Va estar, durant vint anys, vinculat a la política municipal de la Jonquera -també fou president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà-, mentre que, actualment, Jordi Cabezas i Llobet (Cantallops, 1947) presideix el Casal de l'Avi jonquerenc, una entitat amb més de cinc-cents socis. Cabezas va rellevar, a principis d'aquest any -el passat gener-, Jaume Mach, qui havia encadenat dotze anys al capdavant de la Junta Directiva del casal de la gent gran.

«Sempre m'ha agradat col·laborar i, ara, he continuat amb aquesta línia», sosté Cabezas, que té 73 anys, i veu una oportunitat més per desenvolupar aquesta nova tasca. La majoria dels socis d'aquesta entitat són del mateix municipi jonquerenc (en concret, 350), però n'hi ha d'altres que provenen de pobles del voltant, com Agullana, Cantallops i Capmany, que no disposen de casal i es desplacen fins més amunt.

«La Generalitat, a través del Departament de Justícia, ens ha autoritzat, fa pocs dies, a poder actuar com a nova junta», explica Cabezas, lamentant que, a causa del coronavirus, hagin hagut d'anul·lar viatges i excursions previstos per aquest mes d'abril, de manera que, «passat l'estiu, es reprendran les coses, perquè en els mesos centrals de l'any es deixen de fer activitats entre els socis del Casal».

L'objectiu és continuar amb les activitats programades, entre les quals, una excursió mensual i un viatge de tres o sis dies, que es reserven per als mesos de maig i setembre. Al Casal, hi ha un grup de socis, anomenat +60, que realitza treballs de manualitats, i contribueix a dinamitzar aquesta entitat a favor dels veïns i veïnes de més edat del municipi fronterer.

Els actuals responsables del Casal jonquerenc volen fer, de nou, unes sortides amb més llibertat, que transcorrerien pels estanys del municipi o bé a Cantallops. Cabezas també parla de sortides a la tarda amb activitats culturals per a realitzar. «Sempre hi ha idees per fer coses noves», concreta el president, per incrementar les activitats futuribles.

El Casal de la Gent Gran de la Jonquera disposa de dues seus: una és a sobre de la Societat Unió Jonquerenca, mentre que, l'altra és a l'edifici de Can Laporta, on es troba la secretaria general per fer-hi la gestió administrativa. «Fem dos dinars col·lectius al llarg de l'any, al restaurant Can Pau de Cantallops», continua explicant Jordi Cabezas, que compta amb una junta on hi ha catorze persones.

Implicat

«Sempre dic que formar part d'un ajuntament i, també, del Consell Comarcal, per a mi, que no tinc estudis universitaris, ha estat com tenir dos o tres màsters», deia Cabezas, a aquest setmanari, l'any 2011, poc abans de posar punt final a la seva carrera política. Per a ell, «per ser alcalde, no s'estudia; has de ser una persona molt oberta, dialogant, amb unes idees clares en tots els nivells».

De jove, Jordi Cabezas havia començat participant en les activitats culturals del Centre Excursionista Jonquerenc (CEJ), on va trobar una bona manera de relacionar-se amb la gent del seu entorn més immediat. L'any 1962, Cabezas va passar a residir a la Jonquera, en casar-se. Des del moment en què va iniciar la seva carrera política, va dur a terme un munt de contactes, però sense perdre la vinculació amb la riquesa que l'envoltava.

«A la Jonquera, cal molt de diàleg i bones relacions tant amb els ajuntaments de la Catalunya Nord com amb els de l'Empordà», manifestava poc abans de deixar la vara d'alcalde, fa gairebé una dècada. En plegar de l'Ajuntament de la Jonquera, Cabezas va ser membre del Consell de la Gent Gran de Catalunya, motiu pel qual, ara, es pot dir que ha gaudit de més motivació per engegar aquest nou pla per entusiasmar els veïns i les veïnes de més edat de la vila transfronterera.

«Ara, tenim la immigració nova, que són els sud-americans i marroquins, però s'han integrat molt els d'altres llocs de l'estat, mentre que els francesos s'afegeixen al grup», assegura el nou president del Casal de l'Avi. Aquesta serà una nova etapa al capdavant d'un municipi, que el mateix Jordi Cabezas es coneix a la perfecció pels anys en què ha estat vinculat al teixit polític i associatiu del municipi fronterer.