L'estat d'alarma porta a situacions rocambolesques en tots els àmbits. El confinament i l'aturada de tota activitat genera situacions mai viscudes, però hi ha casos que superen la mitjana. És el cas de la Cristina Salad, de Canet de Mar (Maresme), que el 20 de març va complir el somni de ser mare.

No canviaria l'experiència "per res", però fa una setmana que se sent vivint "una pel·lícula de ciència ficció". És mare soltera, el part se li va avançar cinc setmanes per una preclàmpsia, no ha tingut acompanyant a l'hospital perquè la seva mare té 69 anys i és població de risc pel coronavirus i, una setmana després, encara no s'ha pogut desempallegar de la mascareta per estar amb la petita Amélia: "Vull poder fer-li un petó sense mascareta".

"És la situació més rocambolesca que m'hagués pogut imaginar". Una setmana després de donar a llum, Cristina Salad explica com ha estat viure un part farcit de complicacions, mèdiques i personals, en plena crisi sanitària pel coronavirus. "La situació és del tot esbojarrada", assegura.

La primera complicació va arribar quan cinc setmanes i mitja abans de la data prevista, el naixement de la seva filla es precipita per la complicació d'una preclàmpsia -un trastorn de l'embaràs per hipertensió. Amb el temps just d'avisar a la seva mare, l'equip mèdic que porta el cas de Salad li practica una cessaria d'urgència per no posar en risc la vida de la nena.

"La situació és demencial. De cop estàs sola, acabada de parir, en un hospital en plena pandèmia, sense tenir un acompanyant ni poder rebre visites", explica. A més, Salad no va poder veure la filla fins 48 hores després del part. Totes dues s'havien de recuperar en unitats independents i no es retroben fins que la mare surt de l'UCI i se li assigna una habitació.

Salad explica que tot el que sap de la seva filla els dos primers dies de vida és "per les fotos que les infermeres de neonats envien per whatsapp". A partir del tercer dia la situació fa un tomb i mare i filla poden estar juntes pràcticament totes les hores. "Només pujava a l'habitació per rebre les visites del metge, prendre'm la medicació o per dinar", explica la mare.

És en aquest punt, quan comença a moure's per l'hospital, quan pren consciència de la situació sanitària global que l'envolta. "La situació és molt complicada, hi ha cartells que identifiquen els ascensors que estan 'nets' o 'bruts' de covid-19, tothom es mou amb mascareta, a l'hospital no hi entra pràcticament ningú i l'accés a neonats és especialment sensible".

Tot i que la seva filla no té cap problema afegit a la prematuritat i només ha de guanyar pes per poder rebre l'alta, a les incubadores hi ha també altres nens que necessiten moltes més cures. "No es plantejable posar en perill la vida de ningú i menys d'una criatura", explica sobre les restriccions: "No entendria que fos d'una altra manera".

Passats els primers cinc dies, Salad rep l'alta hospitalària, però la nena encara s'hi ha de quedar alguns dies més. Viuen a Canet de Mar, l'hospital és a Barcelona i el tancament dels allotjaments turístics fa inviable que la mare es pugui quedar en un hotel a prop de l'hospital. Ara te per davant un quants dies de molts quilòmetres per poder estar amb la seva filla.

Per quan totes dues puguin tornar per fi a casa, Salad prepara un aprovisionament important de llet i bolquers. És conscient que l'estat d'alarma continuarà vigent quan això passi i no podrà abandonar casa seva durant molts dies. "Hauré de fer una previsió de coses imprescindibles perquè la nena pugui estar alimentada i neta", assegura

Mentre no hi hagi una nova ordre de les autoritats sanitàries tocarà "confinament i aïllament total", un escenari que Salad espera que no la condicioni en excés i serveixi perquè mare i filla es puguin "adaptar" l'una a l'altra i es puguin omplir de petons, ara ja, sense cap mascareta que les separi.