del cafè, i, a mig matí, nosaltres també desinfectem tot allò que és tàctil, com els ordinadors. Cada hora ens rentem les mans.

Els clients també es preocupen per la seva seguretat. Com és la relació amb el públic?

Els nostres clients, que són bàsicament transportistes, venen tots equipats amb els seus guants i amb la seva mascareta. La majoria són xofers estrangers i tot és molt correcte. Tot és molt tranquil. Com que no hi ha servei de bar, no tenim gaire relació amb el client i els que venen a comprar tabac no entren tampoc aquí. De fet som un lloc de pas i la gent aquí sempre ve a comprar, paga i se'n va, això no ha canviat gaire.

Difícil afrontar una situació com aquesta, pot extreure alguna part positiva?

No, només negativa. Si som tanta gent i no teníem feina... La crisi del 2008, que aquí a la Jonquera va arribar una mica més tard, cap al 2010, ens va fer baixar moltíssim la feina, però res comparat amb el que estem vivint.