L'any 1979, un polític de Convergència li va proposar entrar a la sisena posició de les llistes per a les primeres eleccions municipals democràtiques a Figueres. «Jo no tenia gaire idea, ni tan sols era militant del partit». El primer ajuntament democràtic de la capital va ser socialista, amb en Josep Maria Ametlla, però l'alcalde va renunciar tres mesos després. Llavors van començar les negociacions amb UCD i Alianza Popular «pràcticament vaig portar el pes de les negociacions amb l'objectiu d'obtenir l'alcaldia de Miquel Esteba». Però aquest també va renunciar un any després i Eduard Puig Vayreda es va convertir en el batlle de Figueres.

«A mi em van donar Hisenda, Urbanisme i Govern Local, i vaig abandonar el meu despatx». A més, va ser nomenat representant polític de l'Ajuntament per a la Fundació Pública Teatre Museu Dalí, i «aquí vaig entrar al món dalinià». Confessa que «vam tenir una relació molt bona i curiosa». Diuen que els personatges com Dalí, vistos des de l'àmbit mediàtic és una cosa, i vistos en privat, una altra. «Era un home d'explicacions surrealistes i parafernàlia, però, de tu a tu, teníem converses normals». Anava sovint a Cadaqués, detalla que seien tots dos a una punta de la sala oval, i la Gala, amb les seves persones de confiança, a l'altra. «Un dia li dic: Sr. Dalí, al Museu ha sonat l'alarma perquè un ratpenat ha entrat per una finestra mal tancada i al cap d'un minut teníem la policia al Museu. Ell em va contestar que enviés un telegrama de felicitació al ratpenat. Em va desmuntar». González també recorda una Gala desconfiada. «Em va preguntar si el xec bancari que tenia a la mà era bo, tenint el seu director bancari al costat».

Explica que Dalí intercanviava peces amb l'exposició que tenia a França. «Un dia em va escriure una nota, en francès, demanant una gran cullera i altres obres. Gala va agafar el paper i li va corregir el text. Tinc quatre línies, originals, de Dalí, amb la seva signatura». Explica que és l'única cosa que li queda. «Ens vam fer una foto i ell hi va dibuixar un ninot i me la va donar. Un segon després, el seu secretari m'ho va treure de les mans». Revela que Dalí li va dir que deixava la meitat de tot el seu patrimoni a la seva família i l'altra meitat, a la Fundació Pública. Però va establir la residència a Mònaco, i els governants espanyols «el van amenaçar que deixés tot el patrimoni a l'Estat, perquè no pagava els impostos aquí. Jo li havia dit moltes vegades de fer un inventari de les peces, però mai va voler».

Va conèixer altres personalitats durant el seu pas per l'Ajuntament, entre ells l'ambaixador de l'URSS a Madrid, en Josep Pla, o el president Tarradellas, del qual recorda que «tenia una energia impressionant i una gran voluntat per escoltar bé a tothom». Però va abandonar la política quan va finalitzar el mandat, l'any 1983. Dos anys abans va ser el regidor responsable de l'Operació Neteja del barri de Sant Joan. «Un dia, al Museu de l'Empordà, fèiem una conferència amb l'alcalde de Figueres, PuigVayreda, i el governador civil. Una veïna del barri de Sant Joan es va queixar de la deixadesa de la zona amb molta insistència. El governador civil va dir públicament que calia netejar-ho i que no podien estar acampats». Paco González era llavors tinent d'alcalde i regidor de Seguretat Ciutadana. «Vam fer l'operació neteja traient caravanes, cotxes, ferralla... Vam trobar armes, droga, de tot!». Considera que «a l'oposició li interessava aixecar la llebre i es van fer acusacions posant èmfasi en un aspecte social que no era real». Sosté que la premsa va comprar aquest relat, fent que es demanés la seva dimissió. «No ho vaig acceptar», però sí que va renunciar al càrrec quedant com a regidor sense funcions. «En aquests casos, veus com la política és un joc miserable».

Després de deixar l'Ajuntament, va ser director del 12 Esportiu de Figueres, tot i que no va tenir massa recorregut. Va tornar a la seva vida professional, combinant-la amb les seves aficions: tocar la bateria, i passejar amb moto, i és que «amb 77 anys vaig amb una moto de 750cc».