28 de abril de 2020
28.04.2020
L'Empordà
ESSENCIALS EMPORDÀ

Mònica Pibernat, llibretera: «La gent que venia per premsa ha vingut igual»

Just abans de l'Estat d'Alarma va obrir la llibreria Ponent al barri del Poblenou de Figueres

27.04.2020 | 18:53
Mònica Pibernat regenta la Llibreria- Papereria Ponent.

Després de treballar en altres empreses, Mònica Pibernat Besa ha tirat endavant el seu primer negoci, al carrer Ponent, número 3, al barri del Poblenou de Figueres. La llibreria-papereria Ponent va obrir les portes el dia 2 de març i al cap de deu dies va començar l'estat d'alarma. El seu nou projecte té com a logo un símbol molt emblemàtic: la rosa dels vents.

Han notat un interès especial per la lectura de premsa o d'altra mena de publicacions, aquests dies de confinament?
En diaris, potser no tant. Sobretot, el que he sentit més a la llibreria, per part dels clients, és: «Quina revista em puc comprar per llegir una mica, tens passatemps, tens sopa de lletres...?». La gent que venia per premsa ha vingut igual, també ho puc dir. Durant el confinament, sobretot, s'ha notat en lectura de revistes i en quaderns de passatemps.

Com treballen a la botiga en aquests dies d'excepcionalitat pel coronavirus?
Comptant que feia només uns deu dies que havíem fet la nova obertura d'aquest local quan va ser declarat l'estat d'alarma, nosaltres hem continuat treballant amb normalitat a la botiga. Això sí, ho fem tenint en compte les mesures de seguretat i de protecció corresponents.

Quines són les principals mesures que han pres?
Com a mesura general, vam decidir, només, obrir en horari de matins, i també, com a mesura personal, cada dia, fent servir els guants, la mascareta que ens ha estat cedida pels voluntaris, a través de l'Ajuntament de Figueres, i el gel hidroalcohòlic, com a producte per desinfectar. A part d'aquesta protecció personal, també netegem, més sovint, aquelles zones de la botiga que s'acostumen més a tocar, com poden ser les zones del taulell o la maneta de la porta. Tot allò que podria ser causa de contagi.

Podria destacar alguna anècdota viscuda?
Crec que no tenim cap anècdota viscuda, en el temps que fa que vam obrir, que et pugui explicar, només el dia a dia.

Què fan quan arriben a casa un cop han acabat la jornada a la llibreria-papereria?
Quan arribo a casa, abans de res, em trec el calçat i em rento bé les mans. Després saludo el meu home i la meva filla.

Té per costum canviar-se completament de roba quan ha tornat a casa?
Un cop m'he descalçat i rentat les mans, i després de saludar la família, sí que ho tinc per norma, em canvio completament de roba i la que portava la poso directament a rentar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook