De la seva àvia Fanny, li ve l'amor per Cadaqués i a la vida senzilla, i de la seva mare Angelona, l'estima per l'art. L'Esther Escudero López (Barcelona, 1981) pot dir que porta la passió per les «coses boniques» als gens. Amb aquest ADN es va decidir llençar a un ambiciós projecte personal amb la seva mare, crear la seva pròpia botiga: Sa Botigueta. El 2008, un local d'un familiar a Cadaqués es queda lliure i sorgeix l'oportunitat de tirar endavant una idea que «rondava pel cap de les dues feia temps».

En aquell moment, ella treballava en un estudi de disseny a Figueres, com a interiorista, i la seva mare, com a mestra en una escola d'art. «La gràcia és que pel fet de no dependre les dues econòmicament d'això, era un més a més i anàvem a poc a poc», explica Escudero. L'època de crisi econòmica, però, no acompanyava, i l'estudi en el qual treballava va tancar. Per contra, Sa Botigueta «anava agafant més força i jo disfrutant-ho més», recorda. En aquell moment decideix implicar-se més en la botiga combinant-ho com a autònoma amb treballs d'interiorista, fins que «ara ja fa dos o tres anys que no faig res d'interiorista».

Set anys després neix una segona botiga de l'Esther i la seva mare a la comarca, Roses té, des del 2015, una Sa Botigueta. A ella li agrada definir l'empresa familiar com una «botiga de coses boniques amb un rerefons» i és que, tal com explica, totes les empreses amb les quals treballa tenen un tret característic. A més, amb el temps han creat la seva marca pròpia «amb els detalls molt cuidats», fent present la importància del treball manual, que sempre els hi ha agradat. L'Esther viu amb molta passió l'ofici adquirit amb els anys i li encanta parlar del que ha creat amb la seva mare. És una part tan important de la seva vida que ha evolucionat amb ella. «Quan vaig començar, érem jo i la meva mare i ara jo també soc mare de dues nenes». Aquest canvi vital és un dels factors que ha fet ampliar, «sense voler», els productes de la botiga, on ara es poden trobar joguines i productes per als petits, «han entrat productes infantils com a la meva vida».

Evolució

L'Esther és una ferma defensora de l'era digital i dels recursos que donen les noves tecnologies. Recorda com seguia blogs i Fotolog als orígens del seu negoci i com avui Instagram és «la meva font d'inspiració». Per això intenta sempre estar al dia i «des de fa set o vuit anys» té un usuari «on soc molt activa» (@sabotigueta), en el qual combina publicacions de promoció dels seus productes amb consells i reflexions pròpies. «Ara m'he obert Tik Tok i no sé com enfocar-ho, però bé, ja hi soc», diu entre rialles.

Amb aquesta mentalitat va decidir ampliar les fronteres virtuals del seu negoci i, des de Roses i amb l'impuls professional del seu marit -«treballa en una empresa de pàgines web» -, porta la venda online dels seus productes, «és exactament igual que la de Cadaqués, però s'ha convertit en el nucli de www.sabotigueta.cat».

Crisis

Per una altra banda, també forma part activament de l'Associació d'empresaris Roses-Cap de Creus i, concretament, de la taula de treball de comerç. Des de l'entitat, ella ha ofert la seva experiència de la venda online als seus companys per intentar aconseguir alguns ingressos en aquesta etapa d'estat d'alarma. A Sa Botigueta, van mantenir les vendes online tancades fins a la setmana passada on, amb més precaucions de les obligades, han reprès les comandes.

El fet que Sa Botigueta nasqués en plena crisi del 2008 no és un aspecte que tranquil·litzi la seva propietària. «Obrir-ho en ple 2008 va suposar que l'any següent els números van ser millors que l'anterior, però no vaig més tranquil·la, ara», afirma. Així i tot confia que aquesta crisi del coronavirus ens doni alguna lliçó i no hagi de trobar a faltar el turisme estranger per a sortir-se'n «m'agradaria pensar que aquesta crisi col·locarà les coses al seu lloc. Ara que la gent està veient els seus pobles amb les persianes baixades, potser fa reflexionar sobre el consum local». Amb aquest escenari, plantejar el futur és complicat, «moltes vegades he parlat amb la meva mare, que créixer no és tan important».

L'Esther es conforma a sobreviure aquesta crisi amb les dues botigues i no vol ser més ambiciosa, «no vull deixar de perdre la part més personal, si créixer és perdre això, no m'interessa, i crec que consolidar el que tinc per guanyar qualitat de vida, també és créixer».