Envoltada d'artistes, la Maria va desenvolupar un coneixement i una capacitat que la van convertir en una més d'aquell grup d'amics dels seus pares que de petita li parlaven de la «bellesa per la bellesa» i ella no ho comprenia. El seu pare és pintor i escultor, la seva mare, escriptora i el seu germà gran, músic. En aquest ambient Maria Alzamora (Ordis, 1992) va créixer i va rebre el suport necessari per convertir-se en l'artista que és avui. Té 26 anys i pot presumir de dedicar la seva vida professional i personal al que més l'apassiona: la fotografia, la il·lustració i el disseny gràfic. Aquest «privilegi» ha sigut possible gràcies al suport incondicional tant de la seva família biològica com de la triada. «Estic fent el que estic fent gràcies a la meva família i a la que jo he triat», a la Maria se l'il·luminen els ulls i s'eixampla amb orgull quan parla de la família directa (pare, mare i germà) i de les seves amigues, amistats que va tenir la sort de fer a l'institut i que encara avui són «cul i merda».

El seu primer contacte amb l'art va ser el dibuix, de petita utilitzava aquesta eina per «estar al meu món» i alhora per relacionar-se amb l'entorn. Anys més tard, aquesta capacitat evolucionà cap a la il·lustració i la fotografia.

Empordà

La Maria va viure deu anys de la seva infància a Barcelona, però el seu lligam continuava amb l'Empordà, on pujava cada cap de setmana.Quan parla d'aquesta terra es nota que sent orgull i estima. Amb 13 anys van tornar amb la seva família definitivament, ella feia tercer d'ESO i li va tocar anar a l'Institut Alexandre Deulofeu, «per mi el millor que m'ha pogut passar» i és que, valorant l'amistat com ella ho fa, la gent que es va emportar d'aquella classe d'adolescents li va canviar la vida i li va donar unes amistats que encara ho són avui dia, aspecte molt important en la seva vida.

La Maria carrega una càmera de fotos sota el braç des dels 15 anys, quan va començar fent fotos als amics i grups de música a les festes de poble. Avui combina aquest art amb la gestió de Moonland Studio, un estudi familiar de disseny gràfic que li permet viure i en el qual ha desenvolupat una altra de les seves passions que va descobrir quan estudiava, a València, un Màster de Disseny Gràfic i Il·lustració, «em vaig enamorar». El contacte amb el disseny ja l'havia tingut prèviament gràcies al seu pare, que feia molts anys que s'hi dedicava. Quan va acabar els estudis, va tornar a l'Empordà a fer el portafolis «pensava que em quedaria un parell de mesos i tornaria a marxar», però es va adonar que aquí era el seu lloc, «era feliç». Va ser quan, amb la seva família van decidir reestructurar l'empresa, canviar el nom i la direcció, que va passar a les seves mans. «És bastant divertit ser la cap del meu pare i la meva mare».

Empoderament

Veient l'obra de la Maria costa imaginar una mala relació amb el seu cos. Un dels seus primers projectes fotogràfics, Nue, i el primer treball col·laboratiu, With myself project, tracten la sexualitat i el cos des d'una perspectiva d'empoderament, «el fet de treballar-ho a través de l'art, m'ajuda, és terapèutic». Tots els projectes que ha fet «han començat amb un procés de conèixer-me a mi mateixa, de veure'm a través de la càmera o la relació que jo tingui». S'ha trobat que això que ella va experimentar amb les seves obres li passava a la gent amb la qual treballava. És el cas d'una amiga que, després de fer la sessió de fotos, li va explicar com li va canviar la vida, i d'altres models que li han parlat d'empoderament.

Com ella diu, les obres acaben sent un reflex d'una mateixa i el fet de considerar-se feminista i defensar-ho fermament, li fa replantejar-se com han de ser els seus treballs. El feminisme l'ha ajudat a aprendre a «no jutjar i a entendre l'altre», per això els seus projectes sempre compten amb la complicitat de la gent amb la qual treballa. «Crec que per fer-les bé he de tenir present la perspectiva feminista», això vol dir ser conscient dels efectes del missatge que transmet, ja que els temes que treballa «no són projectes amb els quals et puguis quedar distant».