07 de abril de 2020
07.04.2020
L'Empordà
Darnius

«La societat La Concòrdia és de tothom, pensi com pensi»

Natural de la Vajol (1956), Joan Pineda combina la feina amb la presidència de la Societat de Darnius, municipi on resideix

06.04.2020 | 19:29
«La societat La Concòrdia és de tothom, pensi com pensi»

La creació de societats de beneficència era un fenomen social ben palès a moltes poblacions de l'Alt Empordà, a partir de la segona meitat del segle XIX. Amb el temps, també, van esdevenir centres de reunió local i promotores de múltiples activitats lúdiques i culturals. La Societat La Concòrdia de Darnius va ser fundada l'any 1850 i, a principis del segle XX, es van iniciar les obres del local social, que es troba situat a la plaça Major del municipi, sent un edifici inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En sortia, d'allà, un edifici d'una sola nau a doble alçada, de planta rectangular i notables dimensions. La tipologia arquitectònica adoptada per Josep Azemar i Pont, l'any 1910, també es troba en edificis similars construïts per ell, com les societats de Maçanet de Cabrenys i, sobretot, d'Agullana.

La junta que gestionava la Societat darniuenca, que presidia Jaume Madern, va dimitir a finals de l'any passat, i Emili Llosa va agafar el càrrec de president, però va plegar poc després. Ràpidament, un grup de socis va crear una nova junta amb setze persones (entre majors d'edat i menors), sota la presidència de Joan Pineda i Llaona. «Som una junta amb gent de totes les franges d'edat», remarca Pineda, que compta, també, amb Joan Llauró, que exerceix de vicepresident, i Mercè Gibrat, com a secretària, entre altres càrrecs amb responsabilitat.

Pineda explica que «la Societat estava una mica abandonada» i van començar per renovar els llogaters del bar, que ara es troba tancat per qüestions de salut pública, a causa del coronavirus. «Tothom té moltes ganes de treballar», remarca el màxim dirigent de l'entitat darniuenca, el qual confia que se superi l'epidèmia del coronavirus i puguin tornar a realitzar activitats com de costum. Per aquest mes d'abril, tenien programada, seguint la tradició, la fira del brunyol i la festa de Pasqua, que no es podran celebrar.

El missatge inicial que llança Pineda, davant d'aquest canvi de la situació general, és que «aquesta és una Societat de tothom, pensi com pensi, i volem canviar la dinàmica», referint-se al que veien en anys anteriors en juntes passades. Es pretén treure la imatge de la Societat en el sentit que «estava deixada de la mà de Déu, sense fer-se res, i els socis tenien la idea que no servia per a res».

Dinamització

Ara, volen canviar aquesta dinàmica, dinamitzant la històrica entitat, fent, cada mes, alguna cosa. «Es tracta d'ensenyar coneixements a la gent gran, com ara informàtica o el funcionament del telèfon mòbil, perquè, amb paciència, s'aprèn tot», explica Joan Pineda, que afegeix, amb sinceritat, que estan notant molt que hi ha gent del municipi que es vol fer soci de La Concòrdia darniuenca.

«Volem dinamitzar la sala, perquè ha de venir-hi tothom, aquí, i també fer coses noves», manifesta Pineda, avançant que alguna d'aquestes coses de nou format podrien ser cursets per aprendre a cosir o bé a cuinar.

També tenen previst, en vista al mes de maig, si la situació general ha millorat, realitzar una sortida a la presa per veure-la d'una altra manera i per a aixecar curiositat de la gent de l'entorn.

«La nostra intenció és organitzar sortides a l'exterior, perquè la gent vegi coses cada mes o mes i mig, fent activitats», assegura Pineda, mentre informa que ell no forma part d'una junta presidencialista, «ni de bon tros», argumenta. Tindran de temps fins a l'any 2023 per desenvolupar aquestes idees amb tota la dedicació que sigui possible de tots els membres de la junta de la Societat darniuenca.

L'arquitectura de la sala La Concòrdia està caracteritzada per una estructura molt elemental, circumstància que no intenta dissimular en el vessant decoratiu. Per contra, aquest és el resultat d'una sòbria i calculada utilització de diferents materials. Així, el maó vist li serveix per subratllar les portes i finestres, gràcies a la seva aplicació en els brancats i llindes. Per altra banda, notem l'ús moderat de la ceràmica. Cal considerar aquesta arquitectura dins del moviment modernista, encara que resulta en tota la construcció la insinuació de trets noucentistes (sobrietat, rebuig de línia corba i calculada utilització dels materials).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació