Va començar de zero. Una màquina de tatuar, una llitera, un local i moltes ganes de fer art sobre les pells. Després de deu anys de trajectòria professional, avui dia Cristina Marín, la Blonde, és una de les tatuadores amb una llista d'espera més llarga de la comarca.
Els inicis de Marín en el món laboral van ser radicalment diferents de la seva ocupació actual. Es dedicava a la prevenció de riscos laborals. Els caps de setmana i les hores mortes les invertia a fer aerografia en una planxisteria de Banyoles on pintava cascs, motos o cotxes. L'afició per l'art li venia de petita, quan es passava hores dibuixant. Tot i això, quan la seva mare va decidir apuntar-la a classes, ella va voler deixar-ho de seguida. «El que jo volia era pintar parets», explica.
Atreta pel món urbà que havia descobert amb l'aerografia, un dia va acabar a Montmeló, en una concentració de tunning. Mentre estava fent un grafit a les parets, uns nois del País Basc se li van acostar per preguntar-li si es dedicava al món del tattoo. I aquesta va ser l'espurna del canvi. Cada vegada més interessada en aquest món, Marín va acceptar la proposta dels seus companys bascos de visitar-los al seu estudi. L'estada temporal que hi va fer, li va servir per descobrir aquest món que la fascinava i inquietava a parts iguals. Després d'un temps allà, i en veure que només es dedicava a fer esterilitzacions i soldar agulles, va decidir que era el moment de formar-se, i encaminar la seva trajectòria professional cap a aquesta direcció.
En aquest punt va ser quan va decidir treure's el curs de Tècnic en Higiènic Sanitari, l'única formació requerida per exercir. A banda d'aquesta titulació, Marín va seguir formant-se amb un curs en acadèmia per a tatuadors, i des dels inicis no ha deixat d'assistir a seminaris nacionals de grans artistes. A més d'aprendre, aquests esdeveniments també li serveixen per acostar-se als seus referents com ara Víctor Chil, que és el seu top.
Després de fer de tatuadora a Castelló d'Empúries, amb només 23 anys, va decidir apostar per ella mateixa i obrir el seu negoci de tatuatges i pírcings al carrer Sant Pau de Figueres. «Per sort ja tenia molt de material com ara màquines de tatuar i lliteres», diu, matisant que «en aquest procés, el suport de la família va ser decisiu, ja que eren els únics que m'animaven a seguir endavant». Des del principi va decidir que ho tiraria endavant ella sola, i que tatuaria tots els estils possibles. Tot i això, reconeix que les seves especialitats són els tattoos
Donar-se a conèixer va ser la part més complicada de l'arrencada. A l'inici, li va costar un temps crear xarxa de contactes i clientela de confiança. El seu entorn, el sistema de boca-orella i les xarxes socials van ser decisives en aquest procés. A poc a poc, el negoci va anar creixent fins al punt en què està ara, que té una llista d'espera de més de sis mesos.
Ressò internacional
A més de la feina al seu estudi, fa un temps que Marín viatja a l'estranger per participar en esdeveniments del sector. El mes de març passat, per exemple, va ser la convidada especial d'una convenció de Chicago on hi havia més de 900 tatuadors. «És curiós, bonic i emocionant veure com reconeixen la teva feina des de fora», apunta amb orgull.
«Amb el temps he guanyat en experiència», diu. A l'hora de tatuar els seus clients, Marín explica que és inevitable no crear una relació estreta amb ells. Les persones que es tatuen amb ella s'hi passen força hores, i sense voler-ho acaben generant un fort vincle. «Hi ha gent que ve un cop cada mes. Els faig sentir còmodes, es genera complicitat, i al final acaben formant part de la meva vida personal», apunta.
En preguntar-li per històries peculiars que li han passat a la feina, té clar la que l'ha marcada més. L'Òscar era un nen amb càncer que va rebre una cama ortopèdica gràcies a Maverick Viñales. Abans de morir, el jove de 23 anys li va demanar a la Blonde que li tatués la imatge de la cama ortopèdica a la seva pròpia. Dos mesos després del seu traspàs, el tatuatge es va fer viral a les xarxes.
