11 de febrer de 2020
11.02.2020
Llers

Anna Ferrusola: «L'esport t'aporta una llista enorme de beneficis, també ètics i filosòfics»

Al setembre farà cinc anys que és fora de Catalunya, enyora molt l'Empordà, però sap que l'experiència ha fet que es conegui més

10.02.2020 | 19:53
Anna Ferrusola

Bàsquet, rugbi, natació i trial són els esports que ha practicat Anna Ferrusola Pastrana (Vilafranca del Penedès, 1993) al llarg de la seva vida. Tot i néixer en terres tarragonines, de seguida va venir a viure a l'Alt Empordà –del qual n'està plenament enamorada–, primer a Figueres i després a Llers. Ara, però, només veu el seu Empordà cada dos o tres mesos, ja que està cursant el tercer i últim curs d'un doctorat a la Universitat de Kent (GB), ciutat on també viu. «Estudio el Parkinson i com utilitzar exercici i activitat física com a 'medicina' per a modificar i endarrerir la progressió d'aquesta malaltia», explica la llersenca. Abans, Ferrusola va estudiar el grau en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona i després va cursar un Master by Reserarch (MRes) en Sport and Exercise Physiology a Bangor Universiy, al nord de Gal·les, on va viure uns anys.

La vida de Ferrusola va lligada, de manera implícita, a l'esport, ja que el practica i l'utilitza com a eina d'estudi. El practica perquè actualment juga a rugbi amb les Medway Ladies a l'equip Medway RFC. Un esport que està molt més arrelat al Regne Unit que a Catalunya, fet, però, que «està canviant moltíssim, ja que cada cop hi ha més clubs de rugbi, i més mainada que comença a jugar-hi de petits i no només a edat universitària, que seria el meu cas». De fet, Anna Ferrusola reconeix que «estic al dia del rugbi de l'Empordà i sempre que vinc i coincideix, vaig a entrenar amb l'Empuriabrava: si visqués més a prop, voldria estar-hi al 100%».

Amb la periodicitat de cada dos o tres mesos que ve a la comarca, una altra cosa que fa és pujar a la moto per fer trial, una de les seves grans passions. «És un esport preciós i molt i molt complicat, que a Gal·les sí que podia practicar, però actualment no. Quan vinc surto amb el meu pare i amb el grup dels Kabirols», comenta. Una de les característiques que més li agraden del rugbi a Ferrusola és la germanor que es respira entre tots els jugadors malgrat que els contactes són molt físics i intensos. I precisament germanor podria ser un dels molts adjectius per definir la seva tasca, que en la seva mesura, vol millorar la nostra societat.

Oficialment és una estudiant de doctorat amb el suport d'una beca. Però realment és una investigadora GTA (Graduate Teaching Assistant) que també imparteix classes i seminaris de diferents assignatures, principalment sobre com prescriure exercici com a medicina per diferents malalties (ictus, hipertensió, obesitat, artritis, osteoporosi, Parkinson, etc.). A més, en un dels estudis del doctorat fa un seguiment longitudinal d'un grup de malalts de Parkinson amb qui cada dimarts a la nit fan una classe multimodal amb exercicis específicament dissenyats per millorar els símptomes principals d'aquesta malaltia (rigidesa, lentitud de moviments, problemes de coordinació i equilibri, inestabilitat postural, discinèsies...). I si no fos prou, «cada quatre mesos els avaluo i els faig completar una sèrie de testos físics i cognitius, i també prenc mostres de sang i saliva on analitzo molècules amb efectes neuroprotectors, per estudiar si amb l'exercici podem incrementar-ne els nivells per protegir les neurones que progressivament es van perdent en aquesta malaltia que ara per ara no té cura», explica. I per reblar el clau, també fa altres estudis relacionats amb el Parkinson, i com a extra del doctorat treballa amb persones que han tingut embòlies i ictus fent-los rehabilitació i readaptació física, un dia a la setmana.

Futur incert

Aquest setembre ja farà cinc anys que Ferrusola va marxar pel projecte final de carrera lluny de Catalunya. Després del màster i un cop hagi acabat el doctorat, «tot el que sigui parlar del futur em fa saltar de la cadira, cosa que a la vegada és excitant. Penso molt a tornar, ja que el motiu pel qual vaig anar-me'n van ser les opcions acadèmiques i laborals que aquí no havia trobat i l'enfocament que allà hi donaven. Un cop acabi, mai se sap on sortiran noves oportunitats. Però no descarto pas tornar», assegura.

Ferrsusola no sap on la portarà el futur, però de ben segur que allà on vagi s'endurà algun esport. En aquest sentit, l'esport va més enllà d'uns hàbits saludables, i ho explica: «A part que l'esport és la millor teràpia que li podem donar al cos i a la ment per mantenir-los saludables i induir una sèrie de reaccions que són profundament beneficioses, penso que l'esport t'acaba definint com a persona. Sigui la modalitat que sigui, tant si és un esport individual com d'equip, trobo que et pot aportar una llista enorme de beneficis no només físics, sinó també ètics i filosòfics. A més, poder recórrer a l'esport per desconnectar i fer el que més t'agrada, ho trobo una gran manera de canalitzar energia i sentir-te lliure. I per últim, però no menys important, gràcies a l'esport he pogut conèixer gent meravellosa de qui he après barbaritats, m'ha portat a llocs que mai hauria imaginat, i m'he pogut conèixer millor a mi, els meus límits i també saber fins on m'agradaria poder arribar algun dia».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook