Enric Expósito (Caniles, 1978) és taxista a Figueres i és dels que ha decidit continuar prestant el servei tot i la incertesa de saber «com acabarà tot» a causa del coronavirus.

Quin impacte ha tingut aquesta situació en la vostra feina?

Ens vam trobar, de cop, tot aturat: sense trens que arriben, gent que no es mou... Ens vam informar a través dels sindicats i autoritats què podíem fer i ens van dir que havíem de fer uns serveis mínims. L'única possibilitat que teníem era fer tancament d'activitat, però no ho vam veure viable, així que cadascú va a treballar l'horari que vol. Amb el sistema mòbil que tenim, anem mirant que la parada no quedi buida. Hi ha companys que s'ho prenen com unes vacances, jo només hi vaig al matí. Tema horari fas més hores, tot i haver-hi menys feina, perquè intentes recuperar. Si estàs quatre o cinc hores el primer a la parada, et sap greu marxar perquè no saps quan arribarà algú i dius: «M'espero una mica» i això potser són cinc hores més. Abans, si veia que eren les 12 i que tenia dos o tres companys davant, marxava. La feina ens ha baixat molt, un 90%, i per això no hi anem tots.

Com ha canviat el servei?

Tota la gent gran que anava a la perruqueria, els turistes al Museu Dalí, la gent que arribava en tren, qui anava a l'aeroport de Barcelona? ara no hi són. Ara és un servei de necessitat pur i dur, per a la gent gran o qui no té vehicle propi: qui ha d'anar a l'hospital, qui fa una compra massa gran i no pot carregar-la... O també algun estranger que està tornant a casa i quan arriba a Figueres veu que per arribar a Perpinyà no hi ha transport, però això és el mínim.

Quines mesures de protecció heu pres?

Ens obliguen a portar una persona, que creiem que s'hauria de revisar una mica perquè ho veiem una mica absurd que una família que estan tot el dia junts, s'hagin de separar i pagar el doble. Per la nostra part, no ha sigut obligació, hem fet una mampara de metacrilat als seients del darrere i cada vegada que baixa un client tothom desinfecta el cotxe. Portem mascareta i guants, i intentem no tocar res dels clients, a excepció d'alguna persona gran que no pugui agafar la maleta. També demanem a tothom si pot pagar amb targeta.

Les converses al taxi continuen existint?

Es continua xerrant, no he notat que siguin més distants per la mampara, però sí que el virus és el monotema. Abans al taxi cadascú portava la seva conversa i ara tothom parla del mateix, a més, coincideixen que no acabarà bé. Tothom veu que es necessita una injecció econòmica forta i no s'està fent.

Es pot treure alguna cosa positiva?

En un principi tenia moltes esperances que això ens canviés com a societat, però segons passen els dies veig que estan prioritzant l'economia a les vides humanes. L'únic positiu és que no hauria imaginat mai que la gent pogués fer el que fa, des del meu punt de vista hem sigut molt civilitzats. Estic molt al carrer i mai m'hauria cregut que Figueres estaria així, encara que vegis les a xarxes socials que es queixen que la gent surt, la realitat és que hi ha molt poca gent a Figueres i voltants.