Empaitant la pilota, Sergi Barco Solés (31/05/1995) va començar la seva formació en el món del futbol al club del seu poble, Peralada, on va destacar prou perquè el Girona s'interessés per incorporar-lo a la seva base. Va completar la seva etapa al filial de Montilivi per tornar a Peralada -en qualitat de cedit- en el llavors equip dirigit per Nacho Castro a Tercera Divisió. Poc després, el peraladenc va incorporar-se al filial del Llagostera abans de passar pel Banyoles de Toni Sánchez o La Jonquera de Jordi Boix.

Després d'una trajectòria, per què no, envejable en el futbol gironí, Sergi Barco torna a l'Alt Empordà tot empaitant el futbol per ser coordinador de futbol 7 xampanyer i jugador del C.E. Llançà a Segona Catalana. «A casa meva sempre ens ha agradat el futbol i, des de sempre, he anat darrera la pilota. Vam començar la meva germana i jo des de ben petits al Peralada i encara juguem els dos», explica sobre els seus inicis en el món de l'esport de la mà de la seva germana, Helena Barco, que juga actualment al filial del F.C. Barcelona. En paral·lel al seu camí com a futbolista, el peraladenc va estudiar el Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE) a l'EUSES, on està acabant el Grau en Fisioteràpia: «Sempre m'ha agradat l'esport i la universitat ens dona moltes facilitats per combinar aquestes dues carreres».Un entrenador «de casa»

Quan Sergi Barco va començar la seva etapa formativa, el Peralada comptava amb dues figures destacades del panorama gironí com a tècnics de la base, un mirall a tenir en compte per començar a veure el futbol des de la perspectiva que només la banqueta pot donar. «En aquella època, m'agradava veure els entrenaments d'en Rodri i Raül Agné. Sempre m'ha interessat aprendre sobre futbol i, sobretot, de gent que en sap tant», explica Barco sobre el seu interès per entrenar, una etapa que va obrir com a segon a la Unió Esportiva Llagostera de la mà d'un altre nom propi del futbol gironí: Berto Lladó. «A Llagostera, em va trucar per ajudar-lo amb l'Infantil. Amb en Berto vaig passar dos anys com a segon entrenador i preparador físic, vam aconseguir l'ascens des de Preferent a Divisió d'Honor. En tinc molt bon record del temps que vaig passar allà».

Després d'aquesta primera experiència, passant una temporada com a tècnic al futbol base del Vilamalla, Barco va rebre la proposta de tornar a Peralada, ara com a entrenador de l'Aleví A a Preferent i coordinador del futbol base després de la regeneració del club per la ruptura de l'acord de filiació amb el Girona. «Em va trucar en Borja García per entrenar i va sortir la proposta de coordinar el futbol 7. Quan vaig arribar, la base estava en un moment crític, ningú sabia què passaria al mes de juny. Vam intentar mantenir el màxim de gent possible i que servís com a punt de partida per créixer», explica el peraladenc, satisfet de superar la incertesa dels canvis a l'estiu per encarar una temporada que valora molt positivament fins ara: «Hem aconseguit un grup humà increïble. No només jugadors, sinó també els entrenadors del club. Formen un molt bon ambient per crear un estil de joc atractiu i fer gaudir i progressar els jugadors. Estem molt satisfets».Una pinya en una lliga ingrata

El peraladenc és jugador del Llançà a Segona Catalana, una categoria força «ingrata» on el conjunt costaner no acaba de trobar la tecla. «L'equip té la qualitat suficient per estar a la categoria, competim, però si veus la classificació, t'emportes una impressió molt diferent», comenta Sergi Barco sobre la dinàmica de l'equip, actual cuer de la categoria, tot i la bona proposta de joc dels homes d'Enric Giménez. I és que la falta d'experiència a Segona és un hàndicap important pels costaners que tenen la salvació lluny del seu abast, de moment. «El nostre objectiu en aquesta segona volta és guanyar el màxim de partits possibles, fer bon futbol i que els aficionats que tenim estiguin orgullosos del seu equip», una plantilla amb jugadors majoritàriament del municipi on Barco ha trobat una «pinya» i familiaritat que compensen els resultats adversos.