28 de abril de 2020
28.04.2020
L'Empordà
ESSENCIALS EMPORDÀ

Elisabet Ricart, conductora de bus: «Sense contacte amb la gent i amb menys trànsit»

Treballa en el transport públic de Figueres i Vilafant gestionat per Fisersa

27.04.2020 | 18:53
Una mampara distancia els usuaris de la conductora.

Aquest estiu farà catorze anys que Elisabet Ricart (Figueres, 1970) treballa com a conductora d'autobús urbà a de l'empresa plurimunicipal Fisersa i, per primera vegada, circula en una ciutat sense gairebé trànsit i molt distanciada dels usuaris.

Quins han sigut els principals canvis que heu tingut a la feina a cuasa de la pandèmia?
L'horari ha sigut modificat, conduïm tres dies a la setmana i tres confinats a casa, s'han reduït les línies i el servei, que s'ha quedat en menys del 50%. Fa dues setmanes, no recordo ben bé les dades perquè porto un batibull al cap que no sé quin dia som, circulaven un cotxe a la línia 1 i un altre a l'L2, l'L3 i l'elèctrica no sortien. Ara, torna a sortir l'L3.

Quines mesures s'han pres per a poder conduir amb seguretat?
Des del primer dia se'ns van donar guants, mascaretes, alcohol i gel desinfectant. A darrere del conductor, després de la primera fila de seients, es va posar una mampara i uns cordons perquè no pogués passar la gent. S'entra i se surt per la porta de darrere, tenim l'espai de davant ben espaiat i el contacte amb la gent és zero. El servei és gratuït, per la qual cosa tampoc hi ha contacte amb monedes ni bitllets. Tot i això, tens una mica d'angoixa i por perquè, per molta seguretat que ens hagin donat, on estem, no és hermètic.

Com és ara la relació amb els usuaris?
Com que la gent està confinada, no surt, però sí que he notat que qui puja no és l'usuari habitual, s'han assabentat que és gratuït i el fan servir. Fa gràcia que, abans, la gent intentava passar desapercebuda per no pagar i ara tothom pregunta com ho ha de fer. La situació és estranya perquè en general, no hi ha tracte amb la gent però a vegades fins i tot agraeixo no haver de xerrar perquè no tinc tantes distraccions, i com el trànsit també ha baixat, la feina és molt més tranquil·la.

I amb els companys?
Ha canviat molt. Sempre fèiem un cafè o una petita conversa quan coincidíem a l'hora d'entrar o sortir i ara hem de mantenir la distància i, ostres!, a mi em costa més explicar qualsevol cosa, és molt fred i no estem acostumats. Tothom marxa de seguida, suposo que és la psicosi. Sí que trobo a faltar fer el cafè abans o després, xerrar, què tal la vida, anècdotes de la feina...

A més de fer la feina «més tranquil·la», quin altre aspecte positiu treu d'aquesta situació?
Amb el tema d'horaris també hem guanyat molt, perquè el fet de no gestionar les entrades i sortides dels usuaris, ha fet que el servei vagi molt més relaxat i el conductor, també.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook