Un bon de fisioterapeuta no té l'obligació de conèixer de primera mà l'esport que practiquen els jugadors que tracta, ara bé, si el coneix, la feina adquireix un valor afegit perquè l'aprenentatge és doble. Aquest és el cas de Sergi Juanola (Llançà, 1994), fisioterapeuta del Bàsquet Girona des d'aquesta temporada. Després de ser entrenador de les categories inferiors durant quatre temporades, i de formar-se en els graus de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (2016) i Fisioteràpia (2019) a la Universitat de Girona, el club, liderat per Marc Gasol, va decidir comptar amb ell per ser el fisioterapeuta. «Era un repte per mi, ja que després d'acabar la carrera em posava al capdavant d'una de les parts més importants d'un club amb dinàmica professional (LEB Plata). Val a dir que vaig cursar les pràctiques curriculars al club i, per tant, ja sabia més o menys la feina que havia de ser. Estic molt content», explica el llançanenc, que viu a Girona.
La seva feina, doncs, és tractar i fer el seguiment dels jugadors del primer equip. «Abans i després de cada entrenament (que n'hi ha quasi cada dia) o partit, tracto els jugadors que faci falta perquè puguin rendir bé, normalment solen ser contusions i algun esquinç, generalment de turmell», explica Juanola. Que afegeix: «Per sort no hem tingut cap lesió greu, toquem ferro». A més, cada dimarts i dijous a la tarda, els jugadors de la base del club que ho necessitin poden rebre els serveis de Juanola, que sempre té el suport del metge del club, el Dr. Sitjà.
Com que el primer equip milita a una categoria d'àmbit estatal, Juanola ha de fer moltes hores, ja que els viatges quasi sempre són amb autocar. De fet, el cap de setmana passat van començar la segona fase de la lliga, on s'hauran d'enfrontar amb equips de Santander, Múrcia, Algesires, Menorca, Zamora o Ponferrada. «Per exemple, divendres passat, vam entrenar al matí, vam dinar de camí a Santander, vam sopar i descansar allà, vam entrenar l'endemà al matí, vam jugar a la tarda i després del partit vam tornar a agafar el bus per ser a Girona diumenge a primera hora del matí», assegura. Tot i ser una categoria professional, les hores dedicades als desplaçaments són moltes... «I això també passa en equips de categories superiors, també a l'ACB», comenta l'exjugador de Grifeu i Adepaf.
Alerta amb el Frenadol
Una de les sorpreses que ha tingut Juanola ha estat la importància que se li ha de donar al dopatge. «No hem tingut cap control encara, però sí que hem de controlar quins medicaments o suplements alimentaris prenen els jugadors. Per exemple, el típic Frenadol, que ens podríem prendre per un refredat, donaria positiu en un control antidopatge», puntualitza.
El que no ha sorprès Juanola és la quantitat de bàsquet que viu, perquè conviu amb l'equip les dues hores diàries d'entrenament, els partits, les xerrades, els vídeos i tot el que envolta el grup, motiu pel qual també està aprenent molt de bàsquet. «La feina em permet compaginar la meva formació amb la meva gran passió, el bàsquet, i n'estic aprenent molt», comenta. I és que «estic molt content i a gust amb el grup i els jugadors, i malgrat que he de ser el fisioterapeuta, quan em demanen opinió de bàsquet, la dono més que encantat».
Centrant-nos amb el bàsquet, l'equip ha quedat segon de la primera fase. «Estem a dalt perquè ens ho mereixem i intentarem seguir així per veure on som a final de temporada. És clar que Marc Gasol vol tornar l'equip a l'ACB, però penso que hem de fer les coses a poc a poc i hem d'assentar uns bons fonaments. És difícil arribar-hi, però un cop hi ets, t'has de mantenir!», afirma.
I pel que fa a la base, on tenen sis equips, «la feina que fem també és molt bona. De fet, aquesta temporada és la primera que es compleix el cicle, és a dir, la primera generació que va venir a infantil de primer any, ara són júnior de segon any. I els resultats són visibles, ja que tres jugadors del júnior -entre ells el vilamallenc Ferran Díaz- venen amb nosaltres, i s'ha demostrat que poden jugar. Per tant, la diferència amb el primer equip no és tanta com sembla», diu.
Tornant a la normalitat
El club gironí és un dels usuaris de Fontajau, pavelló que va quedar inundat fa unes setmanes. «Ens va afectar bastant, ja que ens vam quedar sense moltes de les comoditats amb què comptàvem. Ara bé, dintre de tot ho hem pogut trampejar, gràcies a l'ajuda de l'Ajuntament de Girona i els diferents clubs implicats. Un cop tenim el parquet i podem jugar, de mica en mica anem recuperant el gimnàs, l'oficina, els vestidors...», conclou Sergi Juanola.
